El proper diumenge 23 d’octubre es fa la travessa de Cap Norfeu i ja en són unes quantes. S’ha fet la Transfronterera, la Marnató, la Radikal Marbrava, la Badia de Roses…, queda la Marató de TV3 de les Medes, etc., etc.
M’agradaria obrir un debat CONSTRUCTIU sobre aquest recolzament que fem els caiaquistes als nedadors a mar obert.
La meva història amb aquest tipus de prova, comença uns anys enrera, quan es van posar en contacte uns nedadors que de forma lliure i no competitiva es trobaven per nedar a mar obert i necessitaven de la nostra ajuda. En aquells dies érem mitja dotzena de caiacs i una dotzena de nedadors els que hi participàvem. Actualment això ha canviat molt, per donar un exemple podem dir que la Marnató va acollir a uns 600 esportistes i una setantena de caiacs i la Radikal Marbrava va acollir dos centenars de nedadors i una trentena de caiacs. En aquesta mena de proves, ja siguin competitives o no, els participants han de pagar unes inscripcions importants (30-50€), que poden representar uns ingressos de desenes de milers d’euros pels organitzadors a part de la participació dels espònsors.
Personalment gaudeixo molt fent l’acompanyament dels nedadors i per poc que pugui m'agradaria continuar fent-ho. És un dia per veure a la gent que practica el caiac amb qui podem socialitzar.
El que potser s'està perdent és l’esperit inicial, el d’una trobada entre gent que compartim inquietuds paral•leles i que amb molt bona voluntat i sense interessos crematístics, volem gaudir del mar al 100% i de forma altruista.
Crec que hem de continuar participant en aquests esdeveniments, però els clubs no ho poden seguir fent per la patilla, o per una samarreta i un copet a l’esquena en aquells casos en que es cobra una inscripció. Fora bo que l'aportació de desenes de caiacs per part dels nostres clubs estigués compensat amb alguna cosa que beneficies al club que hi participa, digui-li material, ajut econòmic per la promoció de les activitats del club, o el que el club i l'organització pactin.
Malauradament els diners embruten les relacions entre els humans i això sempre ha estat així. Un cop les coses es fan per diners en el món del lleure, per mi perden força interès.
Després d'haver escrit aquest post, dissabte vaig trobar un nedador de la primera època i em va dir que li passa el mateix. Ell ja no participa en aquests esdeveniments per haver perdut aquell esperit dels pioners. Quina llàstima! Ell continua nedant a mar obert i ho fa sol o en petit comitè i per la cara que feia semblava molt feliç!
REFLEXIONEM COMPANYS!.... reflexionem! i després parlem-ne de bon rotllo i si ho podem arreglar, s’arregla i santes pasqües.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
)
Entrades
La reflexió es clara, l'altruisme, el companyerisme i el donar el que pots a canvi de res, està molt bé, però si hi ha un tercer que en surt beneficiat econòmicament, llavors penses soc altruista, o estic fent "el primo"? Això sempre ha passat i seguirà passant per desgracia, i crec que al final es ua decissió personal. He estat a algunes ONG, entres content, pases una bona època, et cremes, i al final ho deixes... i aqui el que planteges es similar.. a més tothom te obligacions, feina, familia, i de vegades aquest altruisme et demana més del que realment pots donar, convertint-se en (casi) una obligació,i llavors es quan et toca decidir...
ResponEliminaVosaltres heu anat a les travesses, cada cop heu sigut més, han anat passant edicions, i els organitzadors ja deuen donar per fet que hi anireu i s'estalviaran 2 zodiacs de suport gràcies a vosaltres, o poder no, però vaja... que t'entenc.
Si aneu com a club, la reflexió hauria de ser col·lectiva, si aneu a títol personal, feu el que us vingui bé, i no us equivocareu :-)
Totalment d'acord!! bona punteria!!
ResponEliminaEls companys de Cadaqués aquest any han rebut una compensació a nivell de club per la seva participació en la Marnató i això els hi servirà per renovar les pales. Ells tenen material comunitari que cal anar renovant.
ResponEliminaEduard
Eduard si heu rebut una compensació, perfecte, ja es alguna cosa, de tota manera si la finalitat es la marató, tambè la cosa canvia i en aquest cas jo soc el primer que si puc, hi vaig, l'objectiu s'ho val. Simplement tu vas posar una reflexió, i jo vaig reflexionar en veu alta, sempre peco del mateix, no em callo res i penso en veu alta, serà ua virtud, o un defecte, però soc com soc...
ResponEliminaEstic d'acord amb Dani quan diferencia entre una decisió personal i una de grup. Jo sempre he pensat que valia la pena anar-hi per ajudar als nedadors, és admirable el que fan. I si puc continuaré fent-ho. En una reunió de l'Escola d'en Mar de Cadaqués es va decidir demanar, en lloc del dinar que ens pagaven, aportació en material que necessitem. No vaig proposar-ho jo, però em sembla correcta, encara que la raó final, per a mi, serà ajudar a qui s'ha preparat i entrenat durant mesos i que ho mereix. Abans de començar les proves, quan ells són a l'aigua i nosaltres en els nostres caiacs, sempre se'm contagia la tensió que genera un moment de realitat en el que s'acumulen els mesos d'esforç i entrenament. No hi ha dubte que som allí pels nedadors i no pel material que puguem rebre. Perquè demanem doncs el material? En el nostre cas perquè el necessitem més que el dinar, al que molts no s'hi queden, i ens fa més benefici com a grup, que és el que en aquell moment som. D'acord, doncs amb Dani, decisió personal compensada de sobra amb la satisfacció de ajudar a qui ho mereix, o decisió de grup, compensada de manera més freda,organitzada i pactada. Les dos crec que són vàlides.
ResponElimina