Sau, paradis desconegut

Sau és un paradís desconegut, la majoria de catalanets coneixem com a mínim el campanar de Sant Romà de Sau, però pocs hem tingut la sort de fer un recorregut per la totalitat de la vall inundada. A la tardor és senzillament espectacular veure la simfonia de colors  reflectida a les seves aigües. Us aconsellem fer aquesta sortida durant aquests dies en que dominen els pigments grocs, taronges i vermells dels arbres caducifolis. No us ho podeu perdre, aviat cauran a terra i s’haurà acabat.

Caiac d'orientació a l'embassament de Sau

Escrit  enviat per la Clàudia Turró.:
Potser si que és veritat que els homes no escolten i les dones no saben llegir els mapes (com titula un dels llibres més llegits), però el cert és que a la cursa d’orientació per l’embassament de Sau, encara que fossis una dona (com en el meu cas) podies trobar amb no massa dificultat les 15 balises repartides arreu d’aquest impactant indret. Això sí, amb l’ajuda d’un mapa i una brúixola que et permetia anar arribant als diferents racons de l’embassament.

Aquesta va ser la primera edició del que els seus organitzadors van anomenar “Racons del bandoler”, en què, tot s’ha de dir, havies d’estar suficientment habituat al paleig si volies fer més de les 15 balises obligades per tota l’extensió del pantà (algunes estaven situades a uns 4 km entre elles).
Vam tenir el privilegi de veure el pantà amb un nivell d’aigua altíssim, molt palès a l’arribar a la balisa del que s’endevinava que era la punta del Campanar de Sant Romà. Vam gaudir tot palejant de les parets escarpades de tonalitats ocres i fins i tot vam endinsar-nos a les coves prehistòriques de les Grioteres buscant desesperats una de les balises que estava allí amagada, mentre un parell de ratpenats fugien mig esporuguits de nosaltres. Els salts d’aigua tampoc tenien pèrdua, malgrat vam poder-hi gaudir poc temps. La nit començava a caure i el berenar ens esperava.
Vam marxar esgotats però encantats.
Tot un regal si ets un amant de la natura, l’aigua i la pau.

Sau amb familia.

Aprofitant una trobada familiar, aquest cap de setmana hem fet una curta palejada pel pantà de Sau. Els pantans són un bon lloc per iniciar-se en el món del caiac. En el cas de Sau, la navegació no hi està limitada, cosa que no passa amb el de Susqueda, on s’ha prohibit tot tipus d’activitat.
Aquest cap de setmana l’únic onatge que es produïa al pantà era el de les barques que fan esquí nàutic. Els pantans solen trobar-se encaixonats entre muntanyes, i això els protegeix dels vents, aquest fet els fa força segurs a l’hora de navegar, i avorrits pel caiaquista temerari.
Si vas al pantà de Sau , pots fer-ho amb el teu caiac, i si vols complir amb la normativa vigent caldrà demanar el permís de l’ACA amb una antelació d’unes dues setmanes! Aquest organisme et demanarà una assegurança de responsabilitat civil, encara que sigui per navegar mig matí, en cas de no contractar-la no hi ha permís! Bona manera de fomentar el nostre esport (!). La segona opció que et queda és llogar el caiac en el mateix pantà. Hi ha dues empreses, el club nàutic lloga autobuidables, i una altra empresa, amb l’oficina al costat de l’únic hotel del lloc, té caiacs de mar (Oasis model Rainbow). Cal dir que els preus són equiparables als de la primera línea de la costa. La tercera opció és passar de tot i emportar-te el teu caiac, això sí, si vens del mar cap problema, però si has estat en un riu amb anterioritat, cal desinfectar-lo amb aigua i lleixiu, pel problema del musclo zebra.
El nostre grup va optar pels Rainbow. Després de la pertinent explicació per conèixer la tècnica bàsica del paleig i dotats d’unes pesants pales i armilles, vàrem embarcar des d’un moll flotant. Aquest va ser un dels punts més interessants des del punt de vista tècnic, personalment mai havia tingut l’ocasió d’haver d’embarcar amb aquesta tècnica. Sempre s’aprèn alguna cosa.
Actualment el pantà es troba a la seva cota màxima, tot just vèiem la punta del campanar. El recorregut guiat va iniciar-se anant cap a la línea de boies que marquen el límit de la zona navegable, que hi ha just abans de la presa. Allí es va poder practicar el domini de la direcció fen un eslàlom entre les boies. Un cop a l’altre costat del pantà, que en aquest punt és força estret, vàrem entrar per un curt tram fins la riera Major, lloc on arriba un túnel de mig quilòmetre, picat a ma, per presoners republicans en el temps de la postguerra. Posteriorment vàrem resseguir la vora oposada fins que arribats a l’alçada del campanar, el travessarem. Arribats a aquest mític punt, referència televisiva per conèixer l’estat de les reserves d’aigua dels barcelonins, ens férem la pertinent foto de grup, amb les cingleres de teló de fons. D’aquí i per via directa es va retornar al punt de sortida, en total un parell d’hores.
El millor de la sortida ha estat el guia. En Marc és un noi jove que alterna el seu treball de ramader i bosquetà, amb el dia guia turístic els cap de setmana. És un noi que traspua estima per aquesta terra i sensibilitat pel medi ambient. Tal com ell diu, els seus avantpassats van néixer al poble que ara està colgat per les aigües. Pertany a l’única família que han sobreviscut a la construcció de l’embassament. Tenen l’hotel i gestionen una bona part dels boscos de la zona, així com, unes granges de porcs i un ramat de vaques. Ell mateix s’està fent un ramat d’eugues bretones. La seva conversa és rica amb coneixement oral, d’aquell que s’aprèn a la vora del foc les llargues nits d’hivern, i del coneixement que li ha donat la possibilitat d’estudiar. Ha respòs a totes les preguntes que li he fet, fins i tot les més punyeteres, tot això ho combina amb una estima a la terra, que li ve dels vincles de sang que l’han fet arrelar a fons en aquest paratge. Un personatge jove i ric amb molts sentits, ple d’entusiasme i amb un futur molt ben encarrilat, sobre tot perquè tot el que fa i vol fer compleix una premissa elemental, són projectes sostenibles. Enveja per a molts de la seva generació, i per altres que ens agradaria haver tingut la sort d’haver nascut en un entorn privilegiat com aquest.

Sau s'escriu amb essa de silenci.

Dimarts 2 de febrer: la Candelera, festa local de Castelló d’Empúries i com sempre ens en adonem al darrer moment! La previsió del mar és dolenta, està revoltat i hi ha molta ressaca, les previsions donen unes temperatures mínimes molt baixes i boires a l’interior. Doncs..., perquè no ens anem a fer el pantà de Sau? Potser que hi trobem boira gebradora que ens cristal•litzi el paisatge i sigui un regal pels sentits.... Això sí! podem patir fred però, el fred es pot combatre amb abric i al estar en moviment no ens ha de suposar un impediment.