--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 8 de novembre de 2012

Cabo de Gata 2




Si el primer dia va començar amb uns núvols amenaçadors i va acabar amb un cel radiant que ho inundava tot , el segon dia va ser al revés, va començar amb un cel transparent dins de la gran plana de les salines de cabo de Gata i va finalitzar amb un tarda fresca i tenyida amb tota la gama de tonalitats del gris.
El paisatge de la plana de Cabo de Gata, just al indret de la “Fabriquilla”, com més me’l miro, més em fa pensar amb la plana de l’Empordà mirant cap a la serra de Verdera. Quina preciositat! Sembla com si estiguessis a casa. 
La sortida va ser des de la llarga platja d’aquest veïnat. La mar de fons portava unes ones que feien d’aquest lloc un punt delicat per sortir. Vàrem haver de triar molt bé de quin punt exacte ho podíem fer amb més seguretat i altre cop, la professionalitat d’en Toni Albert es va fer patent a l’hora d’organitzar l’entrada a mar.
Gronxats com la mainada dins de bressols de plàstic, la suau mar de fons ens va acompanyar tot el dia. Primer  ens vam dirigir fins els esculls de “las Sirenas”. Allí vàrem travessar el mític punt geogràfic del cabo de Gata i posteriorment ens vam dirigir al peu de l’alt penya-segat de la “Vela Blanca”. Ens trobàvem a l’interior del que havia estat un conjunt de conus volcànics que ara constitueixen aquest paisatge tan peculiar de la punta del cap. També vàrem poder navegar la base de l’estreta i alta columna basàltica del “Dedo”, molts de nosaltres vàrem estar més d’acord en que la seva morfologia és més emblant a un penis que a un dit. En èpoques pretèrites hagués estat un bon lloc per ser convertit en un punt de peregrinatge pel culte a la virilitat masculina.  
D’aquí vam continuar palejant direcció nord per anar a dinar a la famosa platja de Monsul, escenari natural de pel·lícules com “Indiana Jones” o vídeo-clips de l’estrella local, en David Bisbal. Allí també nosaltres vàrem fer l’Indiana Jones a l’hora de sortir a terra, les onades que trencaven llarg,  van posar altre cop el punt d’emoció i on es va poder demostrar el bon nivell de tot el grup a l’hora d’afrontar aquesta delicada situació, això sí, sempre guiats de forma magistral per les ordres d’en Toni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada