--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 6 de març de 2011

Un dissabte amb gust primaveral…

El febrer és el mes més curt de l’any, però és el que se’ns fa més llarg. Aquest primer cap de setmana de març ha estat un regal pels sentits i molts de nosaltres ens hem llençat a disfrutar del mar i de l’aire lliure buscant les sensacions primaverals.
Hem notat una crida interior que ens ha portat a l’extrem oriental d’aquesta terra, la punta del Cap de Creus. És aquí on el mar ens ensenya totes les seves meravelles, com són els fenòmens d’aflorament de milions d’organismes gelatinosos, o el pas dels túnids que fan bullir l’aigua, mentre estols d’aus famolenques els sobrevolen al devorar moles de seitons. També el pas dels rorquals que viatgen cap al mar de Ligúria i que amb molta sort podrem veure els bufaruts que expulsen com a sortidors de vapor d’aigua, o desenes de peixos lluna escalfant-se mentre dormen sobre l’aigua i esperen ser desparasitats pels gavians. Nosaltres neguitosos per ser testimonis d’aquests fenòmens, hem anat fins Portlligat, per sortir amb els amics de l’Escola d’en Mar. Malauradament encara no s’han iniciat tots aquests fets, però si que el dia ha estat magnífic preludi primaveral.
Durant la sortida ens hem gronxat amb una mar de fons molt ben constituïda amb onades de fins a 150 cm d’alçada. Hem navegat fins l’Illa de Messina, allí hem gaudit del mar espetegant sobre els esculls i en Josep s’ha batejat com un “umiartoq”, ara ja és membre de ple dret del club! Posteriorment hem passat per davant de la badia de Cadaquès que avui estava especialment radiant i desprès hem fet el camí entre el far de cala Nans dins la punta de la Figuera, un dels trams més magnífics del Cap de Creus. Hem recordat el mal efecte que feia l’abocador d’escombraries que hi havia a l’alçada de Punta Prima i hem vist la platja generada per la llevantada de Sant Esteve en la qual algun dia desembarcarem.
Un matí per carregar piles i sentir-se espectador d’aquest gran espectacle que roda sense parar i que conforme el nostre coneixement es fa més ample, més ens meravella.
Per veure millor les imatges clica sobre elles.:
Nou punt de sortida a Portlligat

2 comentaris:

  1. Cala de Sa Figuera va ser la última cala que vaig descobrir del Cap de Creus, ara fa temps que no hi vaig, però sembla com si els temporals l'hagin malmès...

    ResponElimina
  2. Els temporals modifiquen la costa. Hi ha vegades que s'emporten la sorra i d'altres que generen una platja...

    ResponElimina