La costa de l'Empordanet

Les previsions de la meteo s’han complert parcialment i ha bufat una mica de Tramuntaneta…., això ens ha fet trair a la nostra zona de paleig i, ens hem anat a veure la costa del Baix Empordà.
Com sempre, la sortida ha estat a primera hora. Ho fem així per molts motius: millor llum per gaudir del paisatge, mar mes tranqui-la (les tornades ja son prou mogudetes), poc transit i, el poc que hi ha es respectuós i no et trepitgen!!!
Algun dia haurem de parlar de la classificació dels trams de costa segons el respecte que tenen els navegants per les altre embarcacions i, fer una mena de categories per la perillositat que comporten, cosa que segons l’estudi que estem fent , les primeres dades que disposem, la perillositat és inversament proporcional al nivell cultural dels navegants i directament al nivell econòmic..., però..., això són figues d’un altre paner!

Hem sortit de la cala Sa Riera (Begur) que està encarada a nord, les Medes centren l’horitzó.

Quedava una mica de mar de fons de nord que ens ha gronxat suaument durant tota la travessa, la sortida ha estat extremadament plàcida. Inicialment es travessa la reserva marina de “Ses Negres”, malauradament des de la superfície no podem apreciar les riqueses biològiques que amaguen aquestes aigües. Els penya-segats d’aquesta zona estan esmicolats, ja que antigament hi havia hagut una pedrera. Al final d’aquest tram s’arriba al Cap Sa Sal, on es descobreix aquest monstre de formigó que ara és un bloc d’apartaments pels “amants” de la Costa Brava, dona la impressió de l’arquitectura de l’estil soviètic, no?
(Foto:La petitesa del caiaquista davant del penya-segat esclafat pel bloc de formigó.)

Amb quatre palades ens posem davant d’Aiguafreda i donem un cop d’ull a Sa Tuna, sense desembarcar, travessem la punta des Plom que actua de protecció natural de les garbinades, enfilem un tram preciós amb grans esllavissades coronades de taques de pinedes ben dretes, aquest tram feréstec ens porta a un dels penya-segats que desconeixíem i que ens ha sorprès molt gratament, és “Es Degotòs”. Aquesta sensacional paret , d’una potencia de més de 100 m, està modelada per l’aigua que forma unes estalactites enormes, que junt amb els colors de les molses que hi creixen i els colors de la roca el fan un lloc encisador.

Si des de la base del espadat mirem cap enlaire i amb l’ajuda del la mar de fons difícilment podrem aguantar l’observació sense que ens vinguin cap ròdols.

Tot i això, hem de remarcar que l’agressivitat i la cobdícia d’alguns desalmats han destrossat part d’aquests paisatges únics. Ens atreviríem adossar un edifici d’apartaments turístics amb el pòrtic de l’església catedralícia de Castelló d’Empùries?
Passat el cap de Begur el nostre itinerari i la costa catalana fa una inflexió amb direcció SW, aquest tram no esta coronat per cap urbanització, tan sols queden els esquelets d’alguna d’il·legal. Aquesta bonica tirada ens portarà fins la platja Fonda i Aiguablava..., que passem de llarg. Tenim neguit per poder arribar a la cova d’en Gispert, límit entre els municipis de Begur i Palafrugell.

Lloc mític de peregrinació per veure sortir el sol i així, poder observar com els raig solars penetrem fins la llosa que hi ha al final de la cova i es reflecteixen en el sostre, per sort l’estiu ha passat i som els únics visitants de la cova. Ha estat impressionant sentir com la mar de fons penetrava al llarg dels més de cent metres del passadís i, rebotia al fons, fent retrunyir tot l’aire humit i dens del seu interior, una experiència que s’ha de sentir.
Sortint de la cova ens hem endinsat en un dels trams més famosos d’aquesta costa, de fet és la imatge icona, postal única de la Costa Brava, fins que els de la Diputació de Girona van creuer amb les platges d’Austràlia ;-). Hi ha moments que et sents dins d’un quadre d’aquelles marines que adornaven els apartaments dels anys 70.

Nosaltres hem trobat un racó, que ha resultat ser el primer bungalow (paraules d’en Josep Pla) construït l’any 1935, lloc on hem esmorzat i hem agafat les forces per continuar el nostre viatge de tornada, tot traient el cap a la platja de Tamariu, que estava plena de gent prenen el sol, i això que estem a l’octubre.