--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 13 de juliol de 2011

Cala Gallareda.

Algun dia havíem explicat que a la cala Gallareda hi ha un refugi molt peculiar, bé, la seva peculiaritat és que pertany a la confraria de pescadors de Llançà tot i no estar dins del seu terme municipal. Resulta que a la cala Gallareda hi ha el límit entre els municipis de Port de la Selva i Cadaqués. Algun dia haurem d'esbrinar el perquè el refugi pertany als pescadors de Llançà. Una raó podria ser per no haver-se de barrejar els dies de mal temps amb els pescadors de les altres cofradies. No?

Doncs bé, aquest refugi estava fins fa un any en un estat de conservació deplorable, ple de porqueria acumulada durant molts anys d'ús i deixadesa. Tal i com havíem comentat en un “post” de l’estiu passat, quan en una de les sortides vaig coincidir amb un personatge molt peculiar. Ell és un pescador de Llançà, però que viu a Selva de Mar i, l’any passat, quan el vaig conèixer, estava iniciant la neteja d’aquest espai (us adjuntem imatge de la seva barca carregada de restes). Doncs bé, com si d’una formigueta es tractés, durant tots aquests mesos ha anat traient tota la porqueria del lloc, però la cosa no ha quedat amb aquest gest lloable, a més, ha iniciat una rehabilitació del refugi amb l’arremolinat de les parets.

Quan vàrem anar aquest cap de setmana de visita a cala Gallareda, ell no hi era, però ens agradaria trobar-lo per felicitar-lo i parlar una mica. Sabem que és un home més aviat solitari i poc parlador. Segurament que molts de vosaltres us l’heu trobat navegant, és inconfondible, amb la seva barca “l’Albada”, la senyera onejant i la seva gossa.
Sempre parlem de la quantitat de plàstics que trobem navegant i la necessitat de no llençar porqueria, més aviat de retirar-la. Aquí teniu un exemple extrem, no és que no embruti, si no que rehabilita espais comunitaris que estaven a la ruïna. A veure si podem trobar-nos algun dia amb ell i ens informem més i millor d’aquesta acció que està duent a terme.

2 comentaris:

  1. Anònim ha dit...

    Refum! quin canvi!! D'això se'n diu fer un servei altruísticament a la comunitat.

    Si la nevera aquella de fora era un clàssic! i aquells matalassots plens de puçes que tant bé anaven després d'arribar-hi trinxat???

    Des d'aquí, em sumo a la felicitació d'aquest ciutadà solitari.

    Martí.

    Per cert, Gallareda o galledera?? com que veig que ho poses un munt de vegades, deus tenir alguna història que desconec, no??

    ResponElimina
  2. El que desconeixes és la meva dislèxia ;-)

    ResponElimina