--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 20 de juny de 2012

La guiula, donzella o Juliola (Coris julis).


L’altre dia vaig pescar una guiula mascle, tot i que estava pescant per menjar, no vaig poder resistir d’alliberar-la. La raó per fer-ho va ser l’extremada bellesa dels seus colors, que en època d’aparellament i, aquest va d’ara fins l’agost, fa que siguin d’una intensitat aclaparadora i irresistible. No me la podia imaginar dins de la paella amb l’oli roent!   
Aprofito l’avinentesa per fer-vos un comentari sobre la reproducció d’aquesta “xulada” del nostre litoral. Penseu que durant la parada nupcial, la parelleta puja fins la superfície tot alliberant els ous i l’esperma, però no estan sols, els mascles joves els envolten i també deixen anar esperma, aquesta actitud se la denomina “fecundació paràsita”. Aquestes freses que solen fer-se a la posta del sol, la femella allibera de 600 a 5500 ous planctònics i, aquests tenen una mida de poc més de mig mil·límetre.
Ara entenc perquè diuen que és tan bona l’aigua de mar, penseu que quan ens en bevent un glop, amb ella no entra tan sols aigua salada, si més no sabem que també ingerim altres substàncies de propietats altament nutritives, reflexionem i no ens ho agafem amb fàstics, tot el contrari! Si aquests ous porten tots els nutrients per generar una nova vida, simplement, no poden ser dolents i si són d’una preciositat com les guiules encara menys. Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada