A tot arreu i enlloc

Aquest cap de setmana s'han acumulat les activitats de mar, per un costat en Pau Calero celebrava els 15 anys d'haver-se aventurat a crear l'empresa  Sk-Kayak  a LLançà amb un munt d'activitats, algunes de tant interessants com un clínic de com muntar expedicions amb en Rai Puig (que aquest any ha fet Canada-Alaska).  FELICITATS SK-KAYAK!!. També teníem la concentració de la Fosca organitzada per l'amic Marc Adroher i tots els pirates del Baix Empordà però, feia molta mandra fer la quilometrada després d'haver baixat l'altra setmana a navegar-hi.  També hi havia la sortida setmanal amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués que fa molt que no hi anem però, finalment vam optar per una formula intermitja, abans de que claregés, quan els carrers no estan posats, entravem a l'aigua amb la intenció de retallar la costa amb tota tranquil·litat i parsimònia tot fent el curri. Fèiem el tram Llançà-Portbou amb parada a Portbou per esmorzar, cada cop en sabem més de cuidar-nos. Una suau brisa de sud va animar la sortida que sempre és molt espectacular per aquest tram de costa i que ahir va ser productiva des del punt de vista pesquer. Vaig tenir la sort de tocar tres peces que m'ajudarien a fer un bon suquet un cop arribat a casa, ja que a la nevera tan sols hi quedaven mitja dotzena de quintos ;-). La cirereta la va posar l'Albert de Selva de Mar que finalitzada la migdiada m'avisa que davant de la Casa del Mar encara hi ha el dofí que va entrar al port el divendres,  una dutxa ràpida i a contemplar la figura sempre atractiva d'aquest mamífer lliscant per l'aigua mentre la llum s'anava extingint. Un dia rodó!

P.d.: El dofí era un llistat (Stenella coeruleoalba) possiblement estava mort de gana,  va entrar a pidolar una mica de menjar i, un cop refet aquesta nit passada ha continuat camí. 

Foto Albert Rosado

De la jornada de SK-Kayak, aquest va ser un dels moments més emotius, segons diu en Pau "Recordant a tots el companys amb els que hem navegat i ja no hi son...pales amunt!!!, Tenim cendres d'ells a Cap Ras, Taballers, Punta del Cap de Creus..."

Fent el conill

Aquest cap de setmana ens hem traslladat més enllà de la Muga, del  Fluvià i del Ter! Hem anat a fer un curt però sucós recorregut entre Tamariu i cap de Begur, un del trams de costa més preuats de la Costa Brava, hi érem  el Lluís Riera i en Pi. En Lluís era el primer cop que visitava aquest tram de costa i l'ha disfrutat plenament.

Personalment feia dies que no tacava l'aigua, crec que és el primer cop amb set anys que he estat un mes seguit sense entrar al mar! malauradament he tingut una parada forçada per un petit problema físic d'espatlla, ara caldrà anar afinant el cos per preparar-nos per les palejades amb Tramuntana que començo a enyorar-les i molt!.

No escriure sobre aquesta costa que està tant ben descrita per en Josep Pla però, tant sols dir-vos que es fa estrany que en ple mes d'octubre un pugui estar navegant pràcticament en solitari per uns racons tant preciosos com aquests,  i que duri! Definitivament som una població que vivim d'esquenes al mar.  Ah! el títol és perquè en el recorregut d'avui i, com no pot ser d'altra manera, ens l'hem dedicat a entrar per tots els forats que anaven trobant pel camí. 

Marnató 2015, Poseidó també hi va ser

Diuen que el guanyador d'aquest any va volar fent el trajecte (6,5 km) amb un hora i deu minuts. jo no el vaig veure volar però si que en vaig veure un que caminava per sobre de l'aigua, Era Déu?

 L'amic Miquel ens traeix per un dia i se'n va a nedar

Ja és una tradició de quan arriba el setembre toca donar un cop de mà als de la Marnató, aquest any els caiaquistes que hi hem anat han estat l'Escola d'en Mar de Cadaqués, els voluntaris de Kayaking Costa Brava i la gent de Sant Feliu de Guíxols.

La jornada va ser lúdica i per tant divertida, no com l'any passat que una tramuntana molt forta ens va fer treballar fins l'extenuació per evitar petits accidents dels nedadors amb els esculls.  Tot i que la tramuntana hi ha estat present, ha estat fluixa sense provocar mar de fons que dificulta la visibilitat dels nedadors. Si que encara queden alguns lloc on es pot millorar la senyalització per evitar que aquestes topades amb les roques. Més d'un cop hem hagut de interposar el caiac entre les roques i la trajectòria del nedador que no sentia els nostres xiulets o crits d'atenció, cosa desagradable pel nedador i que no entén perquè l'has "atropellat" :-(.

Al final hem vaig perdre el dinar amb els companys de l'Escola però ja me'l cobraré d'alguna manera :-) 

La mar de moguda.

Diumenge va haver-hi una jornada de neteja i l'esforç havia de ser recompensat d'alguna manera i la mar ens va oferir un estat "la mar de divertit". La garbinada del  dissabte va deixar unes marons que va ser tot un regal a la matinal de neteja de les cales de la mar d'Avall que va organitzada Kayaking Costa Brava i que la gent de l'Escola d'en Mar de Cadaqués no hi va fallar. Tot i la feina desagradable d'haver de recollir els putos mocadors ensabonats  que no es DEGRADEN (amb el fàcil que és a l'estiu, entrar a l'aigua i tot mirant l'horitzó amb cara transcendent, per fer el riuet) acompanyats d'una varietat de residus que no passaré a descriure (es mereixen una entrada a part). Nosaltres vam gaudir d'un mar enjogassat que convidava a apropar-te a les roques per rebre una ruixada d'escuma, tot ballant al ritme que et marcava l'anada de les marons i el creuament amb el rebot de les mateixes. Us deixo unes imatges per fer-vos enveja als que no vàreu venir.