--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Fent el conill


Aquest cap de setmana ens hem traslladat més enllà de la Muga, del  Fluvià i del Ter! Hem anat a fer un curt però sucós recorregut entre Tamariu i cap de Begur, un del trams de costa més preuats de la Costa Brava, hi érem  el Lluís Riera i en Pi. En Lluís era el primer cop que visitava aquest tram de costa i l'ha disfrutat plenament.
Personalment feia dies que no tacava l'aigua, crec que és el primer cop amb set anys que he estat un mes seguit sense entrar al mar! malauradament he tingut una parada forçada per un petit problema físic d'espatlla, ara caldrà anar afinant el cos per preparar-nos per les palejades amb Tramuntana que començo a enyorar-les i molt!.

No escriure sobre aquesta costa que està tant ben descrita per en Josep Pla però, tant sols dir-vos que es fa estrany que en ple mes d'octubre un pugui estar navegant pràcticament en solitari per uns racons tant preciosos com aquests,  i que duri! Definitivament som una població que vivim d'esquenes al mar.  Ah! el títol és perquè en el recorregut d'avui i, com no pot ser d'altra manera, ens l'hem dedicat a entrar per tots els forats que anaven trobant pel camí. 







3 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb vostè, Sr. Eduard!! formem part d'una societat que viu d'esquena al mar... o que en tenim el concepte que el mar està al servei nostre, com si fos un parc municipal. Algun dia acabarem d'entendre que som nosaltres que hem d'estar al seu servei i cuidar-li els cicles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Marti! ja m'agrada sentir-te :-) També penso que tots som culpables del seu estat deplorable, avoquem als rius tota la porqueria en els països menys desenvolupats i en els que ens diem desenvolupats, els que viuen d'ell també tenen un comportament incívic i em refereixo a una bona part dels pescadors professionals i esportius. Tan sols aquelles societats incivilitzades que viuen en els darrers espais verges entenen que l'aigua és la font de la vida i a sobre els denominem salvatges i incivilitzats. Una abraçada ben forta

      Elimina
  2. Edu, fas unes fotos precioses! Quan les veig m'encantaria tenir tot el temps del món per poder compartir aquests moments tan bonics que deixes plasmats amb tu, i la Laia.

    ResponElimina