--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 8 de novembre de 2011

Quins dies!

Dissabte a primera hora vaig anar a la punta del Cap de Creus. La meva intenció era aprofitar el temporal per anar practicant la fotografia de baixa velocitat. El matí era preciós, núvols amenaçadors cobrien el cel i la mar estava completament excitada amb unes onades d’una alçada considerable. També em vaig emportar el meu equip de navegar amb caiac, per si les condicions eren oportunes i anar a les 10 h. a Portlligat a trobar els companys de l’Escola d’en Mar.
Quan començo a fer fotografies em quedo absolutament absort i em perdo totalment amb les meves cabòries, les hores em passen volant. Quan em trobava al costat d’un pescador de canya observant i comentant l’espectacle que hi havia al mar, vaig adonar-me que els companys de l’Escola d’en Mar passaven per davant nostre, se m’havia passat l’hora i quina enveja que em van donar!
Resulta que aquest dissabte l’aigua bullia, i bullia degut als empaits de les tonyines a les moles de peix que el mar havia empès fins la costa. Era un espectacle digne d’un entorn salvatge i primigeni com és el Cap de Creus. Sobre una superfície ondulada per les onades, centenars..., milers de gavines s’agrupaven en diferents punts, elles senyalaven el lloc exacte on es produïen aquests empaits. A sota d’aquell punt, moles d’anxoves i sardines intentaven fugir dels atacs de les tonyines i al festival se li van sumar els dofins. Aquestes moles espaordides quan arriben a la superfície són atacades per les gavines i gavians que aprofiten els desconcert per anar capturant aquestes proteïnes fresques. L’ escena es repetia a la vegada en diversos punts entre s’Encalladora, Sa Rata, Messina i Portlligat. Els espectadors d’aquest grandiós espectacle érem, quatre pescadors del sard, els companys de l’Escola d’en Mar que infalibles a la cita de cada dissabte formaven part d’aquell paisatge i els ornitòlegs que des de la punta del CdC feien el cens mensual d’aus marines. Per cert destacarem l’albirament de 1.800 exemplars de gavina capnegra (Larus melanocephalus), 220 exemplars de xatrac bec llarg (Sterna sanvincensis), un de gavina menuda (Hydrocoleus minutus), una gavina tres dits (Risa tridactyla) i tres gavots (Alca torda) entre moltes altres espècies d’ocells.
Quan tornava a casa em sentia absolutament satisfet i agraït de viure en un espai com aquest. És del tot urgent protegir la franja marítima de la costa empordanesa.
Al sortir a primera hora la meva companya em preguntava si estava boig de marxar amb aquell mal oratge que feia, però us ben juro que aquesta terra sempre et recompensa l’esforç de visitar-la en els dies de meteorologia dura.

1 comentari:

  1. I tant, que sí!! fa dies que no pujo. Com es troba a faltar aquest entorn!!

    ResponElimina