Sau s'escriu amb essa de silenci.

Dimarts 2 de febrer: la Candelera, festa local de Castelló d’Empúries i com sempre ens en adonem al darrer moment! La previsió del mar és dolenta, està revoltat i hi ha molta ressaca, les previsions donen unes temperatures mínimes molt baixes i boires a l’interior. Doncs..., perquè no ens anem a fer el pantà de Sau? Potser que hi trobem boira gebradora que ens cristal•litzi el paisatge i sigui un regal pels sentits.... Això sí! podem patir fred però, el fred es pot combatre amb abric i al estar en moviment no ens ha de suposar un impediment.

Amb aquesta idea ens hem anat amb l’Ernest direcció Roda de Ter, sortim a les vuit del matí i a les deu ja estem a l’aigua, farem el pantà des de la cua i amb l’objectiu de tocar el mític campanar de l’església de Sant Romà de Sau, en total més de 30 kilòmetres.
El mati és fred, però no tant com ens havien dit els de TV3. La boira hi és, però són núvols baixos, que l’únic que fan es tapar el sol..., ens quedem sense veure el paisatge gebrat. La lamina d’aigua del pantà, un mirall, quina estranya sensació que ens dona al entrar a l’aigua. El silenci és absolut, l’únic que sentim són els nostres rems entrant a l’aigua i el seu degoteig. L’atmosfera és d’un color blavós, tenyida per la llum filtrada d’aquesta primera hora.
Pocs minuts desprès d’iniciar el periple, una sensació especial ens envaeix i s’apodera de nosaltres, és la barreja de la serenor, pau, grandiositat, de descobrir un espai nou, mai abans vist i menys des d’aquesta perspectiva que ens dóna la possibilitat de navegació amb el caiac.
El bon rotllo ens el talla la visió d’una pedrera que s’està menjant la muntanya situada a la riba dreta de la cua del pantà. Com podem donar permís d’obrir una explotació com aquesta en un paratge tan primigeni com aquest? Ens hem de civilitzar encara més del que estem.
Aquest primer tram de pantà va en direcció SSE i té uns prats que verdegen a la seva riba dreta però, just passada la cantera a cel obert, quedem encaixonats dins del que havia estat el curs lliure del Ter. Les vores són abruptes, tot i això estan poblades per un bosc on hi domina el roure i l’alzina. Un meandre ens posa en direcció NNE pràcticament l’oposada a la que dúiem, durant més de cinc quilòmetres haurem d’anar seguint així, sempre encaixats i vorejats per aquests esplèndids boscos, que en els punts més verticals afloren els estrats tan típics d’aquesta contrada. Grups de desenes de corbs marins (Phalacrocorax carbo) descansen als replans rocallosos d’aquestes parets o sobre les restes d’antics masos mig inundats. El blauet travessa aquestes aigües com una guspira, és fàcil de localitzar, el delata la seva veu i el vol rectilini d’un blau elèctric.
Aquest tram finalitza amb dos imatges de postal.Coronant la punta del pronunciat meandre, tenim la magnífica vista del monestir benedictí de Sant Pere de Casseres, ara recuperat de l’abandó en que va quedar durant molts anys. L’altre és el salt d’aigua del Cabrit, el qual està pendent de recuperar la qualitat de l’aigua, que actualment té una càrrega “orgànica” que supera els límits admissibles per les normatives vigents. Esperem que aviat arribi el dia que també puguem recuperar-ne la seva qualitat.
El pantà ara agafa la direcció SE i molt lentament es va eixamplant, no és fins l’alçada del parador quan realment podem apreciar la part més ampla. El parador és un lloc que té una importància dins de la nostra història recent. És aquí, on un grup de futurs mandataris o proto-polítics amb uns quants intel•lectuals, tots ells il•lusionats, van iniciar la redacció del que havia de ser el nostre “nou” Estatut de Catalunya que alguns no volen que sigui millorat. Cal assenyalar que l’esmentat parador enlletgeix i molt aquest entorn, al menys pel nostre gust. A pocs metres del nivell de l’aigua i en aquest mateix punt del pantà on hi ha el parador, a l’altra riba, trobem una edificació humana. Aquesta és molt menys pretensiosa, de fusta, amb materials reciclats, no li conec la història, sembla ser d’algun “alternatiu fluctuant” altrament dit “hippy” , el qual també ha tingut un impacte ambiental important, ja que s’ha dedicat a plantar plantes al•lòctones per tot aquest entorn.
La visió que encongeix el cor és la de les imponents cingleres de Tavertet, parets entre 300 i 400 metres de verticalitat que conformen un dels paisatges més bells de Catalunya. Malauradament part d’aquesta bellesa ha quedat sota l’aigua del pantà, el qual amaga el poble de Sau. Ara tan sols el podem imaginar mirant alguna vella postal dels anys 50. S’ha pagat cara l’aigua de la gran metròpoli!
Nosaltres ens fem la foto de rigor a la punta del campanar de Sant Romà de Sau i després ens dirigim a la riba dreta per dinar. Davant tenim les cingleres, quin prodigi de la mare terra!
Un vent de nord glacial ens mana la pressa i ràpidament tornem a posar-nos dins dels nostres caiacs i refem tot el camí de tornada. Ara ens acompanya el sol i el vent en alguns dels trams, tot i això no ens entretenim i en poc més de dues hores hem arribat a Roda de Ter. Bé, exactament a un espai anomenat el còdol, lloc on hi van molts pescadors.