Massacre a Dinamarca

Com mana la tradició danesa, a les illes Feroe cada any els nois fant la celebració de la majoria d'edat amb una massacre de dofins Cap d'Olla. Un altra savatjada tradicional com les curses de braus, l'ablació del clítoris o, el bou embolat. Visca les tradicions!!!..., que ens recorden que els humans som capaços de fer el que cap animal mai ha fet. Tanmateix denominem a un fet com aquest "una animalada" i ens quedem, tan amples.

Cetaci-espectacle

Finalment i desprès d'una llarga espera en Manel ens regala aquest magnífic escrit, que confirma alló de "lo bo es fa esperar".:

Aquests dies, en els que caiaquistes sense fronteres hem picat de morros contra l’horitzó a la recerca de miratges amb forma de cetaci, un gratificant no res, segons escriu en Mutur a http://escolamarcadaques.blogspot.com, s’escau rellegir aquell entretingut llibret, “Balenes i dofins a la Costa Brava”, escrit per en Josep Mª Dacosta i en Pere Pagès i publicat per Edicions El Brau l’any 1993. Tot esser viu es una meravella, però una mosca no provoca la mateixa admiració que una balena. La excepcionalitat del cetaci explica la fascinació que en fa sentir, i que el converteix en un animal quasi mític. Les seves abusives proporcions havien de provocar forçosament el respecte entre els homes de mar, que pescaven des de fràgils embarcacions, i l’astorament entre els vilatans de la costa quan, mortal al cap i la fi, el monstre acabava els seus dies varat en uns esculls. No es estrany que un rorqual de 14 metres que va embarrancar l’octubre de 1921 a l’illa Encalladora fos remolcat per pescadors a cop de rem fins a Llançà, amb la finalitat de ser exposat sota una carpa per satisfer la curiositat dels vilatans, que pagaren religiosament la entrada per veure el fenomen. I es que veure de prop el monstre que protagonitzava tants relats mariners pagava la pena. Espectacularitat i espectacle. L’any 1955, el senyor Mateu, per tal d’impressionar els seus amics, va fer arrossegar una balena morta des de Cap de Creus fins el seu embarcador particular de Garbet, a on li posaren uns taulons a la boca perquè restes oberta i la mainada pogués saltar sobre la llengua que, segons deien, era tova com un matalàs. Un cop satisfet el seu desig patrici, i davant la ferum insuportable de l’animal en descomposició, el va fer tornar a alta mar per on va surar dies i dies, ara cap a Llançà, ara cap a Port de la Selva, fins que un temporal el va estavellar contra el rocam. Els ossos, un cop repelats pel mar, eren un preuat trofeu pels mariners, un record del seu contacte amb el monstre, el fenomen, el molà. A Cadaquès era costum guardar les vertebres com a tamborets per seure davant del foc, i algunes esglésies lluïen costelles de balena a les seves façanes, com a exvots donats per mariners que se’n havien sortit de situacions difícils. Fins i tot a Vilajuïga es coneix algun veí que guarda un os de rorqual com a testimoni d’un dia molt assenyalat a la seva vida, com una bandereta en un mapa, quan va poder sentir a tocar la grandiositat de la bestia.
Si volem mes espectacle, hi ha anècdotes varies, com la de l’anomenada “Moby Dick – La Ballena Gigante”, un realment enorme rorqual de 20 metres, capturat a l’estret de Gibraltar i que després d’un procés de conservació, va ser exhibit per tota Espanya, França i Itàlia, arrossegat per un camió de 18 rodes. A Figueres es va poder admirar a la Plaça de l’Escorxador el dijous 16 de desembre de 1951. La escena, en un dijous de mercat, amb els pagesos arremolinats al voltant del prodigi, hauria de ser impagable.
Mes al•lucinant encara devia de ser la imatge d’una balena de 16 metres, embarrancada fa 200 anys a la Platja Gran de El Port de la Selva, que desprenia una fortor insuportable, i davant la impossibilitat d’arrossegar-la mar endins, en va decidir de cremar-la. Quina visió nocturna ¡¡¡. La badia il•luminada pel cetaci cremant dins l’aigua, i el poble embadalit, hipnotitzat per l’escena, i per la fumera fosca de greix cremat barrejada amb la pudor de la descomposició.
Es un llibret curt, divertit, segurament ja impossible de trobar a les llibreries, però disponible a la Biblioteca de Figueres. Recull anècdotes i testimonis, tampoc masses ja que, recordem-ho, el contacte humà amb la balena es excepcional, que faran que nosaltres, caiaquistes fascinats pel mite, no ens sentim com uns pirats, sinó simplement com a dipositaris d’una ancestral sensibilitat davant el prodigi.

Darrera matinal tècnica del 2010.

El tema de la instrucció era la navegació. Inicialment m’havia prefixat la idea d’anar-hi amb la llibreta, el llapis, el transportador d’angles, etc. etc., però un cop vaig rellegir la convocatòria no hi deia res d’això i he agafat el caiac i cap a Llançà.
Les previsions meteorològiques eren de vent de S-SE força 5, vent que podia fer pensar en una maregassa forta, però sortosament, Llançà queda a reparo d’aquest vent, protegit pel Cap de Creus. De fet les barques que varen sortir a passeig des de Roses, pel costat sud, a mig mati varen tornar a port.
El mati es va presentar amb una temperatura molt agradable, fins i tot el pantaló curt era millor vestimenta que el mono sec Kokatak amb el que podies quedar rebullit.
En Francesc N. va ser l’instructor de l’activitat, es varen fer tres grups i per cada grup vàrem tenir un monitor, tot un luxe! El meu era integrat per en Jóse C. (el presi del club) que actuava com a monitor i els alumnes erem el José Luis, l’Artur i jo.

A cada un d’ells se li va entregar un exercici que havia d´ estudiar-lo i posteriorment executar-lo. L’exercici era senzill, el nostre constava de diferents ordres que havies d’interpretar:
1- A partir d’unes coordenades (graus, minuts i segons) marcades intencionadament per l’instructor, calia trobar un punt de la costa en una carta nàutica. En el nostre cas l’estimat Sr. Francesc N. ens va enviar a la Punta de Gat i Llepis, situada a l’entrada sud de la Badia de Portbou, una mica més i ens envia fora del mapa...., al Rosselló.
2- Un cop ubicats en aquest punt calia seguir un rumb durant mitja hora. En el nostre cas havíem de seguir el rumb 160º. En cas de que no tinguéssim rellotge, hi havia la possibilitat de fer la conversió de palades a temps i posteriorment a distància (30 palades = 1 minut = 90 metres).
3- Un cop situats en aquest punt del mar calia buscar dos referències o accidents geogràfics i dirigir-se al punt de trobada que era la platja de Garbet.
La primera part de l’exercici va ser molt senzilla, ja que un cop trobat el punt a la carta nàutica jugàvem amb l’avantatge de que coneixem aquesta costa i com arribar-hi pel camí més ràpid. Mentre ens posàvem a l’aigua vàrem començar a notar el garbí i aquest ens empenyeria durant la nostra singladura en direcció nord. Ens varem tornar per guiar el grup una estona cada un dels integrats, tal i com fan els ciclistes. El primer tram va ser d’escalfament, tot i que l’Artur va imprimir un ritme força fort, per mantenir la línea recta, vaig ajudar-me de l’orça i em va sembla que funcionava força bé. El segon tram havia de comandar-lo jo i era el més llarg, com que teníem l’ordre d’anar més ràpid, vaig incrementar la freqüència de paleig i per no cansar-me, no enfonsava tant la fulla de la pala. Cal dir que anava amb el Cetus i amb aquesta tècnica arriba a agafar una velocitat força alta. Finalment el tercer tram va ser fet retallant la línea de costa per sentir l’onatge trencant amb els esculls del Claper.

Arribats a la Punta de Gat-i-Llepis vàrem enfilar els rumb 160º, és un rumb SE, just de cara al vent i cada cop estava entrant amb més força. En Jose el nostre monitor se li dibuixava un somriure maliciós en veure aquesta brisa que anava sent més intensa, veia amb ell l’aliat en convertir aquesta matinal en una oportunitat de fer multitud d’exercicis que en mar planera tenen poc sentit i que fets amb marejol evolucionant a maregassa es fan molt interessants. Per moments la intensitat pujava, poc després baixava, era una mica irregular i tots sabem que aquest mar nostre en qüestió de pocs minuts pot fer canvis sorprenents.
Un cop situats mar enfora i més o menys davant de Garvet, vàrem buscar les referències geogràfiques i varem dirigir-nos cap a la platja. Durant aquest recorregut i amb el vent lateral es produïa una deriva força notable, això ens va obligar a fer diverses correccions de rumb, d’altra manera haguéssim acabat estavellats en el penya-segat de l’illa gran.

Evolució de l'onada significant durant el diumenge a la badia de Roses.

Aquest exercici pràctic d’orientació ha estat força interessant, més que res, és que hem tingut l’oportunitat de navegar sota un itinerari prefixat, cosa que mai havia fet. Quan surto normalment tinc prefixat on vull anar, però per anar-hi passo per allà on em ve de gust. També s’han hagut d’introduir alguns càlculs i observacions visuals, els quals el vent ens ha tergiversat i amb la seva força ens ha recordat que al cap i la fi són els elements naturals els qui governen aquestes aigües.

Birdwatching amb caiac

Necessitem de la vostra col•laboració!!!

Estem treballant per veure si hi ha la possibilitat de fer una activitat conjunta entre caiaquistes i ornitòlegs.
Es tracta de participar en un cens d’aus marines a la Badia de Roses. Aquests censos es duen a terme anualment i es fan en el període hivernal, moment de màxima afluència d’aquests turistes alats que busquen en les aigües de la badia de Roses la tranquil•litat i els bons aliments que no tenen en aigües situades molt més al nord. Llocs que estan escombrats per les grans depressions atmosfèriques. Aquests censos normalment es fan des de terra i ara es tractaria de veure si fent els cens des de mar podem millorar-ne els resultats.
El mètode de treball s’està madurant, però segurament que es tractarà de fer tot un seguit d’equips mixtes, ornitòleg-caiaquiste, els quals sortiran des de diferents punts de la badia de Roses i tindran assignat un recorregut a fer. La seva tasca serà anar identificant i comptant les diferents espècies d’aus marines.
Amb anterioritat farem una petita formació. Als caiaquistes se’ls formarà en la identificació d’aus marines i els ornitòlegs rebran una formació mínima sobre el maneig del caiac.
Necessitem gent oberta, amb ganes d’aprendre i motivades per passar mitja jornada de navegació plàcida per les aigües de la Badia de Roses.

AQUESTA CRIDA ES PER AVALUAR LA VIABILITAT DEL PROJECTE.
TOTS ELS QUE ESTIGUEU INTERESSATS EN PARTICIPAR-HI DEIXEU LES VOSTRES COORDENADES (adreça) AL CORREU-E D’AQUEST BLOG.
L’ACTIVITAT ES FARÀ DURANT UN CAP DE SETMANA D’AQUEST HIVERN AMB CONDICIONS DE METEO ÓPTIMES.
SI US PLAU FEU LA PRE-INSCRIPCIÓ DURANT AQUESTA SETMANA.

Un dia meravellosament ensopit.

El cap de setmana ha estat hiperactiu, hem començat amb una sortida amb el amics el dissabte al mati, a la tarda hi hagut reunió per preparar el Simposi 2010 que ja avança a tot drap i, al diumenge matinal tècnica del Club Pagaia. Comencem amb la sortida...
...Aquest dissabte el “parte” de la meteo donava un dia “ensopit”, diré un dia meravellosament ensopit. Havíem previst una sortida per la mar d’Amunt, que ja feia massa temps que no hi navegàvem, les circumstancies ens havien allunyat d’aquesta costa. La sortida la fem un “petit comitè” que ens estem aficionant a la pesca esportiva, l’Albert, en Manel i jo. Hem tingut un company de darrera hora, en Miquel de Castelló d’Empúries, els interessos d’en Miquel eren diferents, ell esta provant el seu nou caiac, podríem dir que és pilot de proves i, com a tal, va ràpid, molt ràpid. Un cop hem sortit de Port de la Selva ha començat a palejar i ja no l’hem vist fins l’hora d’esmorzar, el propulsor d’aquest nou caiac és molt potent.
Nosaltres teníem un objectiu força definit, volíem tractar de pescar algun bonítol, per fer-ho volíem temptar la sort per les aigües del golfet, teníem un engany que hem de seguir provant i perfeccionant, perquè no ha funcionat. Després d’arrossegar-lo durant algunes milles no hem obtingut cap resultat, bé hem estat a punt de perdre’l clavat en un escull.

Mentre anàvem retallant aquesta bella costa també hem temptat als peixos de superfície amb diferents artificials, els resultats han estat força reeixits i els podeu veure en la foto que adjuntem. A manca de bonítols, les oblades són en recurs que un cop a casa poden fer-te ben feliç, a la planxa i amb paciència per anar traient les espines, resulta que tenen una carn molt gustosa. També són un bon component per obtenir un brou potent.

Un altre regal que hem tingut és el pas d’un esparver en vol rasant per sobre de la vegetació arbustiva de cala Portaló, aquesta espècie és un rapinyaire típic de zones arbrades i depredador d’ocells boscatans. Té poca envergadura alar i una cua llarga, aquestes característiques morfològiques li permeten volar entre la vegetació i maniobrar amb molta agilitat.
A la tornada, després d’un fugaç i efectiu esmorzar, en Miquel s’ha enfilat a seu flamant caiac i ja no l’hem vist més, i es que això de la pesca és una activitat renyida amb la velocitat o la pressa.
Finalment dir que hem estat palejant des de les set fins les dues, un bon grapat d’hores i una bona distància recorreguda, avui uns 30 quilòmetres, això sí , si t’agrada el paleig les hores passen volant.

Ressó a la premsa escrita

Algunes de les notícies que anem publicant al blog de vegades acaven sent publicades als diaris de Girona. Si fa uns mesos la premsa escrita es feia ressò de la història d'en Loulou, ara ha estat l'article de l'efecte batedora el que s'ha publicat al PUNT DIARI.

Albirament de balenes amb gep

Informació publicada per l'associació submon.:

"La Xarxa de Col•laboradors de SUBMON és una iniciativa que s’emmarca dins un projecte de custòdia marina, que es realitza conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per tal de promoure “Accions de participació social per a la promoció i protecció de l’ àrea marina Canons del Maresme”. L’objectiu principal d’aquesta xarxa és comptar amb la col•laboració de particulars, associacions o organitzacions, usuaris del mar, de forma que es pugui tenir accés a una informació a la que d’altra banda no seria possible accedir-hi.
El dissabte dia 11 de setembre, membres de la Xarxa de Col•laboradors de Custòdia Marina de SUBMON van informar de l’albirament d’una balena amb gep (Megaptera novaeangliae) davant de la població tarragonina de Torredembarra.
Un nou albirament d’una espècie poc comuna a les nostres aigües ha estat identificada per l’entitat SUBMON com un individu de balena amb gep, de la qual se n’han fet en els últims 200 anys, poc més de 15 albiraments al Mediterrani.
Les balenes amb gep estan distribuïdes pràcticament a tots els oceans (Pacífic, l’Atlàntic i Índic) i realitzen migracions de baixes a altes latituds per tal d’alimentar-se o reproduir-se. Al Mediterrani els albiraments són ocasionals, però aquest és el segon albirament registrat durant aquest 2010, després del que es va fer durant el mes d’agost a la Toscana (Itàlia).
L’albirament del cetaci va ser efectuat per una embarcació membre de l’Associació Catalana per una Pesca Responsable durant una jornada de marcatge de tonyina, a uns 50 metres de fondària i menys de 4 km de costa, just davant de Torredembarra".
Informació extret de la revista Quercus:
"tres dies desprès d'aquest albirament, dos exemplars varen ser vistos en front de la costa de Jàvea (Alacant). A finals de setembre un altre exemplar va ser detectat a sudest de l'illa de Cabrera (Balears).

La tramuntana generadora d’efectes amagats.

Que la tramuntana és el meteor més important de l’Empordà no hi ha cap dubte i ho hem dit molts cops. Però avui encara farem esment d’un efecte que encara no havíem comentat. Aquest efecte succeeix a la Badia de Roses i, ens fa plantejar unes preguntes que són força inquietants. Per un costat tenim els corrents marins transportadors de sorres i dinamitzadors de les nostres platges i per l’altre aquests corrents que poden portar altres elements invisibles però que amb el temps poden tenir un gran impacte sobre els essers vius.
Anem per parts, si observem la línea de costa de la Badia de Roses i concretament mirem els espigons dels ports d’Empuriabrava i el de Santa Margarida, observarem que el dipòsit de sorres es produeix pel costat sud, lloc per on la platja creix. Així tenim que la platja d’Empuriabrava creix perquè l’espigó atura les sorres que porten els corrents marins i sedimenten pel costat sud. A Santa Margarida passa el mateix, però el que creix és la platja de la Rubina que pertany a Castelló d’Empúries. El disseny de l’ espigó no sembla que tingués en compte les corrents dominants. Ignorar-ho provoca que periòdicament la gola s’ennuegui i s’hagi de drenar la sorra que s’hi acumula, un cost afegit que algú ha de pagar per haver anat contra natura. Quin país!

Doncs bé, això que us hem explicat ve motivat per uns corrents marins que circulen en sentit anticiclònic (com les agulles del rellotge) i que els mouen la tramuntana. Aquesta, tot i que bufa en direcció Nord-Sud, en arribar a l’Escala provoca aquest corrent anticiclònic dins de la Badia. Hem d'estar alerta, perquè l'aigua del Golf de Lleó amb els seus continguts (bons i dolents) acaba entrant a la Badia de Roses.

Com a prova us aporto les imatges de satèl·lit d’aquesta darrera setmana i que es veu la evolució de la pluma de concentració de “clorofil·la a” que ve de França (imatge 1) , supera el CdC i quan entra a la Badia gira i penetra direcció Roses (imatge 2) per desprès dispersar-se per tota la Badia (imatge 3). (si cliquem al cim de la imatge aquesta s'obre més ampliada en una altra finestra)

Imatge 1 del 1/11/10 en que es veu les concentracions de clorofil·la "a" a la costa francesa. La desembocadura del Rodan és on hi ha la concentració més extensa. Les concentracions al voltant del CdC eren de 0,1 a 0,2 mgr/m3 

Imatge 2 del 02/11/10 on la tramuntana d'aquest dilluns passat ha fet sobrepassar la pluma de pigments fotosintètics el CdC i entra dins de la Badia de Roses. Les concentracions estan entre 0,6 i 0,9 mgr/m3 i al centre de la Badia de 0,3.

Imatge 3 del 03/11/10 en que no es diferencia la pluma en gir anticilònic i sembla que s'homogeneitzi. Tota la Badia de Roses mostra una concentració uniforma de 0,5 mgr/m3. Destaca les altes concentracions de Chla a la desembocadura del Rodan (2,1 mgr/m3) i a Saint Tropez (3,67 mgr/m3)

Amb aquests corrents també han pogut arribar a casa nostra altres contaminants químics orgànics i metalls pesants procedents de França. Allà l’agricultura ha estat intensiva i se n’ha fet un ús i abús durant molts anys.

Aquests contaminants es pot pensar que es troben al bell mig de la Badia, ja que els corrents anticiclòniques han fet que sedimentessin al centre (més o menys).
Els interrogants inquietants que em venen al cap són els següents:
S’han estudiat els sediments del centre de la Badia? En cas afirmatiu: s’han trobat contaminants com els metalls pesants (molt estables) o els organoclorats procedents de l’agricultura intensiva del segle passat? En cas afirmatiu: Aquesta contaminació pot arribar a la nostra taula en forma de peix contaminat? En cas afirmatiu: Quins efectes sobre la salut de les persones pot tenir?....., ho sento però si segueixo per aquest camí em ve molt mal rotllo.
Un altre dia parlarem de la contaminació difusa, tema interessant, però una mica depriment.