--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Tocats per la Tramuntana.

Al Cantàbric, els surfers es passen la vida pendents de quan entren els vents de nord-oest que formen les grans onades per surfejar. A casa nostra, els kite i wind surfers estan tot el dia esperant l’entrada del nord per anar a l’Escala o Port de la Selva. Doncs, escolteu-me bé, hi haurà un dia no molt llunyà que els caiaquistes estaran pendents de l’entrada de la tramuntana per anar a Portlligat a negociar-la i passar-ho molt i molt bé carregant-se d’energia com mai. Ara ni porten cabell llargs, ni fumen herbes bones, però sí que us puc dir que pugen fins els núvols cada dia que practiquen la tramuntana.
La sensació d’encarar-se a la tramuntana i deixar-la que t’empenyi amb tota la seva plenitud de forces, mentre tu l’aguantes i, guanyar-li uns metres quan ella et deixa avançar, és un joc d’estira i arronsa que no us ha d’arronsar, ans al contrari, us ha d’esperonar a jugar-hi. Això sí, molt de respecte i en sortireu plenament gratificats. Una advertència, si ho proveu, aneu amb la gent de l’escola del Vent (d’en Mar) de Cadaqués per iniciar-vos-hi i penseu que crea addicció!
Us deixo l’escrit de l’Albert que dissabte va tenir la primera experiència amb ella.:
Dissabte passat havia quedat amb l'Eduard per anar a Port Lligat i sortir amb la colla de l'escola d'en Mar, l'objectiu era tocar la tramuntana des del Kayak, ja que porto molt temps navegant pel Cap de Creus, però mai he sortit amb tramuntana, (Per raons de sentit comú).
Així doncs després de les presentacions pertinents ens varem enfundar en els nostres Kayaks i vam començar a avançar per la badia de Portlligat, en Mútur, expert palista de tramuntana així com la resta de components de l’escola d´en Mar, em donava les darreres indicacions, abans de quedar exposat als cops del vent i les onades. Em deia; ara sortirem de la protecció de la badia i el que has de fer d'immediat es orientar-te cara al vent, sobretot que no t’escombri! encara'l i paleja aguantant les ráfagues, aprofita a palejar fort entre ráfaga i ráfaga, tens uns trenta metres de lluita i després quedaràs a recer dels penya-segats que tindràs davant, en aquell punt ja tot serà mes fàcil, i jo assentint i posant tota l'atenció en les seves indicacions em vaig llençar a palejar direcció a mar obert, giro a l'esquerra per encarar-me a la tramuntana i començo a palejar que això va de valent!, veia tres companys davant meu palejant a cop de vent, en mig d'un mar ple d'onades i escuma blanca, jo al seu radera intentava veure entre les esquitxades que aixecava cada ràfega, les onades que trencaven a la proa i la tramuntana; que m'empenyia capa enredera, jo valent de mi i sentint-me capaç, remava rapit i amb força per agafar velocitat i passar rapit aquells trenta metros a mar obert, Però entre tanta aigua que s'aixecava i tanta onada i tant vent, m'anava adonant que els companys cada cop estaven mes lluny i dels penya-segats que em donarien protecció hem separava una franja de mar ple de crestes blanques, portava un ritme frenètic de palada darrera palada, per no perdre terreny, m'anava recordant dels trenta metros d´en Mutur i començava a pensar que eren els trenta metros mes llargs de la meva vida, segur que ho havia entès be? No hauria dit tres-cents metros? Però jo seguia palejant de valent, només que a aquestes alçades tenia la boca ben oberta casi desencaixada intentant empassar el màxim d'aire possible, perquè els pulmons em demanaven més combustible per tant esforç, m'adonava que la tramuntana i l’aigua salada s'arremolinaven a la meva gola de tan oberta que tenia la boca i a cada palada expulsava un profund esbufec, com els tenistes quan piquen la pilota, sols que a cada esbufec anava perdent pistonada i la sensació d’esgotament es començava a fer patent en els meus braços, cames i ànima, a la fi una rafega m'agafa per proa i com si res, em gira i em deixa paral•lel al vent , petant-me les onades pel costat, jo intento rectificar, però m'adono que els braços ja no responen, i prenc consciència de la derrota. Penso que la única opció és fer un acte d'humilitat i cedir el seu espai a la tramuntana, batent-me en retirada, esbufegant giro i agafo el camí de tornada, abatut i adonant-me que havia arribat al meu límit, i que rapit vaig arribar a aquest límit! no crec que haguéssin passat ni quinze minuts! es així com un pren consciencia de la pròpia petitesa davant dels elements, la tornada va ser molt ràpida, propulsat pel vent de popa i les onades, en un tres i no res vaig arribar a la badia de Portlligat, escortat per dos dels companys que m'han acompanyat per ajudar-me ha arribar a bon port. I mai mes ben dit!
A tots us dono les gràcies! Per l'experiència i perquè m'heu fet sentir molt protegit tot i estar en mig d'aquell vendaval. Una paraula que ho defineixi tot:
BESTIAL!!!!!!! Ens hi tornarem a trobar aviat!!!!!

2 comentaris:

  1. Hola eduard vas arribar bé tu a sota el penya segats?
    sou molt valents. tot i que quan es va amb equip sempre es tenen els ànims més alts i el nivell d'arriscament és més alt.
    rodant sol per aquests mars moltes vegades em sento un gallina: quan el vent comença a bufar i les ones s'aixequen faig mitja volta i torno amb la cua entre cames..
    d'altres, veig les barquetes que fent xup xup no es preocupen del vent ni de les ones i poso pèl al pit, endavant les atxes ...
    salut!
    Md'O

    ResponElimina
  2. No es tracta de valentia ni de tetosterona, senzillament és deixar-se abraçar per ella, la tramuntana, i fer un ball ple d'una intensitat i força. Senzillament enamora.
    Dissabte tots anàvem molt forts, ella tenia una intensitat desbocada i nosaltres portàvem una abstinència de mesos. Massa fort tot plegat per iniciar-se en una relació d'aquesta mena.
    Eduard

    ResponElimina