--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Cap Norfeu 2011

Aquest diumenge s’ha celebrat la Travessa de Cap Norfeu, La mar ha jugat una mala passada als nedadors i el que és una de les millors travesses de natació a mar obert no s’ha pogut celebrar degut a la forta maror que hi havia. Avui Orfeo s’ha quedat sense la nostra companyia.
El vent de SSE ha anat pujant de intensitat i en el moment de la prova girar el cap era una temeritat, desconec la capacitat dels nedadors però, se’m fa difícil pensar quin percentatge d’ells hagués estat capaç de fer-ho, crec que molt pocs ho podien fer.
Els acompanyants del caiac ens hem anat concentrant a les 8 h. a la platja de Montjoi. El club Pagaia aportava les millors “espases” del club, avui a més anaven acompanyats d’un dels més grans caiaquistes de Galícia, en Manolo Pastoriza, i per part de l’equip de la “Mardamunt” hem estat tres, la Rosa Bardés, l’Albert i jo mateix.
De camí a Montjoi ja es veia un mar mogudet i un cop a la platja la brisa marina cada cop agafava més força. Hem sortit de Montjoi amb la intenció de fer el curri per la paret de Norfeu, però un cop a l’alçada de la torre de guaita, hem vist com el mar passava de marejol a maregassa, a l’alçada del Cavall Bernat i al Gat ja teníem un ball de bastons, una onada de SSE que s’anava fent cada cop més important i trencada, una mica de mar de fons de nord i un important rebot de les parets de la Punta de Norfeu. En aquells moments la Rosa comandava el nostre esquifit grup i, amb molt bon criteri, ha navegat sempre separada dels penya-segats. L’Albert i jo que fèiem el curri però teníem poques opcions de que ens piqués alguna cosa al anar tan separats de la costa, i millor que hagi estat així, perquè de picar-nos algun peixot no l’haguéssim pogut treure, al menys en aquell punt. Mentre el caiac semblava una baldufa al mig d’aquell mar, m’anava imaginant com s’ho farien els nedadors per avançar en aquelles condicions i com ens ho faríem nosaltres per anar al seu ritme i no acabar dins l’aigua fent-los-hi companyia. Però sense la capacitat natatòria que ells tenen, impossible. Després m’he adonat que avui les barques de suport eren més aviat escasses (2-3), amb la qual cosa anava vèiem moltes ombres a la viabilitat de la prova. Amb la Rosa i l’Albert hem comentat la situació, i hem fet la conya de que en arribar a Jóncols ens anàvem a buscar el cotxe per no haver de tornar pel mateix camí! Un cop a la platja de Jóncols ens hem dirigit a buscar als organitzadors per comentar les dificultats òbvies de fer la prova,però abans de dir res, ja ens han donat l’ordre de pujar al vaixell de transport d’acompanyants per retornar tots plegats fins Montjoi i fer un pla B, descafeïnat, però que permetés als 170 atrevits nedadors, entrar a l’aigua a nedar, que és el que més els deleix.
La natura té això, ella mana i ignorar-ho pot sortir molt car, pots atrevir-te amb ella però no en dubtis ni un moment que un dia o altre t’emportaràs un bon ensurt. Un dels companys que ha arribat tard, ha sortit sol i ha acabat en un naufragi, per sort ens l’hem trobat quan tornàvem amb barca de Jóncols a Montjoi i tot ha acabat amb una aventura per comentar i aprendre. Un altre caiac doble que també ha sortit sol (com sempre! ;-)) ha tingut la sort que els hem pogut avisar quan es dirigien cap al ball de bastons i s’han salvat de passar un mal dia. Sempre s’aprèn alguna cosa nova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada