Cabo de Gata 3

El tercer dia va ser l’etapa reina, de fet tots els dies són etapes reina, però la que havia de ser la més normal, es va convertir en l’etapa reina del periple. El responsable de que això fos així va ser el vent de ponent. Aquest vent es el dominant a Cabo de Gata. Es pot veure observant la direcció en que creixen els pocs arbres que hi ha, o de quin costat s’enfilen les dunes a les platges de la costa.

Ja sabíem que el ponent havia d’entrar fort i no per això vàrem suspendre la sortida. De fet som habituals d’una costa esventada com cap altra i, estem bregats en situacions de intensitats altes de vent, l’únic que va canviar en aquesta darrera etapa va ser la direcció. Si normalment estem acostumats a navegar amb vents de proa, avui ens ha tocat fer-ho amb vent de popa i estribord.

Vam sortir de “Las Negras” direcció nord, cap la cala de Sant Pedro, lloc on hi ha ubicat una comunitat “Hippie-okupa” des de fa molts anys. Ja en el tram d’aproximació a la cala, el vent s’ha fet present amb força 4-5 i a l’arribar a la platja decidim continuar camí  per superar  la punta que està molt exposada. A  la punta, ràfegues de vent de F7 aixecaven polsims d’aigua i a partir d’aquell moment serien les protagonistes de tot el recorregut fins a la població “d’Aguamarga”.

Si habitualment solem ser un grup que navega dispers i de forma caòtica, a partir d’aquell moment es va fer un reagrupament i els més experimentats van ajudar  als altres. En moments així cal tenir les coses molt clares i s’ha de mirar de cometre els mínims errors possibles, d’altra manera podríem convertir una situació difícil en un caos fatal. La reacció per part de tothom va ser magnífica i ens ha fet créixer individualment i com a grup, des del punt de vista tècnic vam superar la prova i des del punt de vista humà vam respondre de forma solidària i com un grup. Tots hem avançat, indiferentment del nivell de cadascú i, en arribar a la platja la sensació de satisfacció es feia ben palès en els rostres de tots. Prova superada!