--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 23 de gener de 2012

Un bon exemple





Quan fem un “post” molts cops intentem explicar o ensenyar, lo valents que som al enfrontar-nos a una tramuntanal a la punta del Cap del Creus, o lo agosarats que som a l'aproximar-nos a les roques en plena mar de fons o surfejant les onades d'una garbinada, però hi ha uns altres herois..., ells fan una gran feina pel nostre esport i la seva acceptació i popularització, aquest és el cas de la Rosa i el Martí, des de que tenen mainada senzillament no han deixat de practicar el caiac de mar, ara el practiquen amb el seus fills (que són molt petits) i naveguen tot l'any!

Malauradament no sortiran al programa de Thalassa (si-us-plau que ningú s’ofengui per dir això), però aquest és un bon exemple que pot ajudar a popularitzar el nostre esport i fer que molta gent li perdi la por. Aquí teniu l'escrit de la seva experiència de l'altre diumenge.:
Diumenge 15 de Gener de 2012
Tot i que feia un fred “que pelava” varem convèncer en Jan i la Carla per llevar-nos aviat i anar a buscar garotes. Realment “l’aventura” no se la volien perdre !!!
L’historia era anar fins a Garbet i des d’allí, jo portar els nens amb el caiac triple i en Martí amb el Laser fins el pas de l’ Illa Grossa.
Fet i fet, fins la 1 del migdia no varem sortir, perquè ja se sap que sortir amb nens, abrigar-los molt i anar ràpid no és compatible.
Un cop a l’aigua comencem a palejar amb “alegria” per veure si ens passa el fred, la Carla (que fa de capitana) m’ajuda i m’avisa quan veu roques poc profundes davant nostre. En algun tram em demana que la deixi palejar sola, perquè ja és gran amb 7 anys !!! De fet, ja en fa dos que ens va començar a demanar per anar sola, primer amb l’Oasis que tenim i ara amb un caiac petit que ens deixa en Pau. I en Jan, com sempre, feliç en el seient del mig i obrint uns ulls com “taronges” per tot el què va veient.
Semblava que la Mar d’Amunt fos tota per nosaltres, no hi havia cap barca al voltant, només varem veure de lluny uns caiacs que anaven direcció a Llançà. Són els avantatges de sortir a l’hivern amb màximes de 9º C !!!
A mida que sortim i ens apropem a l’illa, ens anem trobant la ressaca de tramuntana del dia anterior i això de començar anar amunt i avall se’ls hi fa divertit !! Menys quan a tocar les roques de l’Illa Petita en venia alguna de molt “gran”, llavors la Carla cridava: Jan, tanquem els ulls !!! Els obrien i molt per veure els corbs marins enfilats a les roques amb les ales ben obertes per eixugar-les.
Un cop al pas de l’illa, el mar estava més mogut del que hauríem volgut, anant amb els nens, perquè costava molt estar-nos quiets amb el caiac i agafar garotes sense desembarcar. Més que res, perquè gairebé no n’hi havia !
Quan vaig veure que havia “d’apuntalar” la pala per desplaçar-me per les roques, perquè hi ha tant poca fondària que no es pot remar, li vaig demanar a la Carla que em deixés la seva ( ja sabeu que la meva és molt nova i vaig pensar que per aquesta feina m’havia equivocat agafant-la), amb tanta mala sort que li vaig trencar !! No sé si em va saber més greu a mi o a ella, però el disgust el varem passar totes dues. Li va tocar tornar amb els braços plegats !! ....
Però amb una vintena de garotes, que van ser suficients per fer un tastet acompanyades de pa i la resta de menjar que portàvem !!! Recordant les “xefles” amb tots vosaltres, vaig pensar que ens havíem oblidat un “vinillo” per acompanyar-les. No es pot pas estar per tot !!!
Bé, el resum seria COM ANAR A PESCAR GAROTES AMB ELS NENS AMB CAIAC I NO MORIR EN L'INTENT !!!
Però com sempre, ara ja hi tornaria !! En Jan i la Carla es van portar com uns campions !!

Martí, Carla, Jan i Rosa S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada