--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 13 d’octubre de 2009

L'Empordanet II

El dissabte s’ha despertat amb un cel amenaçador, tots els matisos del gris hi han estat exposats. Hi ha hagut uns núvols foscos, densos, que en alguns moments s’han trencat i han deixat entrar una mica de llum donant al mar una coloració encisadora. A primera hora és planer i al sortir cap a fora, hem notat una mar de fons suau, noble, maternal.
Ha estat un dia per gaudir de les llums reflectides a la superfície de l’aigua! Nosaltres hem anat amb la intenció de veure els penya-segats, les cales, les agulles, les coves, els freus, els túnels naturals, les construccions antigues de barraques de pescadors, però, el passeig realment s’ha fet bonic, al mirar cap a fora, on una espectacular simfonia de tota la gama del gris tenyia l’aigua i el cel. Aquesta mateixa llum filtrada pels núvols ha apagat els color dels penya-segats que s’han fet imperceptibles.
Sortint de Tamariu ens hem encarat cap a al sud, direcció la Musclera, cala Pedrosa i cala Gens, el dia promet, la temperatura és molt agradable, es veuen tempestes mar endins, el paleig és suau i decidit, com sempre i sense dir-nos res, ens hem acostat i hem resseguit el perfil costaner. És clar que promet el dia! Al passar per el Cap de Sant Sebastià sentim un xiulet molt peculiar, poc comú, que ja coneixem molt bé, es tracta de la veu del falcó peregrí!!! Un exemplar passa sobrevolant els nostres caiacs com una exhalació, la seva presència es fugaç, com sempre..., es fa difícil d’identificar pel contrallum potent que tenim, sortosament però, no és el primer cop que el veiem i la seva identificació no ens fa dubtar, té una silueta i un batec d’ales únic. Ràpidament s’esmuny del nostre camp de visió i desapareix... Quina llàstima!!
Girem el Cap i entrem a la badia de Llafranc pel nord i, la visió de l’espigó del port nàutic ens tira enrere per la seva poca gràcia i continuem el periple cap a Calella. Al arribar ens acostem al poble per prendre algunes imatges des de la nostra posició privilegiada, en aquells moments s’estan preparant un grup de nedadors per fer una travessa (deu ser la festa major!?), fem algunes fotografies.

Tot i anar resseguint escrupolosament la silueta de la costa, el nostre ritme de paleig és bo i avancem a una mitjana de 5,5 km/h, aquests gatgets (GPS) són una meravella, ja s’han acabat les discussions de si anàvem massa ràpid o si anàvem poc a poc, de quina distància s’ha recorregut o, quin ha estat el lloc on hem parat a esmorzar, ara tot queda escrupolosament enregistrat i, ja no hi ha discussió que valgui. De què parlarem?
Hem sortit direcció sud i ràpidament ja et trobes davant mateix de Cap Roig, no ens hem d’oblidar però, de gaudir de la Punta de Canadell i Port bo on cada estiu es fa la cantada d’havaneres, ni de la Foradada de Calella o de la idíl·lica platja del Golfet. Els jardins de Cap Roig està considerat un dels espais més exclusius de la costa del mediterrània occidental. Allí hi van viure una parella formada per un coronel rus anomenat Nicolás Woevosky i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster durant un dilatat període de mig segle, actualment els seus cossos i el dels seus dos gossos descansen a la mateixa punta del cap. Nosaltres passarem per sota el Cap Roig i, al enlairar la vista i evocar aquesta història d’altra època, hem topat amb la majestuosa silueta de l’àliga marcenca, estava fent cercles i aprofitava els corrents ascendents d’aire calent, per guanyar alçada i així poder continuar el seu viatge cap a les terres d’hivernada, un llunyà destí que es troba al continent Africà!!!
Fa un hora i mitja que palegem i la gana ens “apreta”, serà bo de buscar un lloc per esmorzar, i quin millor lloc per fer-ho que la Cala del Crit, símbol de la resistència contra el poder de les constructores immobiliàries que han fagocitat gran part del territori costaner. El seu nom bé d’un intent de rapte per part d’uns pirates magrebins, que al emportar-se una donzella de la contrada, aquesta va fer un crit esgarrifós que els va foragitar.
Emprenem el periple i ara farem un recorregut per una zona d’esculls i illes anomenats Cap de Planes i Rocabona, molt a prop tenim les illes Formigues, amb el seu minúscul far que adverteix de la seva presència als navegants. En aquest punt l’any 1285 va lliurar-se una ferotge batalla naval entre les flotes de Catalunya, aquesta comandada per en Roger de Llúria i la flota de l’armada francesa que en va resulta derrotada, què lluny (725 anys!!!) que queden aquests gloriosos temps en que Catalunya era un país respectat a tota la Mediterrània!!!
Passat aquest punt travessem un tram de costa amb unes platges molt freqüentades de sorra i amb línies d’esculls intercalats, el quals, poden posar en perill les nostres petites naus si no estem atents, al final d’aquest tram trobem La Foradada de Castell, amb un arc de roca natural magnífic, per sobre del indret hi ha les restes d’un poblat ibèric que data de segle VI a.c.
Acabem el viatge entrant a la platja de Castell i gaudint de la línea de costa, d’aquest horitzó o “skyline” lliure d’edificacions, darrera platja verge que queda i, que honora el record del que havia estat aquesta Costa Brava que ens han volgut esbravar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada