--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 25 de novembre del 2011

Melanita nigra

Aquest és el nom d’un ànec marí, sí sí ho has llegit bé, hi ha ànecs marins. El dia 10 de novembre va ser vist per primer cop aquest any, un grup de vuit exemplars d’ànecs negres (Melanita nigra). Aquesta espècie d’ànec no és gaire comuna, penseu que hi ha anys que no se’n veu cap. S’alimenta de petits molusc que viuen per les roques o enterrats a la sorra (tallarines, cargols, etc)
Doncs deu dies més tard, el diumenge passat, un exemplar que s’havia quedat per la badia de Roses ha aparegut mort a la platja. Possiblement la seva mort ha estat motivada per la ingesta d’hams. Ara s’està intentant esbrinar.
Amb això m’agradaria fer una petita reflexió i és sobre el fet de la gran quantitat de material de pesca que s’arriba a deixar-llençar al mar, i no em refereixo als professionals de la pesca, sinó als practicants de la pesca esportiva.
Cal ser extremadament curosos quan es pesca i mirar de no prendre riscos que poden significar la pèrdua d’hams, esquers artificials, línies, boies, etc., etc. També cal deixar el lloc on ens posem a pescar net, més net de com l’hem trobat. Quantes vegades ens trobem els penya-segats plens de caixes de cucs, draps bruts de treure els hams, excrements, etc., etc. Jo no ho faig mai i sé que tu tampoc. El meu caiac torna a casa ple de deixalles meves i de les que em trobo surant a l’aigua. Fins i tot, l’altre dia hi havia un parell de pescadors que van llençar un cubell de portar l’esquer per grumir el sard, vaig anar amb el caiac a recollir-lo i tornar-los-hi amb tota la simpatia del món dient: “us ha caigut la galleda de l’esquer”..., em van donar les gràcies molt educadament! Espero que més tard no el tornessin a llençar al mar.

2 comentaris:

  1. Després de dies de temporal pots pescar de tot i variat... dissabte passat mateix vaig pescar un gat. A punt vaig estar d'anar a vendre'l als xinus ;) Ben cert el que dic!

    ResponElimina
  2. Aquestes reflexions ens serveixen gairebé com a teràpia de grup. Veure la merda que deixen alguns sobre les roques o la platja és una de les coses que m'enerven més quan vaig a pescar.

    La llàstima és que la gent que realment hauria de canviar la seva actitud, ser més nets i curosos quan van a pescar, i a la que li faria més falta aprendre què no s'ha de fer, no llegiran aquest bloc..

    Encara recordo el mascarell cama-roig que va arribar l'hivern passat a l'Estartit i després d'estar uns dies fent feliços a molts ornitòlegs va acabar morint per empassar-se un ham de pesca recreativa.

    Cal fer pedagogia activa sobre el terreny sempre que es pugui, com vas fer tu Eduard, sense miraments ni vergonyes, i en tot cas, no parar de denunciar-ho. El col·lectiu de pescadors recreatius abunda en "perles" i personatges que certament tenen la mollera limitada i que es pensen que el mar s'ho menja tot.

    Salut.

    ResponElimina