--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Radikal Marbrava 2011.

Són dos quart de nou del vespre de diumenge, estic petat, des de quarts de cinc del mati que vaig amunt i avall. Avui hi ha hagut la Radical Marbrava, prova de natació feta des de Calella fins a LLafranc tot passant per les illes Formigues. Porto molt de temps recolzant proves de natació a mar obert, però avui ha estat la cursa que hi ha hagut més feina pels caiaquistes de totes les que he fet.
La sortida dels nedadors ha estat tumultuosa, semblava un ramat de bisonts desbocats, normalment han de ser més ovelles que bovins i nosaltres gossos de tura, però avui eren folls, a més, han començat a desviar-se cap a l'esquerra i ha estat una mica difícil d'encarrilar-los correctament cap a la primera boia. Posteriorment la segona boia l'han mogut (l'organització) perque no estava al seu lloc, aquest ha estat un altre moment de desconcert, més tard quan enfilavem cap a les Formigues hi havia un contrallum molt fort que feia força difícil la visibilitat frontal. En definitiva el desseny amb ziga-zaga i la deficient senyalització feia complicat la feina dels caiaquistes de tura.
Aquesta prova té molt per millorar a nivell organitzatiu. Des de la tasca en el disseny del recorregut, fins la senyalització del mateix, passant per la tasca de les embarcacions a motor i la del caiacs de suport. Hi ha molta, molta feina a fer!
Crec que l’organització hauria de fer un esforç o la prova perdrà pistonada perquè, els nedadors han estat perjudicats en diverses ocasions. Cal que estudien i millorin alguns aspectes.
No entraré en detalls perquè ara tot just he arribat a casa i com he dit abans estic petat, però aquí queda per si algú d’ells ho llegeix. La organització cobra uns diners i ha de donar una qualitat de servei, ells són els darrers responsables, al menys això és el que s’espera per part dels que paguen i en pateixen o gaudeixen de les conseqüències del treball fet amb anterioritat. Als voluntaris se’ls hi ha de donar les gràcies i no se’ls hi pot fer cap retret.
Em quedo amb el més positiu, una bona colla de nova gent que hem conegut i una jornada de mes d’octubre gaudint d’un temps excepcional amb molt bona companyia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada