L’Espet (Sphyraena sphyraena).

Aquest és un peix molt conegut per la fama que el precedeix. Resulta que és el “cosí germà” de la famosa barracuda (Sphyraena barracuda) de la mar de les Antilles, allà són molt grosses (fins a 2 metres) i la mala fama la tenen perquè poden atacar als humans.

El nostre espet seria més aviat una “barracudeta mediterrània” força inofensiva. Tot i que té un aspecte impressionant, sobretot quan observem la seva magnífica dentició, la qual, deixa molt clar que ens trobem davant d’una espècie depredadora per excel•lència.
Té una boca més aviat gran, amb el maxil•lar superior que està truncat per davant i l’inferior és més llarg i dotat d’unes dents molt afilades. Diguem-ne que té cara de mala llet. Menja peixos, però també pot depredar sobre calamars i altres cefalòpodes. Es reprodueix durant els mesos de juny a setembre.
Els practicants del busseig els coneixen molt bé i les seves moles fan les delícies d’aquest homes i dones peix. Per tot el Cap de Creus no és gens estrany de trobar moles de desenes i, fins i tot, centenars d’individus. Les moles dels esfirènids solen ser d’exemplars joves, els adults van més a la seva, són solitaris.
La carn és bona però poc apreciada. Pots trobar-lo en els mercats de peix dels nostres pobles. A casa la consumim acompanyada d’altres espècies de peixos de roca amb el tradicional suquet de peix en fred.

“XXII Concentració Internacional de kayak de Urdaibai-Laga 2010”.

Aquest cap de setmana es fa una de les concentracions de caiac amb més solera de les costes peninsulars. Es tracta de la concentració d’Urdaibai-Laga l’organitza Urdaibai  amb la col•laboració d’Urkan Kayak. Té una durada de dos dies, però una bona colla de caiaquistes s’han muntat un “aqüeducte” i se’n han anat durant aquesta setmana. Si tot va bé, intentarem enviar durant el cap de setmana algun dels nostres redactors perquè ens faci un ampli reportatge d’aquesta trobada que ja té 22 anys.


Programa.:
10,00 h: Apertura del Stand de la Organización en la Playa de Laga.
Información de actividades, materiales y las últimas novedades.
Kayak Surf durante la jornada en la playa de Laga.
Nota: Se debe respetar la zona balizada y cumplir las condiciones establecidas por la organización.
11,00 h: Travesía por la Ría de Urdaibai.
Punto de reunión en las instalaciones de UR junto a la playa de Laida.
Recorrido: Laida – Kanala – Murueta – Laida.
15,30 h: Travesía de mar.
Recorrido: Playa de Laga – Isla de Izaro – Laga.
20,30 h: Sardinas en el txiringuito de la playa de Laga.
22,00 h: Presentación del audiovisual: “Karnali, el río de la vida” (Primera proyeccion) y presentacion del programa de UR Nomade para 2.011.


Domingo 3 de Octubre
10,00 h: Apertura del stand de la Organización en la Playa de Laga.
Kayak Surf durante la mañana en la playa de Laga.
Nota: Se debe respetar la zona balizada y cumplir las condiciones establecidas por la organización.
10,30 h: Travesía de mar.
Recorrido: Playa de Laga – Cabo Ogoño – Elantxobe – Laga.
Obligatorio inscribirse en el stand de UR y cumplir las condiciones de navegación establecidas por la organización.
14,00 h: Sorteo, entrega de premios y despedida hasta el año que viene.

Cal tenir en compte que totes aquestes activitats es fan en un espai protegit amb totes les avantatges que això significa i, òbviament, les restriccions pels comportaments incívics. És clar!

La sèrvia (Seriola dumerili).

Dies enrere vaig pescar una sèrvia, és un peix que desconeixia, i normalment no es troba a les peixateries, tan sols l’havia vist als llibres. Aquells mateixos dies els companys del Baix Empordà també van fer una bona pesquera. Per sort les sèrvies que vàrem pescar eren exemplars petits, ja que és un peix que pot arribar als dos metres de llargària i 50 quilos de pes!

Pertany a la família dels caràngits, com els sorells i les palomides, també anomenades palometes. Aquesta família té una distribució geogràfica molt ampla i, consta de més de dues-centes espècies, algunes d’aquestes espècies tenen una gran importància comercial.
Un dels trets morfològics diferencials és tenir la corba de la línea lateral molt marcada i en alguns casos acabada en escudets ossis. Són uns grans nedadors, perquè tenen el cos comprimit lateralment i recobert d’unes escates molt i molt petites. L’aleta caudal és escotada. Una peculiaritat és que les aletes dorsal i anal les poden arribar a replegar per amagar-les i oferir menys resistència a l’aigua. Té una coloració gris blavosa al dors i blanca metàl•lica al ventre, amb una franja daurada més o menys evident, que va des de la boca fins la cua.
De jove pot formar moles i de gran és més aviat solitària. És una espècie pelàgica (mar obert) i depredadora, pel que es fàcil que entri al curri. Comuna a les nostres costes tot i ser d’origen atlàntic. La carn és molt saborosa, en el meu cas la vaig cuinar a la planxa amb una picada d’all i julivert, però si es fa amb sal i un bon raig d’oli de l’aspre de la serra de Vardera, molt millor!

Avistaments vistosos!

Aquesta setmana passada s'han vist passar pel Cap de Creus un grup de 8 flamencs (Phoenicopterus roseus) segons ha citat en Marc Bertran, exactament els va veure a l'alçada de Port de la Selva. Aquesta dada que recull el blog de referència de tots els ornitòlegs "FRONTERA", la donem com a exemple de que si un va amb els ulls oberts sempre s’endu algun regal.

Uns altres companys que estaven navegant per la mar d'Amunt, en Pau, la Mireia i en Rai, varen veure un grup de vuit dofins mulars (Tursiops truncatus). Quina enveja!!! Aquests dofins nedaven a un parell de quilòmetres de la costa i anaven direcció nord.

Felicitats companys!

Cens d'aus marines a la punta del Cap de Creus

Autor Àlex Ollé

Aquest dissabte dia 2 d'octubre, des de les 8 del mati i fins les 14 h., es fa el cens d'aus marines a la punta del Cap de Creus. Qui vulgui anar-hi pot aprofitar i podrà aprendre a diferenciar les espècies més comunes que aquell dia passin per aquest paratge estratègic. Com és el dia mundial dels ocells, hi trobareu més gent que mai, però tots disposats a ajudar-te i equipats amb el millor material per l'observació d'ocells i ganes d’empeltar-te dels seus coneixements. Sort!!!

Instal•lació d’un “canyero” pas a pas.

1r. S’ha d’estudiar l’ubicació exacta. Aquesta ubicació dependrà del model de caiac, en el cas que us explicaré es tracta d’un Prijon Seayak. Penseu que el canyero no és res més que un tub d’uns 30-35 que ha de servir per recolzar la canya mentre fem la pesca al curricà. Normalment aquesta instal•lació i per diferents raons, va a la part del darrera del caiac i ha de ser un punt de fàcil accés per nosaltres, en cas de picada la canya ha de quedar abastable. També hem de pensar que el tub no ens ha d’hipotecar espai interior destinat al transport, ni ha de ser molest per la mobilitat nostra dins de la banyera. Abans de decidir el lloc exacte de l’ubicació penseu bé tots els pros i els contres.

2on. Agafarem la junta de goma del canyero i, després d’extreure-la, dibuixarem el forat el•lipsoïdal sobre els casc del caiac i en el lloc exacte que hem decidit. Posteriorment farem una “presentació” per corroborar que tot queda exactament tal i com havíem pensat. Aquest és el punt més crític i que no pot tenir cap error o el pagarem molt i molt car.

3r Agafarem una broca de corona d’un diàmetre igual o lleugerament més gran i començarem a foradar. Com hem dit, és una el•lipsi  i cal que un costat de la corona coincideixi amb un costat de l’el•lipsi. Inicialment ho farem a baixes revolucions i mirant de que no es mogui ni un mil•límetre, d’altra manera seria fatal.

4t Ajudats d’una llima o d’un capçal d’esmolar acabarem de donar-li la forma el•lipsoïdal al forat.

5é. Com que les broques de corona ens han deixat virostes del material plàstic del casc, haurem de netejar-les i desenganxar-les. Per fer aquesta operació no hi ha res com una navalla “opinel”, la mateixa que utilitzen els pastors per tallar el fuet. N’hi ha que prefereixen la Pallarés, però en el nostre cas va ser l’Opinel. També podem aprofitar per fer un petit rebaix a l’angle que ha quedat en el tall del casc i així eliminem l’angulositat que té.

6è. Passarem a fer els forats dels tres bisos que han de subjectar tot el sistema. Per fer-ho agafarem una broca lleugerament més petita que el diàmetre del bis. D’aquesta manera, després el bis si l’introduïm pel forat lentament, però decididament, quedarà molt més ben collat a la paret dels casc. Un cop feta l’operació els tornem a treure.

7è. Apliquem la pasta que ha de donar d’estanqueïtat al sistema. Hi ha una marca que és la reina d’aquestes substàncies i que s’utilitza en nàutica i en els treballs que és fan amb poliuretà, és la SIKAFLEX. El primer cordó continu de sikaflex l’aplicarem sobre el casc i, després sobreposarem la junta de goma que porta el tap i, una segona capa de sikaflex haurà de ser aplicada per la part de sobre d’aquest junta.

8è. Un cop aplicats els cordons d’impermeabilització introduirem el tub del canyero de manera que quedi tal i com havíem pensat.

9è.  Finalment collarem tot el sistema amb els bisos especials. Aquests bisos porten un femella que tenen un tros de goma que quan els collem queda estampit i li confereix estanqueïtat al sistema de subjecció. Al menys aquests són el bisos que serveix la casa Omei que he muntat.

10è. Per acabar haurem de netejar amb un dissolvent la mica de pasta “sikaflex” que ens hagi regalimat pels costats.

Feina acabada!!!

Contra el temporal de tramuntana, taller de bricolatge de bona gana.

Dissabte vaig tenir la fortuna de que la instal•lació d’un “canyero” es convertís en un taller de bricolatge per a caiacs. La classe magistral va estar portada per les expertes mans d’en Francesc Ferrer d’Olot i, va ser executada al patí de la botiga de SKKAYAC de Llançà.
Tal i com us vaig explicar, la setmana passada vaig patir la sentida pèrdua de tot un sistema de pesca al curri. Quan això passa pots passar-te uns quants dies lamentant-te, però el millor és examinar tot el que has fet malament i intentar esmenar-ho. Un cop fet aquest examen vaig arribar a la conclusió que no portava l’equip adequat per fer el curri, l’error més gran era que el suport per la canya no corresponia a aquest tipus de pesca, ja que era un suport (canyero) orientable. Aleshores calia fer-hi alguna cosa si volia continuar practicant aquest tipus de pesca amb caiac, i això passa per la instal•lació d’un suport empotrat dins dels casc del caiac.
Arribat aquí és quan una suo freda em recorre tota l’esquena i una por s’apodera de mi. Estic obligat a foradar el casc del meu estimat caiac i això és molt fort. Foradar el caiac és com foradar la pròpia pell, és amputar un tros de tu mateix! Qui és el maco capaç de tallar-se un dit? Jo no tinc ni la sang freda, ni el valor de fer-ho i el que és més important, no tinc ni el coneixement, ni l’habilitat en el maneig de les eines per portar-ho a terme.
Sortosament he tingut dos àngels de la guarda, el primer ha estat en Pau Calero que m’ha donat una solució a aquesta temor tan gran que se’m va apoderar de mi i, el segon ha estat el cirurgià que ha fet l’operació de precisió i que gràcies als déus ha acabat amb èxit, és en Francesc Ferrer.
En Francesc Ferrer va arribar puntualment a les onze del matí amb els seus estris per duu a terme l’operació, la qual, va acabar sent una classe magistral que ens ha de facilitar fer l’operació un altre dia tot solets.
Agraeixo de tot cor la paciència, amabilitat, generositat i bon fer que va demostrar aquest olotí en portar a terme aquesta operació tan delicada. MOLTES GRÀCIES Francesc, et desitjo que els déus t’ofereixin unes magnifiques i generoses jornades de pesca des del teu caiac!!!

Més a prop de tenir declarada la reserva marina del Cap de Creus



El treball de camp dels científics s’ha acabat , aquestes prospeccions que tenien com a finalitat conèixer els valors que s’amaguen al fons marí dels rec i plataforma del Cap de Creus s’ha desenvolupat durant els darrers anys i han suposat la troballa de veritables tresors vius, com ara és el cas de les comunitats de coral blanc i altres organismes com són les esponges i gorgònies, els quals, es troben en un bon estat de conservació. Segons diu el Punt Diari “Les àrees costanera i de plataforma del CdC conformen una de les regions amb concentracions més elevades de diversitat biològica del Mediterrani”. Contràriament també s’ha pogut comprovar que en alguns punts es troben grans concentracions de restes d’estris de pescadors, com ara són les xarxes de pesca, el fil del palangre i altres arts que els temporals i els accidents dels fons marins els hi han arrabassat. Un dels danys més grans són els provocats per les xarxes de ròssec sobre alguns punts del fons.
Aquestes riqueses són els arguments que s’han d’aportar a l’Unió Europea perquè el Cap de Creus sigui declarat com a reserva marina. Una llei de l’Unió Europea obliga a l’estat espanyol, triar entre les seves costes, quins són els llocs més ben conservats per crear-hi unes reserves marines que serveixin com a zona de conservació dels ecosistemes més amenaçats dels nostres fons. Tenim la sort de que el Cap de Creus pot ser un dels espais que primer obtingui aquesta declaració de protecció. Posteriorment s’haurà d’elaborar el pla d’usos. Aquest Pla és el que provoca més recels entre els actuals usuaris o explotadors d’aquest espai. Un Pla com aquest significa que hi hauran restriccions i òbviament els interessats hauran de seure a taula i caldrà que entenguin quins són els sacrificis que caldrà fer. Sembla ser que en un 80% de la superfície podrà continuar havent-hi algun tipus d’explotació.

Esperem que aquests “sacrificis” d’avui siguin beneficis pel demà. Poques vegades els científics, gestors i polítics han sabut vendre de forma correcta els plans de gestió que s’han de dur a terme en un espai protegit. Estem absolutament segurs que si som capaços de fer-ho tot bé, tots en sortirem beneficiats. Els primers hauran de ser els mateixos pescadors, que a mitjà termini han de tenir un increment de la qualitat i quantitat de les seves captures.