--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 22 de novembre de 2009

El Bolitxe


El dia prometia i no ens ha decebut. A les 8 del mati d’un diumenge hi havia a l’aigua de la badia de Port de la Selva, 5 caiacs i 6 entusiastes palistes amb moltes ganes d’amarar-se de la “mar damunt” i es que un d’ells era doble i descobert i, tot i estar a la segona quinzena de novembre, no havia de ser un fre la temperatura per poder disfrutar d’un dia meravellós des de tots els punts de vista. El mar en un molt bon estat, ens ha gronxat suaument durant tota la travessa, la mar de fons era notable en alguns trams i tan sols els estómacs sensibles han tingut un pessigolleig lleuger. Els mascarells pescaven a una milla davant de la Tamariua fent uns espectaculars picats i penetrant la superfície del mar com una sageta en caiguda vertical; fins i tot un exemplar adult ens ha sobrevolat a una vintena de metres. A l’alçada de Cap Gros unes gotes d’aigua semblava que volien donar-li un toc de frescor a una matinada excessivament calorosa per ser de mitjans de tardor. Acabant de travessar el Golfet, veiem com la barca (la Xispa) del senyor Miquel Puignau acabava de fer una revisió del “bolitxe” i es dirigia cap al refugi de la Prona per esmorzar, nosaltres accelerem el pas per poder arribar a hora de fer una bona feina. Per sort, se m’ha girat feina i el curri que estic arrossegant sembla que ha donat resultat i un magnífic exemplar d’oblada s’hi ha quedat enganxada, el retard que m’ocasionarà està totalment excusat.
En arribar a la cala Prona hi ha més moviment de l’esperat per ser un tercer diumenge del mes de novembre. Del refugi hi surten 4 excursionistes de Terrassa que hi han passat la nit, se’n van cap a Cap de Creus on hi tenen el cotxe. El grup d’en Miquel Puignau (En Miquel i els dos “nois” i socis: tres autèntics llops de mar), ja han anat a fer un bon feix de romaní sec per poder coure unes magnífiques costelles de xai, que alleugeriran l’espera de la jornada de treball dominical. Bona manera de santificar-lo! No?
Tots ens hem disposat a esmorzar, gana no en faltava i desprès dels naturals i sentits intercanvis de productes (beure i menjar) que són la mostra de la bona voluntat de compartir un mateix sentiment, el senyor Miquel no s’ha fet pregar i de forma immediata ha desplegat totes les seves dots d’excel·lent orador per explicar-nos amb tota mena de detalls el treball dels pescadors de la mar d’amunt, de les seves costums, dels secrets d’aquest espai i s’ha fet evident la capacitat que té, primer, d’haver assimilat al llarg de tota la seva vida un coneixement oral únic, transmès de pares a fills, i que estar en perill d’extingir-se. Segon, sabedor del valor d’aquest llegat, de tenir unes ganes enormes de voler compartir i transmetre aquest coneixement als altres i en tercer lloc de traspuar un amor i una sensibilitat úniques, que tant sols les grans persones són capaces de tenir, fent-ho des de la senzillesa i la bona voluntat de la persona que s’estima el seu ofici, la seva terra i la seva mar.
Tan sols els hi queda un dia de parar l’art de bolixe a la Prona per la pesca del bonítol, haurà passat una temporada en que alguns dies han estat veritablement molt productius, treient centenars d’exemplars, alguns d’ells encara vius i d’altres no tant. On les hores d’espera s’han anat desgranant els records d’un vida farcida d’experiències i d’un coneixement, d’una cultura que està en perill d’extinció, que ara és patrimoni d’uns pocs i que s’està extingint davant de la passivitat d’una societat més preocupada de collonades que ens han de dur a la degradació més absoluta com a col·lectiu social que som.
Esperem que serveixin aquestes quatre ratlles per poder honorar a aquests lluitadors per la supervivència en un medi tan inhòspit com és la mar damunt i amb l’esperança que arribi el dia que sapiguem valorar, el treball i tot el coneixement d’aquests homes i els seus oficis, que la velocitat de l’evolució de la nostra societat esta fent desaparèixer.
Desprès d’unes tres hores de la classe magistral que hem rebut, ens hem anat tots plegats a revisar l’art amb l’esperança de que el dia hagi estat fructífer des del punt de vista de la pesca, que en definitiva aquest era l’objectiu primer del dia. La pesquera ha estat bona 40 bonítols, 2 albacores i 2 palometes grans!!!
Posteriorment hem marxat tot palejant i travessant les magnífiques aigües del Golfet envoltats pel retruny de les històries que hem sentit i una mica amb l’enyor de no haver pogut viure directament unes experiències de vida intenses, interessants i emocionants.
Com a cirereta de la jornada, a l’entrada de la badia de Port de la Selva, com si es tractés d’un acomodador d’un bell amfiteatre, ens hem trobat un magnífic exemplar de gavot que ens ha donat el comiat a una matinal inoblidable.

  • Aquest matí l’Ernest ha estrenat el seu flamant exodus i ja tenim un nou palista per recórrer aquestes aigües.
  • La Rosa i en Miquel s’han infectat del virus del caiac i va de poc que caiguin en aquest parany per poder compartir jornades de rem per la mar damunt.
  • Corbs marins, mascarells, xatracs bec llargs, gabots, gavines i gavians estan hiperactius i es deixen veure molt fàcilment aquests dies de bonança per la mar damunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada