La tramuntana generadora d’efectes amagats.

Que la tramuntana és el meteor més important de l’Empordà no hi ha cap dubte i ho hem dit molts cops. Però avui encara farem esment d’un efecte que encara no havíem comentat. Aquest efecte succeeix a la Badia de Roses i, ens fa plantejar unes preguntes que són força inquietants. Per un costat tenim els corrents marins transportadors de sorres i dinamitzadors de les nostres platges i per l’altre aquests corrents que poden portar altres elements invisibles però que amb el temps poden tenir un gran impacte sobre els essers vius.
Anem per parts, si observem la línea de costa de la Badia de Roses i concretament mirem els espigons dels ports d’Empuriabrava i el de Santa Margarida, observarem que el dipòsit de sorres es produeix pel costat sud, lloc per on la platja creix. Així tenim que la platja d’Empuriabrava creix perquè l’espigó atura les sorres que porten els corrents marins i sedimenten pel costat sud. A Santa Margarida passa el mateix, però el que creix és la platja de la Rubina que pertany a Castelló d’Empúries. El disseny de l’ espigó no sembla que tingués en compte les corrents dominants. Ignorar-ho provoca que periòdicament la gola s’ennuegui i s’hagi de drenar la sorra que s’hi acumula, un cost afegit que algú ha de pagar per haver anat contra natura. Quin país!

Doncs bé, això que us hem explicat ve motivat per uns corrents marins que circulen en sentit anticiclònic (com les agulles del rellotge) i que els mouen la tramuntana. Aquesta, tot i que bufa en direcció Nord-Sud, en arribar a l’Escala provoca aquest corrent anticiclònic dins de la Badia. Hem d'estar alerta, perquè l'aigua del Golf de Lleó amb els seus continguts (bons i dolents) acaba entrant a la Badia de Roses.

Com a prova us aporto les imatges de satèl·lit d’aquesta darrera setmana i que es veu la evolució de la pluma de concentració de “clorofil·la a” que ve de França (imatge 1) , supera el CdC i quan entra a la Badia gira i penetra direcció Roses (imatge 2) per desprès dispersar-se per tota la Badia (imatge 3). (si cliquem al cim de la imatge aquesta s'obre més ampliada en una altra finestra)

Imatge 1 del 1/11/10 en que es veu les concentracions de clorofil·la "a" a la costa francesa. La desembocadura del Rodan és on hi ha la concentració més extensa. Les concentracions al voltant del CdC eren de 0,1 a 0,2 mgr/m3 

Imatge 2 del 02/11/10 on la tramuntana d'aquest dilluns passat ha fet sobrepassar la pluma de pigments fotosintètics el CdC i entra dins de la Badia de Roses. Les concentracions estan entre 0,6 i 0,9 mgr/m3 i al centre de la Badia de 0,3.

Imatge 3 del 03/11/10 en que no es diferencia la pluma en gir anticilònic i sembla que s'homogeneitzi. Tota la Badia de Roses mostra una concentració uniforma de 0,5 mgr/m3. Destaca les altes concentracions de Chla a la desembocadura del Rodan (2,1 mgr/m3) i a Saint Tropez (3,67 mgr/m3)

Amb aquests corrents també han pogut arribar a casa nostra altres contaminants químics orgànics i metalls pesants procedents de França. Allà l’agricultura ha estat intensiva i se n’ha fet un ús i abús durant molts anys.

Aquests contaminants es pot pensar que es troben al bell mig de la Badia, ja que els corrents anticiclòniques han fet que sedimentessin al centre (més o menys).
Els interrogants inquietants que em venen al cap són els següents:
S’han estudiat els sediments del centre de la Badia? En cas afirmatiu: s’han trobat contaminants com els metalls pesants (molt estables) o els organoclorats procedents de l’agricultura intensiva del segle passat? En cas afirmatiu: Aquesta contaminació pot arribar a la nostra taula en forma de peix contaminat? En cas afirmatiu: Quins efectes sobre la salut de les persones pot tenir?....., ho sento però si segueixo per aquest camí em ve molt mal rotllo.
Un altre dia parlarem de la contaminació difusa, tema interessant, però una mica depriment.

Subidón, subidón!!!

Aquesta és l'evolució de l'onada máxima a la badia de Roses, la seva direcció és de sud. Demà al mati serà més baixa l'onada, però encara es mantindrà un mar alterat a primera hora. Qui navegui pel costat sud de Norfeu l'aigua la trobarà a 14,9ºC... Avis per a navegants d'Olot i altres punts de la nostrada geografia!

Peixos: on i quan. És una qüestió més científica, que aleatòria

Aquest escrit s'ha publicat al forum de pesca amb caiac avui mateix.:
"Sovint els fets tenen lloc com a conseqüència d'un seguit de circumstàncies, a vegades poc evidents als nostres ulls. La falta de perspicàcia per part nostra fan que aquests fets els cataloguem sovint com a "aleatoris" i "capritxosos" com a resignada acceptació de la pròpia dificultat de controlar-ne o entendre'n les causes. Si alguns prefereixen atribuir-ho a fets màgics, nigromàntics, esotèrics, revelacions divines o presències del més enllà, això ja són figues d'un altre paner. Però en tot cas, com a mínim ho titllem d'aleatori i ala, ja podem dormir tranquils i la baveta regalimant-nos galta avall.
Divendres passat vaig sortir a pescar amb una nova balladora. No vam fer res de res. Molta medusa, algun peix lluna, algun dofí i una tonyina que va acabar d'esvalotar el poc aviram que hi havia. Alguns llobarrassos molt ran de roques ens anunciaven que el fred comença a ser viu, però al final, els llobarrots van tornar a ser més astuts que nosaltres i no em vam enxampar cap.
Ja us en vaig fer un report més extens durant el cap de setmana.
Però el més interessant de tot plegat, no és el que vam poder ensacar o que se'ns va escapar. El que més interessant trobo és el que aquesta nova balladora ens explica.
Començo:
No trobeu força curiós que trobant-nos ja a finals d'Octubre, de cop i volta apareixin altra vegada grans bancs de meduses, peixos lluna, llepó (una mica, només) com si tornessim a estar a principis de primavera??? Curiós, si. Però no crec que sigui casualitat.
L'Eduard aporta unes dades que ho fan explicable. Unes dades sobre l'evolució de la temperatura de l'aigua dels últims dies, que de ben segur, si tinguessim la paciència i els mitjans de combinar-ho amb salinitat, de ben segur podríem predir molt millor quins peixos podem trobar-nos.
L'Eduard ha tingut l'habilitat i la paciència de buscar la temperatura de l'aigua a diferents nivells abans i després de la llevantada. I mireu què ha trobat: resulta que abans de la llevantada, l'aigua estava a uns 20graus en superfície i a uns 18graus als 60m de fondària. Aquesta és la situació habitual per aquesta època. L'aigua calenta a dalt, i l'aigua freda a baix. Dinàmica de convecció, com l'olla de l'arròs quan bull.
Total, que llavors va venir la llevantada, el qual va tenir per una banda, un efecte turmix homogeneïtzador de temperatures i per l'altra, ens va portar a la costa, els bestiari de les profunditats (és aquí on crec que entra en acció l'aparició no anunciada de tanta medusa i els peixos lluna que els van darrere). Després de la llevantada, l'aigua estava a 16,79graus en superfície, però també a 16graus a 80m de fondària (toma ya túrmix!!).
I és clar, les conclusions surten soles.
Ara imagineu-vos que sou un peix de finals d'estiu. T'hi trobes de meravella en una aigua que té més de sauna, que de frigorífic. L'aigua a 20graus, ara m'empasso un sorellet, ara em degluteixo una sardina, que d'aquí a poc vindrà el fred i haig d'engreixar-me en la mesura del possible. De cop i volta un túrmix omnipotent i totpoderós t'engega l'aire condicionat i t'enxampa en mànigues de camisa. Hora de tocar el dos a buscar refugi als raconets on l'aigua no s'hagi barrejat gaire (encara que ningú ho digui gaire i la gent calli com a morts, hi ha qui des de la llevantada s'està fotent les botes amb bestiotes grosses d'estiu a zones de poca fondària on encara deuen trobar l'aigua prou calenta). A la resta del Cap de Creus, el desierto. Només meduses, meduses i oblades. Els peixos lluna que els empaiten i la tonyina aquella que deuria haver fugit dels professionals que a primeríssima hora del matí els estava fotent canya mar endins, no gaire lluny.
Igual que els canvis de temperatura amb els que avui m'esplaio, igualment d'importants són com a mínim, la salinitat i la turbidesa. Si plou molt, les zones properes a les rieres i les capes superficials són poc salades. Si no sóc espècie d'estuari, foto el camp. Si l'aigua està molt tèrbola, no puc veure res de res ni detectar les meves preses. Foto el camp fins que m'hi vegi una mica. Per molt menjar que hi hagi, no em serveix de res si no puc veure'l.
Acostumem a resignar-nos amb un "avui no picaven perquè no volien" i ja està, que al capdevall tornarem la setmana vinent. I acostumem a saber què podem pescar, en base al que hem sentit que està sortint. Però no conec ningú clarament capaç (que no vol dir que no hi sigui, simplement que no el conec) de predir quines bèsties hi pot haver, en base a les condicions físiques (tot i que hi ha qui ho intueix força a base d'experiència).
Crec que la dada que ens aporta l'Eduard sobre variacions tèrmiques és molt interessant. M'agradaria poder saber no només la temperatura a diferents zones, sinó també la força de les corrents dins l'aigua (a alguns peixos els molesta massa corrent, a d'altres els va la marxa), el grau de salinitat, la turbidesa en cada zona. Molt segur que pescaríem més.
Encetava aquest correu parlant de l'aletorietat d'alguns fets. El cos del text però, parlo de pesca i de la presència de peixos com un fet inevitable, conseqüència de les condicions marines provocades pels dies anteriors. És cert que no tenim accés ni manera de controlar els majors índexs marins a cadascuna de les nostres zones de pesca preferides. Així doncs, molt possiblement ens haurem de resignar a continuar considerant la presència de les espècies objectiu com a caprici de la naturalesa i de la bondat de Déu senyor nostre creador. Així doncs que ja ho sabem, avui no hem pescat perquè a Neptú no li ha tingut a bé agraciar-nos amb una bona captura i ens penjarem un amulet del nostre coll per confiar-hi cegament tot el que amb el nostre coneixement no podem arribar a abastar. Fet i fet, la imprevisió del què sortirà avui és un més dels múltiples alicients que té aquesta nostra gran afició."
Molta sort a tothom i majors captures!
Martí.

L’efecte batedora.

Alçada de les onades els dies de la llevantada

Dies enrere, abans de l’arribada del temporal de llevant i dels darrers dos temporals de tramuntana, gaudíem d’una temperatura de l’aigua del mar relativament alta, que era propera als 20ºC.
Amb l’entrada del gran temporal de llevant del dia 11 d’octubre, que va arribar a aixecar onades de fins 8 metres d’alçada, es va produir un efecte batedora que va barrejar les capes d’aigua més freda i profundes amb les superficials que són més calentes. Posteriorment aquest temporal de llevant ha estat seguit per un de tramuntana, la setmana passada i, una segona que manté l’efecte d’aiguabarreig i homogeneïtzació desfent l’estratificació tèrmica, però a més, fa baixar les temperatures de l’aire i òbviament de l’aigua.
El divendres 22 d’octubre l’aigua del mar a l’Estartit es trobava a 16,79ºC en superfície i 16 ºC a 80 metres de fondària, quan el normal per l’època és que en la superfície hi hagi una temperatura de 18ºC i aquesta temperatura dels setze graus no s’assoleixi fins als 60 metres de fondària. A dia d'avui la temperatura de la superfície està a poc més de 15ºC, una temperatura més pròpia de l'hivern que de principis de tardor.
Aquesta també pot ser l'explicació del perquè l'activitat dels peixos hagi baixat els darrers dies en picat...

Registre d'alçada màxima d'onada del mes d'octubre

Descens de la temperatura de l'aigua de mar aquest mes d'octubre.

A propòsit del Llevant.

Sens dubte qui governa a l’Empordà és la tramuntana. Ella és qui dicta la llei de la vida, modela la vegetació i les pedres. Dóna la fisonomia peculiar al paisatge de la comarca. Carrega d’electricitat estàtica l’ambient i influencia en el caràcter de les persones. Purifica l’aire i el fa saludable. L’Empordanès l’ha de tenir en compte a l’hora d’escollir els conreus i els camps. Carrega d’energia el mar i limita el pas de navegants. Per la migració dels ocells és una autèntica barrera infranquejable. És un vent sec i potent. Els habitants d’aquesta terra l’estimem i l’odiem a la vegada, però no seríem el que som sense ella.
Sempre parlem de la tramuntana com el vent més influent de l’Empordà, però n’hi ha un altre que és el vent més desitjat per la gent de la terra, aquest vent és el llevant.

El llevant és el vent de la pluja per antonomàsia, ell neix al nord d’Àfrica (Tunísia) i fa un recorregut semicircular, primer és dirigeix cap al nord i posteriorment cap a l’est , per espetegar de dret sobre la nostra costa. En aquest viatge de centenars de quilòmetres arrossega la humitat de la mar mediterrània i, a l’arribar a terra ens la deixa anar en forma de pluja.
Aquest vent sol bufar sobretot al mes d’octubre i fa que sigui el mes més plujós de l’any. Consultant la taula de precipitacions de Castelló d’Empúries que va des del 1982 fins ara, podem veure que la mitjana de les precipitacions a casa nostra és de 608,5 litres/any i l’octubre amb 107,3 litres de mitjana, és el mes més plujós amb diferència, el segon mes més plujós és setembre am 59,4 litres. L’octubre que va ploure més en aquesta estació meteorològica, va ser el de l’any 1994 amb 483,8 litres. Aquell any la pluja total va ser de 907,2 litres!
El llevant és desitjat i pregat per tots perquè ens fa recuperar els aqüífers que explotem per poder viure i a més, omple el pantà de Boadella que en depèn bona part de la pagesia ,i des de fa uns anys alguns dels municipis turístics més importants, així com, la capital de la comarca.

Però una conseqüència que ens porta aquest vent és un mar que té les ones més altes i poderoses que s’hi generen. Quan el mar empeny, els rius no poden desguassar i per això es formar els aiguamolls, que tenen la funció de laminar els fluxos dels rius. Pel que fa a la força de les ones no cal dir res, tones d’aigua espeteguem sobre tota la línea de costa a una velocitat i amb una constància que pot durar dies, l’energia que es desferma és molt gran i els seu poder destructor és enorme.
L’home amb la prepotència que ens caracteritza no tenim en compte a l’hora d’ocupar el territori costaner aquestes condicions, tan pel que fa a la pluja com a la força del mar. Hem edificat en zones inundables i ens hem menjat la línea de la costa. Hem construït espigons que trenquen el transport de les sorres i les dinàmiques de generació de platges.

No tenim cap dret en queixar-nos per les destroces dels temporals. Resulta que els senyors enginyers i arquitectes, no han estudiat les condicions ambientals locals i han projectat des de la llunyania i ignorància de la realitat d’aquesta terra. Les conseqüències són de tots conegudes. Milions d’euros s’han d’esmerçar anualment per refer les platges, diners que són de tots i es malbaraten en cada regeneració que es fa. Ningú es pregunta quin és l’origen del problema, ni es planteja actuar sobre aquesta arrel per corregir els errors. Quan de sobrats anem!
Beneïda sigui la crisis econòmica que ens farà baixar els fums i veure-hi més clar..., al menys aquesta és l’esperança que tinc!
Ah! per cert, un altre dels efectes és el de "batedora", aquest temporal que estem tenint ha fet baixar la temperatura de l'aigua de 18,3ºC fins 16,7ºC, això és degut a que les capes superiors s'han barrejat i la temperatura s'ha homogeneizat.

Perquè el nivell del mar és tan baix?

Aquesta es la pregunta que aquests dies ens han formulat diverses persones i tot seguit intentarem explicar.:

Aquests darrers dies estem observant un nivell de l’aigua del mar molt per sota del que es normal. Que passa? senzillament son les famoses minves de gener que aquest any els i direm de Setmana Santa. El que ha passat es que aquest any no s’han donat durant el mes de gener i es ara que podem observar-les de forma patent i contundent.

Un temporal insòlit.

No és gaire normal que una llevantada coincideixi amb una entrada de nord sobre la nostra terra. El darrer cop que va passar va ser l’any 1986, i aquella vegada la temperatura va ser molt més baixa i la precipitació molt més minsa (pluja gelant).

No entrarem a valorar els efectes negatius sobre la població i els seus béns, no és aquest el nostre objectiu. Simplement us mostrarem un molt ínfim recull d’algunes instantànies preses del temporal, per poder-ne gaudir d’aquests paisatges d’aigua insòlits.

Anticiclons temps de calmes, boires, inversions tèrmiques i alguns animalons.

Hem passat una setmana d’anticicló i això ens ha significat un mar encalmat, temps més propi de l’estiu o de ple hivern (“minves de gener”). Bons dies per poder palejar amb tranquil·litat. Escoltar la pala enfonsar-se dins de l’aigua i el seu degoteig quan surt, un veritable plaer per als sentits. El mar un mirall, la línea que el separa del cel es fon i desapareix l’horitzó. L’únic que ens pot amoïnar és la presència de la boira, per tant caldrà que fem ús del sentit comú i, no arriscar-nos a navegar en mar obert, allunyats de la costa amb el risc de perdre’ns, sempre haurem de tenir la línea de costa a la vista, més ben dit molt propera a nosaltres.
Si vivim a la plana i per saber com estan les condicions a la mar d’amunt, podrem accedir a les webcams i estacions de meteo dels clubs nàutics de Llançà i El Port de la Selva . Sabrem s’hi ha presència de boira, vent, etc.

Als esculls situats entre les poblacions de Llançà i Port de la Selva podrem veure al xatrac bec llarg (Sterna sandvicensis) descansar o pescar peixet petit sobre les aigües encalmades. El podem veure durant bona part de l’any, però a l’hivern hi ha molts més exemplars.
Aquesta espècie que de vegades es barreja amb les gavines rialleres, és un ocell marí, té el bec negre amb la punta groga, plomatge blanc o gris (els joves), amb un capell negre, de potes curtes i cua forcada.
Cria al Delta de l’Ebre, és de costums gregàries i quan vola fa un crit molt peculiar, es llança a la superfície de l’aigua per cabussar-se i caçar els peixets.
Hem vist el primer exemplar (jove) de mascarell !!!