La sopa està servida

Un dels fenòmens més espectaculars que succeeixen al mar i, que passa absolutament desapercebut és l'explosió anual del zooplàncton. Cada hivern-primavera apareixen uns organismes gelatinosos que poden arribar a convertir el mar en una sopa, s' anomenen vulgarment  llepó. Si sortiu a passejar vora mar o a navegar, us hi podeu fixar. No és "porqueria" el que es veu surant, si no que són aquestes agregacions de milions d'aquests organismes transparents. Entre mig també hi trobareu alguna medusa, aneu en compte perquè hi pot haver la Pelagia noctiluca que és molt urticant.

Aquest matí hem fet una palejada amb el Ricard i en Pi i, hem pogut gaudir de l'espectacle. Ah! per cert, per tercer any consecutiu una parella de gavines corses ens visiten al mateix punt del Cap de Creus, a tocar de Punta falconera. L'any passat les vam poder fotografiar copulant, aquest any les l'hem fotografiat robant un peix a un pescador de canya 8es van espavilant). Suposo que deuen fer l'honor al seu nom "corsàries".  Aquesta espècie de gavina és de les més rares que tenim a Catalunya.  Apali! a gaudir d'aquests dies de vacances en contacte amb la natura que es va despertant

Adéu Martí

Avui fa tot just una setmana que vas marxar i no sabem res de tu. Ahir vam venir a buscar-te però ni la mar, ni l'autoritat han ajudat a trobar-te.  Ho hem fet pels teus i una mica per nosaltres, per poder dir que ho hem intentat però, no ha estat possible.  

Divendres va entrar una garbinada de primera magnitud i el dissabte al matí la mar de fons era potent, hi havia onades que superaven el metre d'alçada, i no ens permetia burinar per dins dels forats i coves, de fet és en aquests llocs de difícil accés on podíem fer la millor feina, lloc vetat a altres embarcacions. Tots sabem que la mar és qui mana i ella ha dit que no.

El que ha passat amb  les autoritats millor deixar-ho estar. No fa ni un any vàrem buscar el fill d'un amic que s'havia perdut i les autoritats locals del poble on ho fèiem ens van donar tot el suport. També van saber mantenir-se al marge però sempre atents per si calia ajudar. En aquest cas, les autoritats d'alt rang van decidir prohibir la recerca per part de tots els teus amics i familiars, fins i tot han desplaçat al punt de trobada una patrulla per evitar-ho.  Gràcies pel vostre cel!..., no fos que se us girés més feina, pobrets!

Nosaltres, aprofitant l'avinentesa, hem fet una sortida programada per l'Escola d'en Mar de Cadaqués i hem anat des de La Fosca fins a Tamariu. Sector on hi ha moltes probabilitats que hi estiguis. Hem tingut la vista clavada a la superfície de l'aigua i al trencant de l'onada però, malauradament el resultat ha estat negatiu.

En el fons penso que  estàs en un lloc que sempre hi has volgut pertànyer, el que passa que hi has anat massa aviat, encara no et tocava, Martí. El teu enamorament pel mar l'has portat dins teu des de ben petit. Vas aparèixer en aquest blog un dia i ràpidament vaig notar que eres un expert coneixedor d'aquest medi que és aliè a molts de nosaltres. Has participat en aquest blog en memorables entrades escrites amb passió d'enamorat. Ara que el blog el tinc mig adormit,  m'has fet  visites esporàdiques al de fotografia o, m'has enviat watsaps sobtats recordant el teu  seguiment intensiu de tot allò que ens succeix al Cap de Creus.  La veritat és que t'enyoraré , tenim moltes coses en comú i d'altres que ens han quedat penjades. Bon viatge, Martí.  

La mar d'agraïda

Sempre he pensat que el mar és la mar d'agraïda. Si la tractes bé ella t'ho tornarà d'alguna manera.

Normalment quan sortim a navegar una de les coses que fem és recollir tota la porqueria que trobem surant i que podem transportar en el caiac. Som conscients que aquesta neteja és totalment insuficient per la gran quantitat de residus que hi aboquem però, passar pel costat d'un plàstic i no agafar-lo, no és ètic.

Per contra, el dia que has de menester recollir algun fruït marí, la mar te'l ofereix i et permet que l'agafis molt fàcilment. Aquest cap de setmana començava les vacances anuals i em feia gràcia  oferir un dinar als amics i, el mar no va fallar. Als pocs minuts de sortir palejant i fer córrer el curricà ja tenia l'espet més gran que mai havia pescat, feia uns 70 cm. de longitud i va acabar cobrint un llit de patates, ceba, tomata, alls, pebrot, oli i sal, també anomenat suquet que ens vàrem cruspir. Per fer l'aperitiu, l'anticicló va posar unes minves molt potents que ens van permetre recol·lectar un bon grapat de garotes i altres fruits inconfessables que van fer les delícies dels paladars.  No em digueu que no val la pena anar recollint la porqueria que hi trobem i publicitar-ho perquè tothom sigui més cívic? ;-)

Com a conclusió.: " si vols ser ben tractat, fes el mateix amb el que t'envolta, siguin persones, animals o plantes" 

Ens ha tocat la loteria

Una conversa que solem repetir quan sortim a la mar és que sempre hi trobem alguna recompensa, aquests regals que ens ofereix avui han agafat una dimensió molt gran, avui ha estat un premi dels grossos.

Quan hem arribat a la platja Gran de Port de la Selva tot just començava a clarejar, les llums i siluetes del poble es reflectien sobre l'aigua. Com que la maniobra de descarregar els caiacs l'hem repetida centenars de vegades amb un tres i no rés ja érem a l'aigua. Mentre  travessàvem la badia de Port hem comentat que avui seria un bon dia per fer albiraments, el mar era una bassa d'oli, qualsevol moviment en la superfície era un senyal que quedava fàcilment al descobert.

Ràpidament ens hem adonat, de fet ja fa setmanes que passa, que hi havia moltes meduses (Pelagia noctiluca), les altes temperatures del novembre i desembre permeten un desenvolupament de fitoplàncton i amb ell també hi ha els organismes filtradors i els que se'ls mengen. Ja sabeu, allò de la xarxa tròfica.  

Nosaltres com a superdepredadors anàvem fent el curricà, i escanejàvem la superfície de l'aigua per si veiem alguna cosa interessant. En Manel, que està molt fort, anava molt més endavant, uns 400 metres. De sobte veig una forma surant sobre l'aigua que la trobo estranya, no és un objecte d'origen antròpic però, tampoc acabo de relacionar-lo en res natural. És de forma corbada i amb unes protuberàncies com les que tenen els dracs sobre la línea dorsal. M'hi apropo i quina és la meva sorpresa en descobrir que es tracta d'una tortuga babaua (Caretta caretta) que està dormint.  

La resta ja us la podeu imaginar, el cor a cent per hora, fruït de la segregació d'adrenalina de les glàndules suprarenals, tremolor al pols, pèrdua de l'agilitat per maniobrar, total que aquesta sobreexcitació desperta al queloni, el qual, amb una parsimònia reptiliana comença a aletejar i anar-se perden cap al fons del mar.  Miro al Manel i el veig parat a quasi mig quilòmetre de distància, pobret s'ho ha perdut, quin greu que em sap. A l'aproximar-me començo a explicar-li el que m'ha passat, i ell amb la seva tranquil·litat que el caracteritza em diu.: jo l'he amanyagat, l'he intentat agafar però se m'ha escapat. Resulta que ell n'havia trobat un altra i m'havia estat fent senyals perquè hi anés!

Us demano perdó però les fotos d'avui no m'hi he pogut dedicar, avui ha estat el primer cop a la meva vida que veig una tortuga salvatge a la Mediterrània i en un acte de suprem egoisme l'he gravat en la meva retina i no en la tarja de la càmera. La propera ho faré millor! ;-)  

Piano-piano

Portava molts dies sense penjar res i possiblement en aquest fet hi ha de tot, des d'una certa desmotivació  pel cansament d'una freqüència molt alta de publicació, fins una manca de material fotogràfic de les darreres sortides.

 Aquestes darreres setmanes no he deixat de sortir a mar, majoritàriament a fer matinals de pesca amb en Manel però, també hi hagut una mica de canya anant a lluitar amb la tramuntana amb els companys de l'Escola d'en Mar a la punta del Cap de Creus o com van fer la setmana passada de donar-li la volta a tot el CdC, sortint de Roses i finalitzant a Port de la Selva.

Avui que hem tornat a la placidesa d'una matinal de pesca i que duia la càmera us deixo les boniques imatges que sempre el mar ens regala. Avui la mar estava especialment bella amb aquest tul de boira que s'havia posat. 

Tocats de l'ala...o com una cabra.

+

 Aquest cap de setmana he sortit amb un tocat de l'ala (avui sortia en el programa de TV3), en Gerard Carbonell, un joveníssim biòleg que des de ben petit ja apuntava maneres. Aquest mati m'ha recordat que quan era adolescent i feia el treball de recerca del institut sobre el bou marí (la foca mediterrània), ja vam anar amb el caiac a mesurar les coves del cap de Creus on possiblement havien criat aquest mamífers marins. No hem vist ni rastre de bous marins, però si que hem trobat a les cabres marineres*. El recorregut ha estat gravat per una nova aplicació que desconeixia i que amb un rellotge es pot guardar i representar les dades tècniques d'una excursió.  

Hem fet un recorregut de vora divuit quilòmetres, hem estat acompanyats pel cabussó emplomallat, els xoriguers, el falcó peregrí i les cuabarrades, entre altres molts ocells. Mentre en Gerard disfrutava de la placidesa del mar en ple silenci, ja anava arrossegant el curri i pescant oblades, avui estaven hiperactives, deuen sentir el temporal . N'he tocat mitja dotzena!

L'esmorzar l'hem fet a la Prona acompanyats d'un grup que feia la volta del Cap de Creus durant aquest cap de setmana. Aquí hem fet la visita d'obres de la restauració que se li està fent. Està quedant molt bé, tot sigui dit. Esperem que ara no passi a ser "coto privat" d'alguns privilegiats. Un matí rodó!

*Senyors del Parc Natural, crec que s'haurien de plantejar de fer alguna cosa amb aquestes cabres que porten més d'un any a sota de la punta del Xoriguer i que si s'animen a reproduir-se acabaran amb els endemismes dels penya-segats. Ara hi soma temps

A tot arreu i enlloc

Aquest cap de setmana s'han acumulat les activitats de mar, per un costat en Pau Calero celebrava els 15 anys d'haver-se aventurat a crear l'empresa  Sk-Kayak  a LLançà amb un munt d'activitats, algunes de tant interessants com un clínic de com muntar expedicions amb en Rai Puig (que aquest any ha fet Canada-Alaska).  FELICITATS SK-KAYAK!!. També teníem la concentració de la Fosca organitzada per l'amic Marc Adroher i tots els pirates del Baix Empordà però, feia molta mandra fer la quilometrada després d'haver baixat l'altra setmana a navegar-hi.  També hi havia la sortida setmanal amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués que fa molt que no hi anem però, finalment vam optar per una formula intermitja, abans de que claregés, quan els carrers no estan posats, entravem a l'aigua amb la intenció de retallar la costa amb tota tranquil·litat i parsimònia tot fent el curri. Fèiem el tram Llançà-Portbou amb parada a Portbou per esmorzar, cada cop en sabem més de cuidar-nos. Una suau brisa de sud va animar la sortida que sempre és molt espectacular per aquest tram de costa i que ahir va ser productiva des del punt de vista pesquer. Vaig tenir la sort de tocar tres peces que m'ajudarien a fer un bon suquet un cop arribat a casa, ja que a la nevera tan sols hi quedaven mitja dotzena de quintos ;-). La cirereta la va posar l'Albert de Selva de Mar que finalitzada la migdiada m'avisa que davant de la Casa del Mar encara hi ha el dofí que va entrar al port el divendres,  una dutxa ràpida i a contemplar la figura sempre atractiva d'aquest mamífer lliscant per l'aigua mentre la llum s'anava extingint. Un dia rodó!

P.d.: El dofí era un llistat (Stenella coeruleoalba) possiblement estava mort de gana,  va entrar a pidolar una mica de menjar i, un cop refet aquesta nit passada ha continuat camí. 

Foto Albert Rosado

De la jornada de SK-Kayak, aquest va ser un dels moments més emotius, segons diu en Pau "Recordant a tots el companys amb els que hem navegat i ja no hi son...pales amunt!!!, Tenim cendres d'ells a Cap Ras, Taballers, Punta del Cap de Creus..."

Fent el conill

Aquest cap de setmana ens hem traslladat més enllà de la Muga, del  Fluvià i del Ter! Hem anat a fer un curt però sucós recorregut entre Tamariu i cap de Begur, un del trams de costa més preuats de la Costa Brava, hi érem  el Lluís Riera i en Pi. En Lluís era el primer cop que visitava aquest tram de costa i l'ha disfrutat plenament.

Personalment feia dies que no tacava l'aigua, crec que és el primer cop amb set anys que he estat un mes seguit sense entrar al mar! malauradament he tingut una parada forçada per un petit problema físic d'espatlla, ara caldrà anar afinant el cos per preparar-nos per les palejades amb Tramuntana que començo a enyorar-les i molt!.

No escriure sobre aquesta costa que està tant ben descrita per en Josep Pla però, tant sols dir-vos que es fa estrany que en ple mes d'octubre un pugui estar navegant pràcticament en solitari per uns racons tant preciosos com aquests,  i que duri! Definitivament som una població que vivim d'esquenes al mar.  Ah! el títol és perquè en el recorregut d'avui i, com no pot ser d'altra manera, ens l'hem dedicat a entrar per tots els forats que anaven trobant pel camí.