--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 4 de març de 2012

Entre dofins, tonyines i hereus.







Aquest cap de setmana hem sortit en diumenge. L’objectiu era ensenyar a la Júlia, estudiant de ciències ambientals, els primers senyals de la primavera a mar i ella, la mar, no ens ha decebut. Ens ha ofert una matinal plàcida, d’aquelles que tant ens agrada després d’un hivern tan esventat , que ens hem hagut de tancar a casa. El cel tenia una pàtina de núvols alts que formaven un halo gegantí, aquest fenomen es produeix per la difracció de la llum amb els cristalls de gel que formen aquests núvols. Avui era espectacular. El recorregut que hem fet ha estat de Portlligat fins a Culip. A la bocana de Portlligat hem vist les primeres tonyines, els grups eren de pocs exemplars, els més grans, al menys per la gran quantitat de gavines que hi havia, estaven mar endins. La mar, una bassa d’oli permetia una visibilitat magnífica per fer albiraments. La sorpresa l’hem tingut quan ja estàvem a l’altre extrem del rec de Sa Claveguera, allí ens ha aparegut primer un dofí mular i posteriorment tres exemplars més. Segurament que en aquells moments estaven menjant i han tirat per la part de fora de S’Encalladora, nosaltres no els hem empaitat i ens en hem anat fins el refugi de Culip a esmorzar. Es tractava de dofins mulars. A la tornada sí que hi hem passat, però ells ja havien marxat.
A aquella hora i amb el bon matí que feia ens hem creuat amb un parell de barques foranies (matrícula de PV), també hem hagut de suportar els vols d’una avioneta, fent passades baixes sobre el far. Diuen que es tracta de l’avioneta que vigila que els pescadors no empaitin les tonyines..., però aquest extrem no ho puc assegurar, avui semblava que tenien poca feina i ganes de jugar...
Arribats a Portlligat hem tingut la sort de poder-nos retrobar amb en Martí Q i la seva família, hem conegut a la seva preciosa filla de sis mesos i que amb el nom que té “Mariona” i, tal com es sentia asseguda dins del caiac jo diria que serà hereva de las passions dels seus pares i “tiets”, el mar.

5 comentaris:

  1. jajaja pobre Mariona, em penso que haurà d'esperar una mica els 5,5 metres de kayak d'en Martí son masses metres encara per la petita !!

    Felicitats pels dofins, ja en tinc ganes de veure en directe des de kayak nomes els he vist en barca.

    ResponElimina
  2. Oh! quina nena més maca!

    :-))

    Algun dia repescaré el caiac. Qui sap si amb la Mariona traient el cap pel tambutxo i un ganxo bonitolaire per si en passa cap!

    ResponElimina
  3. jajaja! Quina nena més maca, Martí! No sé pas de qui ha agafat els ulls...
    Crec que ja fan salvavides de la seva talla, u veuràs!

    ResponElimina
  4. Oh bella pubilla!
    Amb lo guapa que és hipnotitzarà als peixos i els farà saltar a dins el caiac com qui doma lleons o elefants.
    I al papa li cau la baba veient aquesta foto eh?

    ResponElimina
  5. Ostres! La Mariona ens ha fet disparar les estadístiques d'entrades i seguidors al blog!
    L'haurem de fitxar!
    Al papa li cau la baba, pèro als tets també...

    ResponElimina