--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 28 de març de 2012

Els invisibles.

Si ets invisible passes desapercebut per a tothom tant pels depredadors com pels estudiosos del medi i això pot ser una avantatge, però per als que ens agrada observar la natura també volem conèixer als invisibles i no és fàcil.
El mes de març i abril es produeixen uns blooms d’organismes gelatinosos molt importants, aquests organismes a Cadaquès els anomenen “gres” (una altra paraula per afegir al nostre magre vocabulari marí), el seu caràcter gelatinós els fa transparents i difícils de veure, ens trobem davant d’un fenomen i d’uns bitxos d’una espectacularitat i d’una bellesa que em té absolutament fascinat.
Dissabte vàrem poder descobrir un nou "superorganisme" i és que es tracta d’una colònia de molts individus que viuen junts. És un sifonòfor anomenat Forskalia edwarsi. Els sifonòfors són uns bons depredadors marins provistos de cèl·lules urticants, alguns poden arribar a fer uns 40 metres de longitud!
Aquesta munió d’individus estan repartits segons les diferents funcions que desenvolupen. Per exemple a la part apical, hi ha un individu que és una medusa i, que té el seu cos ple de gas (pneumatòfor), la seva funció és la de donar flotabilitat a tota la colònia, d’aquest individu hi penja la resta de la colònia formada per centenars de individus (zooids), els quals, tenen formes i estructures diferents segons la funció que desenvolupen. Aquestes funcions van des de la defensa (dactilozoids), passant per la captura d’aliments (gastrozoids) i fins la reproducció (gonozoids). Ja veieu que la distribució del treball no és justa, sé que algunes ments ja han pensat quina funció els hi agradaria desenvolupar. No?
Segur que us recordareu d’un sifonòfor molt famós, la caravel·la portuguesa, la qual, tothom ens pensem que és una medusa i en realitat és un sifonòfor colonial que també té aquesta divisió de les funcions vitals.

5 comentaris:

  1. Forskalia edwarsi ... aquest sifos o nofos porta el teu nom!!!!
    Una foto preciosa!! Felicitats estàs fet un KRACK!!!!

    ResponElimina
  2. Osti, i amb aquesta espina dorsal verda, encara el fa més un animalot de la quarta dimensió. Si això és el que endrapen les tonyines, no m'estranya que els agafin anisakis i coses d'aquestes!

    Eduard, no n'he tret l'entrellat sobre si viuen a les profunditats i les corrents de primavera els porten cap a la costa o si és que neixen i creixen per aquí. Votaria per la primera, perquè habitualment apareixen després de mars de fons de primavera. Em sembla a mi. Si el cicle marí no falla, d'aquí a no res, peixos lluna per tot arreu.

    ResponElimina
  3. ¡Me han gustado mucho las fotos de tu blog! ^-^ Molan un montón! ^^
    ¡Un saludo! ;)

    ResponElimina
  4. Muchas gracias por tu comentario. Siempre viene bien!!! y poca gente que se pasa por el blog, se toma la molestia.
    Ahora debo de aplicarme en los escritos, que para mi es lo más difícil! ;-)

    ResponElimina
  5. molt interesan.
    bravo.
    buceo bastante por la costa brava todo el año y nunca he visto eso.
    seguir que se agradece la gente que comparten su saber.

    ResponElimina