Llegenda apòcrifa del vell marí de la catedral de Girona

El company Josep Mª Dacosta veient el nom del meu caiac: “Vellmarí” (foca monjo), ens ha regalat aquest “post”. És una de les referècies més antigues que tenim a Girona sobre aquest mamífer desaparegut de la nostra costa

"A l’Edat Mitjana, el bisbe de la catedral gironina volia un tapís per poder ensenyar el Gènesi a les persones que visitaven el temple i poder explicar la creació del món. Aquest mitrat va recórrer molts tallers d’artesans fins arribar a un priorat, lluny de la capital, on treballaven els millors artesans de l’art tèxtil.
Fila que filaràs, els monjos anaven elaborant una peça magistral. A les orles, els mesos de l’any, al centre, el Senyor, a sota la creació de les aus... però quan tocà confeccionar el bestiari del mar, el jove novici va demanar:
- Prior, no sé com he de fer un vell marí, en sóc pas vist mai cap....
El cap d’aquell petit taller hagués pogut esperar qualsevol pregunta de caire tècnic, com bordar millor una sanefa, com tancar una vora perquè no s’esfilagarsi, però mai s’hagués imaginat aquesta petició.
Varen consultar molts pergamins i enviar missives a monestirs propers al mar... fins que reberen una resposta del cenobi de Sant Pere de Rodes, encarat a la mar d’Amunt, on en aquella època aquests mamífers marins solcaven les feréstegues aigües de cap de Creus. La resposta va ser:
- Un bou marí és bèstia que retira a un cos de peix, amb testa de gos i ales d’ànec...
El resultat fou aquest:"

Imatge: Josep Mª Dacosta