Els falciots dels penya-segats

Falciot pàl·lit

Ballester

Falciot negre

Aquesta tarda hem sortit a bogar amb uns companys i la sortida ha estat des de Garbet. Tot i que l’autoritat (Mossos d’esquadra) hi era present no ens han dit res a l'hora de l’avarament. Teníem una mica més de dues hores de llum i hem decidit anar fins a Portbou, aquest recorregut és molt tranquil, fins i tot en aquestes dates de mitjans de juliol. Aquí la massificació no hi arriba.

Avui ens hem parat en una platja de les més impressionants que conec, i ho és pel imponent penya-segat que té. Està format per tota una munió d’estrats replegats que li confereixen un aspecte de desordre i sembla que hagi de caure en aquell mateix moment que l’observes. S’aixeca verticalment, és més, a la part superior queda extraplomat! Té una alçada de més de cent metres. Quan et trobes a la seva platja et sens insignificant i torbat per la possibilitat de que aquell paredó es desplomi sobre teu, com es diria ara: és un penya-segat “inquietant” .
A l’hora que hem arribat hi havia un grup de ballesters cridaners (Apus melba) fent vols per la part alta de la paret. Aquests dies d’estiu quan naveguem vora dels penya-segats més alts (Puiggros, Claper, Norfeu, Punta de CdC, etc) podem observar als falciots. Els falciots són aquesta mena “d’orenetes” de color negre que fan uns vols molt ràpids i solen emetre uns crits molt sorollosos que tots associem amb l’estiu. Doncs bé, de falciots en tenim de tres menes (espècies) diferents.:
El falciot negre (Apus apus), que cria als penya-segats i emet un xiscle molt estrident quan vola i qui més qui menys sabem reconèixer.
El falciot pàl•lid (Apus pallidus), ell també nia en aquests penya-segats i com el seu nom indica té una coloració més clara, també el podem diferenciar per la taca blanca que té a la gola. Molt abundant al Cap Norfeu, però el podem veure una mica per tots els penya-segats. No marxa fins ben entrada la tardor.
El ballester (Apus melba), que també és un falciot de mida més gran, té un crit molt característic i fàcilment identificable, però el distingirem perquè té la panxa i la gola blanca.
A partir d’ara podrem intentar diferenciar les tres espècies de falciot que poblen els nostres penya-segats. Sort!!!

Activitats d’estiu de “Neda el Món”

Els companys de Neda el Món s’han posat en contacte amb nosaltres per fer-nos saber el calendari d’activitats que tenen previstes, d’aquesta manera podem mirar de donar-los-hi un cop de ma amb la nostra presència.
Juliol.:
Dissabte 31 de juliol. Sortida d’entrenament des de la cala del Cau del Llop de Llançà fins la platja de desprès del càmping de la Vall.
Agost.:
Diumenge 22 d’agost de 2010. Reconeixement de les aigües del Marnaton, sortint de Port Lligat o de Guillola, es vorejarà la costa, si fa bo s’intentarà anar fins a l’illa Messina i tornar.
Setembre.:
Pendent de que se li adjudiqui una data hi ha la travessa: Roses - L'Escala.
Octubre.:
El 24 d'octubre repetirem la travessa de Norfeu. Sortida des de Jòncols i arribada a Montjoi.

El valor afegit de cala Jòncols

Aquest cap de setmana hem tingut la visita de la Tramuntana i això, ens ha donat temps per conrear les nostres relacions socials. Tenim sort, perquè les seves visites esporàdiques (de la tramuntana i dels amics) ens permet que la nostra passió obsessiva per aquest esport quedi dissimulada per uns moments...
Tot i el fort vent, el dissabte hem fet una visita a la zona més arrecerada, ens hem anat a la cala Jòncols. Quan la força de la Tramuntana és de grau mig (F3-F4), aquesta cala és un bon lloc per navegar amb el caiac o fer immersió a pulmó. Per exemple és un excel•lent lloc per l’observació de nudibranquis o esmorzar al clot del boc, lloc exclusiu pels caiacs i ningú més.
Però avui us vull parlar d’un valor afegit que té la cala Jòncols, es tracta d'un valor humà que hi trobarem. La companyia SKKAYAK hi té una base de lloguer de caiacs i té com a responsable de la base al Josep Cors. En Pep és un muntanyenc que viu la vida amb passió, amant de la llibertat i dels grans espais que el fan sentir lliure, un persona que traspua humanitat i que escoltar-lo és perillós, et venen ganes d’imitar-lo i trencar amb aquelles cadenes invisibles que ens fan presoners de la nostra forma de vida. Us aconsello que feu l’esforç d’arribar-vos fins a cala Jòncols. Si aneu amb amics, és un lloc molt bo perquè puguin fer el seu bateig de mar. L’entorn és dels més bells del CdC , deixeu-vos aconsellar per en Pep, coneix cada metre de la línea de costa, cada pam dels fons marins plens de sorpreses i si en Pep té temps, feu-la petar per embriagar-vos de la seva dilatada experiència en expedicions pels racons més sorprenents del mon. Us deixo el link del seu BLOC on hi ha les imatges de la darrera expedició que ha fet a Grècia, senzillament IMPRESSIONANT.

Et regalem la toponimia de la costa del Cap de Creus

Estranyament aquesta roca no té nom. No em direu que no s'asembla a un INDI.

Saps en quin lloc de la mar d'Amunt es troba?

Benvolguts lectors,
Amb motiu d'haver superat les DEU MIL VISITES al blog us farem un bon REGAL a tots el fidels lectors. Es tracta d'un arxiu (.kmz) que s'obre amb el google-earth i que porta la TOPONIMIA del CAP DE CREUS.
Si el vols m'has d'enviar un correu electrònic a : eduardmarques@hotmail.com i donar-te d'alta com a seguidor del blog.
Ja mai més tindràs cap dubte sobre els noms dels accidents geogràfics de la linea de costa d'aquest espai.
Dilluns explicarem on s'ubica l'Indi.

Prohibeixen avarar i fondejar a la platja de Garbet.

L’ajuntament de Colera està disposat a posar ordre a la seva línea de costa. Si fa uns dies va aparèixer la notícia de que la Guardia Civil tindria funcions de vigilància de les activitats pesqueres, ara s’ha penjat un cartell a la platja de Garbet on es prohibeix l’entrada i sortida d’embarcacions.
La nostra pregunta és: Aquesta prohibició afecta als caiacs?
Segons tenim entès, els nostres caiacs estan considerats per la llei com a “objectes flotants”, aleshores si això és cert, aquesta prohibició no ens deu afectar, no?
En el cas en que un Guàrdia Civil ens doni “l’alto” hauríem de saber com podem defensar-nos i que és el que podem al•legar.
Si algú ens pot instruir sobre aquest fet, li agrairíem molt que ens ho digui en l’apartat de comentaris.

Corb marí, delinqüent crucificat

Es un dels al•licients de les converses, que saps com comencen però no com acaben. Contemplant el vol d’un abellerol i el seu plomatge elèctric, comentem que deu ser difícil de atrapar una abella al vol, però mes encara veure-la de lluny. Suposem llavors que els bucs arrenglerats al mig del camp els hi deuen ser de gran utilitat, es veuen de molt lluny, i els abellerols, que no semblen tenir una ploma de tontos, segur que han associat caixes amb abelles. Es una associació interessant perquè suposa una modificació dels seus costums ancestrals, una adaptació a la realitat imposada pels humans, i produïda en relativament poc temps. D’abellerols passem a gavines, que han colonitzat el teulat de l’església de Vilajuïga, que fins fa dos dies era un monopoli dels coloms. La gavina te mes mala hòstia que el colom, símbol de la pau, i li ha cardat la talaia, i potser els nius i els colomins. Peix al mar cada vegada n’hi ha menys, i en canvi, al proper abocador de Marzà, la proteïna barata i de dubtós origen, com si fos un macdonald, esta servida. Desprès de l’àpat, l’església de Vilajuïga es un bon lloc per reposar, amb bona vista, i qui sap si ja prenen lloc a primera línia de mar en un hipotètic futur Vilajuïga sur Mer, fruit del previsible augment del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic.

El tema deriva cap a una noticia apareguda fa pocs dies al Diari de Girona, que sota el títol “ El corb marí fa perillar la truita salvatge”, ens explica que aquest bon amic nostre, que ens delecta amb les seves prodigioses capbussades i ens acompanya amb la mirada de mentre eixuga les seves plomes amb les ales esteses, resulta que es el responsable de la desaparició de la truita autòctona, i ja de passada, també del Tritó dels Pirineus. Ja fa temps que hi colònies de Corb marí gros als pantans de Sau i Susqueda, però ara, segons informen les societats de pescadors del Ripollès, han començat a remuntar el riu Ter fins arribar als 2000 metres d’alçada, alimentant-se de les truites que els pescadors voldrien menjar-se. Es la guerra, la mateixa guerra que hi ha a la costa, ara desplaçada a la capçalera dels rius. Les truites necessiten aigües molt netes i oxigenades, aquest tipus d’aigües que els humans hem fet desaparèixer, i ara li toca el rebre al pobre corb marí, que com ja no troba prou peix al mar, i el foragiten a trets de les piscifactories, es busca la vida com pot i a on pot. Al•lucinant el nostre comportament, i també al•lucinant, en un altre sentit, la capacitat d’adaptació dels animals. Els hi estem fent canviar d’hàbits i d’hàbitats a una velocitat mai vista, i aquí si que el que no corre, vola, i el que no, a pringar. El corb marí sembla espavilat i amb recursos, s’adapta al que calgui, truites i tritons en canvi, ho tenen mes magre perquè depenen d’un entorn cada vegada mes impossible. Quin morro tenen els pescadors de dir que la culpa de la desaparició de la truita autòctona es culpa del nostre amic...

Llegenda apòcrifa del vell marí de la catedral de Girona

El company Josep Mª Dacosta veient el nom del meu caiac: “Vellmarí” (foca monjo), ens ha regalat aquest “post”. És una de les referècies més antigues que tenim a Girona sobre aquest mamífer desaparegut de la nostra costa

"A l’Edat Mitjana, el bisbe de la catedral gironina volia un tapís per poder ensenyar el Gènesi a les persones que visitaven el temple i poder explicar la creació del món. Aquest mitrat va recórrer molts tallers d’artesans fins arribar a un priorat, lluny de la capital, on treballaven els millors artesans de l’art tèxtil.
Fila que filaràs, els monjos anaven elaborant una peça magistral. A les orles, els mesos de l’any, al centre, el Senyor, a sota la creació de les aus... però quan tocà confeccionar el bestiari del mar, el jove novici va demanar:
- Prior, no sé com he de fer un vell marí, en sóc pas vist mai cap....
El cap d’aquell petit taller hagués pogut esperar qualsevol pregunta de caire tècnic, com bordar millor una sanefa, com tancar una vora perquè no s’esfilagarsi, però mai s’hagués imaginat aquesta petició.
Varen consultar molts pergamins i enviar missives a monestirs propers al mar... fins que reberen una resposta del cenobi de Sant Pere de Rodes, encarat a la mar d’Amunt, on en aquella època aquests mamífers marins solcaven les feréstegues aigües de cap de Creus. La resposta va ser:
- Un bou marí és bèstia que retira a un cos de peix, amb testa de gos i ales d’ànec...
El resultat fou aquest:"

Imatge: Josep Mª Dacosta

La reconversió arriba a la “Guàrdia Civil”.

Sí, sí, tal i com ho llegiu, ja se sap que en temps de crisi una sortida és la reconversió i aquesta és la noticia que portava el diari de Girona i que tot seguit comentarem. Als anys 90 el sector del metall va patir una reconversió profunda, dons ara toca a la “benemèrita”.

Per començar es farà un assaig a petita escala, la idea surt de l’alcalde de Colera, i durant els darrers mesos deu membres de la benemèrita han estat formats en la seva nova tasca. Aquesta nova tasca serà la vigilància de les activitats pesqueres i recreatives de la costa de Portbou i Colera i sembla que la idea és d’ampliar els seu territori a tota la costa del Parc Natural del Cap de Creus. Què Deu ens agafi confessats!!!

Que la Generalitat no té ni un duro és sabut per tots, que la gestió econòmica es millorable, també n’estem segurs. La qüestió és: qui ha de vigilar la costa per protegir-la de l’agressió de la pesca artesanal i esportiva que tants danys ambientals ocasiona?
Aleshores els alcaldes de Colera i Portbou s’han posat a pensar i veient l’impacte negatiu del tancament de fronteres i el posterior despoblament que això comporta, han llençat aquesta proposta per evitar la marxa d’aquests vilatans.
No sé si sabeu que la costa pertany a l’estat i al ser ells els amos, doncs així de clar i de contundent, que siguin ells els que vigilin la seva propietat!!!
El que no sabem és de quins recursos disposaran per empaitar pescadors. Potser els hi donaran una planejadora amb quatre motors de 400 cavalls confiscada als narcos d’Algecires ?
La veritat és que si l'objectiu finals és preservar l’entorn meravellós d’aquesta costa, els hi podrien facilitar uns bons caiacs, amb ells la vigilància es faria molt més d’acord amb aquesta filosofia conservacionista que mostren els nostres estimats alcaldes.