Instal•lació d’un “canyero” pas a pas.

1r. S’ha d’estudiar l’ubicació exacta. Aquesta ubicació dependrà del model de caiac, en el cas que us explicaré es tracta d’un Prijon Seayak. Penseu que el canyero no és res més que un tub d’uns 30-35 que ha de servir per recolzar la canya mentre fem la pesca al curricà. Normalment aquesta instal•lació i per diferents raons, va a la part del darrera del caiac i ha de ser un punt de fàcil accés per nosaltres, en cas de picada la canya ha de quedar abastable. També hem de pensar que el tub no ens ha d’hipotecar espai interior destinat al transport, ni ha de ser molest per la mobilitat nostra dins de la banyera. Abans de decidir el lloc exacte de l’ubicació penseu bé tots els pros i els contres.

2on. Agafarem la junta de goma del canyero i, després d’extreure-la, dibuixarem el forat el•lipsoïdal sobre els casc del caiac i en el lloc exacte que hem decidit. Posteriorment farem una “presentació” per corroborar que tot queda exactament tal i com havíem pensat. Aquest és el punt més crític i que no pot tenir cap error o el pagarem molt i molt car.

3r Agafarem una broca de corona d’un diàmetre igual o lleugerament més gran i començarem a foradar. Com hem dit, és una el•lipsi  i cal que un costat de la corona coincideixi amb un costat de l’el•lipsi. Inicialment ho farem a baixes revolucions i mirant de que no es mogui ni un mil•límetre, d’altra manera seria fatal.

4t Ajudats d’una llima o d’un capçal d’esmolar acabarem de donar-li la forma el•lipsoïdal al forat.

5é. Com que les broques de corona ens han deixat virostes del material plàstic del casc, haurem de netejar-les i desenganxar-les. Per fer aquesta operació no hi ha res com una navalla “opinel”, la mateixa que utilitzen els pastors per tallar el fuet. N’hi ha que prefereixen la Pallarés, però en el nostre cas va ser l’Opinel. També podem aprofitar per fer un petit rebaix a l’angle que ha quedat en el tall del casc i així eliminem l’angulositat que té.

6è. Passarem a fer els forats dels tres bisos que han de subjectar tot el sistema. Per fer-ho agafarem una broca lleugerament més petita que el diàmetre del bis. D’aquesta manera, després el bis si l’introduïm pel forat lentament, però decididament, quedarà molt més ben collat a la paret dels casc. Un cop feta l’operació els tornem a treure.

7è. Apliquem la pasta que ha de donar d’estanqueïtat al sistema. Hi ha una marca que és la reina d’aquestes substàncies i que s’utilitza en nàutica i en els treballs que és fan amb poliuretà, és la SIKAFLEX. El primer cordó continu de sikaflex l’aplicarem sobre el casc i, després sobreposarem la junta de goma que porta el tap i, una segona capa de sikaflex haurà de ser aplicada per la part de sobre d’aquest junta.

8è. Un cop aplicats els cordons d’impermeabilització introduirem el tub del canyero de manera que quedi tal i com havíem pensat.

9è.  Finalment collarem tot el sistema amb els bisos especials. Aquests bisos porten un femella que tenen un tros de goma que quan els collem queda estampit i li confereix estanqueïtat al sistema de subjecció. Al menys aquests són el bisos que serveix la casa Omei que he muntat.

10è. Per acabar haurem de netejar amb un dissolvent la mica de pasta “sikaflex” que ens hagi regalimat pels costats.

Feina acabada!!!