--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 7 d’agost de 2011

Taller de pintar amb llum el paisatge al Cap de Creus.

Divendres a la tarda l’enèsim front de tempestes escombrava des del Ripollès fins la costa empordanesa, les conseqüències van ser un buidat immediat de les platges i tornada a port de les embarcacions. Per enèsima vegada teníem tota la mar d’Amunt per a nosaltres.

A la mateixa hora aliens al fenomen meteorològic (érem coneixedors de totes les previsions i  havíem estudiat els radars meteorològics amb detall) i seguint amb el nostre programa, a quarts de set de la tarda, sortíem de la platja de Port de la Selva per endinsar-nos per la costa nord del Cap de Creus. Avui som tres, la Júlia, l’Andreu i jo. La nit ha de ser sense lluna i amb nuvolositat, la manca de llum ens permetrà fer un taller de fotografia nocturna en la modalitat de “pintar amb llum el paisatge”. El preu del taller és portar molt bon rotllo i una truita per sopar.  Impagable!

Durant el recorregut d’anada tot ha estat normal, bé, unes cortines de pluja s’anaven estenent al voltant nostre com si ens volguessin aïllar de la resta de l’entorn.  A l’entrada del Golfet ha començat l’espectacle,  un grup de tonyines ens ha rebut amb una cacera d’encerclament, una línia de besties argentades han començat a emergir del fons blau amb uns salts espectaculars. La Júlia i l’Andreu era el primer cop que podien observar una escena  com aquesta. La potencia que imprimeixen aquests peixos per poder fer les seves captures  és impressionant, de fet són musculatura pura i amb una trajectòria ascendent i una estratègia d’envoltar les seves preses  fan bullir l’aigua i posteriorment  veus saltar a les espaordides sardines i tot seguit emergeixen aquests cossos fusiformes que s’aixequen un metre per sobre de l’aigua tot fent una paràbola i fins i tot alguna tombarella. Aquests dies és molt fàcil poder veure aquestes escenes per la mar d’Amunt.
Mentre estàvem embadalits observant les tonyines, especialment la Júlia estudiant de ciències ambientals i amb moltes ganes d’amerar-se de coneixement, sobre els nostres caps s’ha format un núvol de tempesta de baixa activitat, uns mamatocúmuls  (núvols en forma de mamella) grisos han deixat baixar una cortina d’aigua agradable que ens ha refrescat aquesta tarda d’atmosfera  pesada quasi bé tropical. 
Ens hem dirigit als diferents escenaris en els quals desenvoluparem el taller nocturn, des de l’aigua hem comentat alguns detalls del que posteriorment s’havia de fer. També hem hagut de buscar els punts possibles per poder desembarcar, cosa gens fàcil, ja que tot és pur penya-segat  vertical. Un cop acabat la primera part teòrica del taller hem anat a descarregar el sobre pes i així guanyar agilitat per maniobrar per aquests complexés roquissars.
El sopar ha estat prest i sense gaires parafernàlies, l’Andreu no ha parat de buscar bones ubicacions per compondre les imatges..., de mica en mica s’ha anat fent de nit, fins al punt que ha caigut sobre nostre tot el negre cel, com si fos de sutja i ens ha deixat ben coberts i totalment a les fosques, els nostres llums frontals no funcionaven tot era negre com la gola del llop. Sobtadament unes estranyes llums han aparegut al davant nostre com si ens volguessin ensenyar un altre món, però això us ho explicarem demà....
L’espectacle-taller ha durat fins la matinada quan ens hem submergit en el món dels somnis amb el permís dels rantells.
A primera hora he intentat pescar amb la modalitat del curri, però només entrar al mar m’he trobat rodejat de tonyines que estaven en plena cacera matinera, l’espectacle ha continuat i òbviament les possibilitats de pescar s’han esvaït. He palejat fins a Galladera lloc on unes hores més tard també hi anirien els companys de l’escola d’en mar de Cadaqués. Quin greu em fa de no haver-nos trobat! Algun dia en aquest punt o qualsevol altre ens ajuntarem tal i com ho fan les dues mars, primer encavalcant-se amb dos corrents ben diferenciats per després acabar fosos  formant una mateixa mar.
La tornada a Port de la Selva ha anat acompanyada d’un fenomen atmosfèric alliçonador. Una espessa boira s’ha ensenyorit de la costa i ha frenat la sortida dels estiuejants. A nosaltres ens ha servit d’experiència de com hem d’actuar a l’hora de guiar-nos sense veure la costa.
Ja a Port de la Selva hem pogut presenciar l’arribada dels darrers nedadors de la II Travessa que s’havia realitzat amb una nombrosa participació de nedadors, més d’un centenar de persones s’han llençat a l’aigua.     
 

2 comentaris:

  1. Hi, hi, hi... cada cop et superes amb les fotos nocturnes. Imaginació al poder! Sembla una d'aquelles meduses luminescents de les profunditats marines. Eduard, endavant les atxes, no baixis el ritme!

    Quan sigui gran ,vull ser tu. T'ho havia dit ja, oi???

    ResponElimina
  2. Jo si que vull ser com tu!!!

    ResponElimina