--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 19 de març de 2012

Ni dofins, ni balenes, furtius!


Aquest divendres va bufar un garbí que ens va deixar una mar de fons de mig metre pel dissabte. Després de tanta calma era un bon moment per anar als penya-segats de sud, ara batuts per l’onatge i veure si s’hi movia alguna cosa per l’aigua. Amb la baixa d’en Pi i la Rosa de darrera hora ens hem disposat amb en Manel de passejar els nostres artificials pel trenc de l’onada. Sortim de l’almadrava direcció nord amb un cel tapat per la boira alta o els núvols baixos. El meu company ràpidament es llença a l’aigua i deixar anar els enganys. Jo estic una mica “out”, ja fa molt de dies que estic una mica desencisat per això de la pesca. Aquestes aigües han estat i estan pentinades per les tonyines, qualsevol tipus de proteïna vestida d’escata ha estat cruspida per aquestes famolenques bèsties. Avui no hi veig ni ctenòfors ni hòsties, estem sobre un mirall metal•litzat i d’aparença buida. Més tard, la primera barca que trobem resulta ser d’un paio que guarnit de neoprè i ampolles està arrasant la empobrida població de garotes d’aquests fondals. Continuo mirant l’horitzó esperant veure un llom de rorqual, o sentir la respiració d’un grup de dofins mulars, però res de res. Un cop arribat a la paret de Norfeu un barca que fa cop que hi ha arribat, s’ha fondejat, fetes les observacions pertinents, resulta que es tracta d’un grup d’amics que van equipats amb ampolles i es disposen ha agafar “quatre garotes” per fer un aperitiu. Què se’n ha fet de la canya garotera? Tot i tenir barques amb potents motors, ja no tenim temps per bogar per sobre dels freus i amb el calaixó amb fons de vidre anar cercant les garotes amb la canya escardada i el suro. El plaer de gaudir de les coses és essencialment el procés que un ha de fer per aconseguir aquests objectius.
Palejant que palejaràs ens hem plantat davant de la Trona, a l’entrada de Jóncols, aquí el mar està més mogut. A l’horitzó s’albiren un parell d’estols de gavians possiblement sobrevolant moles de tonyines, també hi ha uns mascarells. Decidim tornar per esmorzar prop de la Pelosa a la platgeta de la Llumenera, quan girem ens trobem als pagaies que porten la directa posada, són una dotzena repartir amb dos grups de sis. S’estan entrenant per fer la travessa Bcn-Llançà, avui han sortit de l’Almadrava i volen anar fins Cervera. Són uns màquines. Parlem uns instants amb ells, però ràpidament han de sortir per fer el llarg camí. Esperem que el vent no se’ls hi giri i puguin aconseguir la seva fita.
Ja de tornada i animats per la marxeta dels pagaies, li posem la directa i els artificials d’en Manel tenen el seu efecte sobre una moleta d’oblades i toca un parell d’oblades precioses, una de més de mig quilo, enorme.

2 comentaris:

  1. Eduard, Eduard... no és temps ara per la pesca en superfície ni a mitja aigua. L'aigua està ara gelada i els peixos que hi pugui haver (tonyines a banda) els trobareu força inactius i ran de fons. Ben fet de temptar el trencant, però guanyareu possibilitats amb esquer natural ran de fons. Ja fa algunes setmanes que s'han començat a tocar els primers sorells de la temporada, però encara tot és molt primerenc. Falta calor perquè vagin sortint els primers bisos i rere seu els tallahams i apa, reemprenem un nou cicle. Ara el mar està transicionant el peix d'hivern al de primavera. Els llobarros ja no estan al seu fornt, ni tampoc les sípies. El de primavera encara no ha entrat bé. Pescar a l'estiu és molt senzill. Ara és quan pot disfrutar-se més l'acte de la pesca, perquè cal esforçar-s'hi més per saber què, quan i a on. Heu provat de fer pagells a fons? encara en surten alguns. O si fas curri, carrega la línia de plom i arrossega'l ran de fons, a risc de perdre'n alguns. Ja ens narraràs com segueix.

    ResponElimina
  2. Si esque no podem resistir de deixar anar el curri!

    ResponElimina