Més a prop de tenir declarada la reserva marina del Cap de Creus



El treball de camp dels científics s’ha acabat , aquestes prospeccions que tenien com a finalitat conèixer els valors que s’amaguen al fons marí dels rec i plataforma del Cap de Creus s’ha desenvolupat durant els darrers anys i han suposat la troballa de veritables tresors vius, com ara és el cas de les comunitats de coral blanc i altres organismes com són les esponges i gorgònies, els quals, es troben en un bon estat de conservació. Segons diu el Punt Diari “Les àrees costanera i de plataforma del CdC conformen una de les regions amb concentracions més elevades de diversitat biològica del Mediterrani”. Contràriament també s’ha pogut comprovar que en alguns punts es troben grans concentracions de restes d’estris de pescadors, com ara són les xarxes de pesca, el fil del palangre i altres arts que els temporals i els accidents dels fons marins els hi han arrabassat. Un dels danys més grans són els provocats per les xarxes de ròssec sobre alguns punts del fons.
Aquestes riqueses són els arguments que s’han d’aportar a l’Unió Europea perquè el Cap de Creus sigui declarat com a reserva marina. Una llei de l’Unió Europea obliga a l’estat espanyol, triar entre les seves costes, quins són els llocs més ben conservats per crear-hi unes reserves marines que serveixin com a zona de conservació dels ecosistemes més amenaçats dels nostres fons. Tenim la sort de que el Cap de Creus pot ser un dels espais que primer obtingui aquesta declaració de protecció. Posteriorment s’haurà d’elaborar el pla d’usos. Aquest Pla és el que provoca més recels entre els actuals usuaris o explotadors d’aquest espai. Un Pla com aquest significa que hi hauran restriccions i òbviament els interessats hauran de seure a taula i caldrà que entenguin quins són els sacrificis que caldrà fer. Sembla ser que en un 80% de la superfície podrà continuar havent-hi algun tipus d’explotació.

Esperem que aquests “sacrificis” d’avui siguin beneficis pel demà. Poques vegades els científics, gestors i polítics han sabut vendre de forma correcta els plans de gestió que s’han de dur a terme en un espai protegit. Estem absolutament segurs que si som capaços de fer-ho tot bé, tots en sortirem beneficiats. Els primers hauran de ser els mateixos pescadors, que a mitjà termini han de tenir un increment de la qualitat i quantitat de les seves captures.