--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 9 de desembre de 2010

No es pot badar.

Dimarts vaig sortir a fer un vol, anava sol, la temperatura era suau i hi havia una mar de fons que et gronxava d’una forma soporífera , als cinc minuts de tirar la canya havia tocat un magnífic exemplar de sard, el més gran que mai havia pescat. La jornada no podia començar millor, peroooò, passada una estona llarga decideixo canviar l’artificial de la canya. Com estic mig adormit, al fer venir el fil amb el rapala, ho faig amb tanta mala fortuna que s’enganxa a la xarxa portaobjectes del caiac, com que m’ha quedat lluny, no el puc desenganxar i hauré de desembarcar en alguna cala propera.
Quina pèrdua de temps més preciós! La primera hora és el moment més idoni per la pesca...
Quan m’he aproximat a la platja, la mar de fons de més d’un metre que hi ha, em fa pensar per un moment que puc tenir un desembarcament complicat, però estic totalment relaxat i faig l’aproximació sense capficar-me gaire. Quin greu error que he comés! L’excés de confiança i no haver triat bé el lloc, m’ha fet anar a l’aigua. Quan ja era a la sorra i al treure les cames del caiac, una onada m’ha desestabilitzat, el peu se m’ha enredat amb el fil de pescar i quan m’he adonat, una segona onada m’ha trabucat el caiac. Ha entrat aigua, he perdut el magnífic exemplar de sard..., millor per ell i, les següents onades per poc que fan acabar el desembarcament en un desastre total. La platja de cala Murtra era deserta i el meu ego ha quedat indemne de tan ridícul desembarcament.
La jornada ha continuat sense més coses que destacar. Avui espero que hagi aprés el que he sentit fins la sacietat dels més experimentats companys, a mar mai pots abaixar la guàrdia. Soc l’únic responsable de l’estat catatònic en que quedo submergit degut a la relaxació que produeix la navegació amb mar de fons. Si t’entregues plenament per fruir-ne pots acabar moll i constipat. Ja ho sabeu!
Al vespre he rebut una trucada de l’amic Pi, té mono de sortir però, jo estic ple de dubtes de fer-ho. Tenim una previsió de forts vents de Garbí ( SO) i no m’agrada anar a patir, la zona de la badia pot tenir un mar massa mogut i, del costat nord del CdC es produiran uns perillosos venturis que et poden fer anar a l’aigua. Tot i la previsió dolenta, ens trobem a la platja de Llançà per fer la sortida. Un potent vent bufa direcció mar endins, al sortir de casa hi havia 20-25 nusos al C.N. de Llançà. Decidim anar direcció Port de la Selva, al girar l’espigó i estar a l’alçada del Castellar vèiem com al fons, a la badia de Port de la Selva, el vent aixeca uns remolins d’aigua impressionants, el vent acanalat per les valls arriba a una velocitat molt alta en topar l’aigua. Nosaltres haurem de prestar atenció per no ser sorpresos. Passada la platja de les carboneres, m’obro per evitar els esculls i al quedar desprotegit, la força del vent em fa palejar amb molta fermesa i segueixo direcció la Farella. La ratxa de vent és llarga i forta. No sé si anirem molt lluny. Just a l’ entrar al Cau del Llop una potent ratxa ens agafa de costat i desestabilitza els caiac d’una forma patent. S’ha acabat! girem cua i tornem. El dia no està per al nostre nivell de paleig.
Sortosament i de forma sobtada el vent comença a mancar i ens permet allargar la matinal. Ara el que fem és anar direcció nord, cap a Garbet. Allí esmorzarem i a migdia amb un vent de cara més constant i d’una força 4-5 hem tornat tranquil•lament i amb molta seguretat. El Garbí és un vent ratxejat amb unes pujades de força difícils de preveure. Aquest matí no hi havia ningú navegant, ni caiacs ni barques, els mariners tenen seny. Bé, els companys de l’Escola d’en Mar sí que han sortit i, segons expliquen al seu blog han tingut un naufragi degut al vent, tot i ser uns experimentats mariners!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada