Els plans B també són bons.

Aquest cap de setmana ha estat molt positiu pels plans B que s’han hagut d’activar. Dissabte hi havia un excés d’oferta, per un costat teníem dos trobades de tot el dia. El club Pagaia organitzava la sortida de cada any per la costa de l’Empordanet i per l’altre, els companys de la Fosca anaven a veure que se’n podia treure d’un dia amb “onadetes” i bon feeling. Nosaltres teníem una disponibilitat de migdia i vàrem optar per anar a pecar a la nostra costa, la mar d’Amunt. Que poc sociables que som !
De totes maneres hem de reconèixer que també som uns il•lusos, tot i saber que aquests dies la costa és farcida de tonyines, nosaltres som molt tossuts i preteníem pescar. Òbviament, no vàrem tocar res de res. Vàrem plegar veles a cap hora i, cap a esmorzar al bar del port.
Sortosament abans de dinar encara vaig tenir l’oportunitat per prendrem la revenja d’aquella jornada tan poc productiva i, amb poc més d’una hora vaig omplir un parell de cistells de cama secs. Hores d’ara a casa tenim garantits els bolets pels guisats dels propers mesos.
Diumenge comença el dia amb la trobada amb la Rosa, L’Albert, en Lluís i en Manel, tots cinc ens hem compromès per anar a donar recolzament als nedadors en la seva travessa a les illes Medes. Malauradament la nit ha estat molt plujosa i el vent de llevant ha continuat bufant. A quarts de vuit ens truca l’amic Joaquim Vardalet i ens comunica que se suspèn la travessa. Doncs ja veieu, amb els caiacs carregats a punta de dia torna cap a casa i que....En el meu cas vaig decidir anar a la punta del Cap de Creus, des de Vilajuïga veig que allí hi ha l’única clariana del paisatge d’aquest matí plujós.
L’elecció no podia estar més encertada, ara no us faré llegir cap text carregós sobre les sensacions que vaig tenir però, us deixo unes imatges de l’espectacle que allí s’hi estava produint amb els empaits de les tonyines vora de la costa i el pas de les aus marines. Tot això, en un escenari de mar amb onades ben formades. Espectacular!
Si que va ser un plaer de poder-ho compartir amb dos “canyeros” que també practiquen el caiac de mar, en David i l’Oscar. Ens coneixíem de l’hiperespai però, no personalment. Ells anaven darrera del llobarro i també van acabar embadalits amb la funció d’aquest mati que per sort era gratuïta ! (per ara....)