Fins que no torni a l'aigua...

aqui teniu un video que m'ha fet morir d'enveja

Primera de l’any i premi!

Avui hem fet la primera sortida caiaquera de l’any junt amb en Manel.  Fins l’hora d’anar a l’aigua hem tingut clar des d’on ho faríem i ha estat des de Roses. L’objectiu era fer una passejada  diumengera tot arrossegant els  “rapales” i tenint molt clar que no trauríem res. Un segon al·licient, si és que es pot denominar així, era veure l’operatiu de rescat muntat a la punta de Norfeu per treure l’ULM enfonsat fa tres setmanes.

El mar era un plat; vent zero; el cel ennuvolat es deixava travessar pels feixos de llum solar hivernal, simplement espectacular. Hem gaudit d’una palejada tranquil·la, d’aquelles que et pots oblidar absolutament del mar i concentrar-te en tots els detalls de la costa. Segur que més d’un que conec diria: quin avorriment! ;-)

Pel  que fa a l’operatiu de rescat, tan sols dir-vos que a una milla davant de Norfeu hi havia set embarcacions, entre les de Salvament Marítim, Guardia Civil, equip de rescat privat i la premsa. Estava tot a punt perquè un vaixell de rescat marítim enorme (l’hem vist de lluny) hissés l’avioneta del centenar de metres que es trobava. Fins i tot s’hi ha fet present  un helicòpter! En el temps actual són molts els que treuen profit de les desgràcies dels altres.

El premi l’he tingut durant la passejada i és que fa molt de temps que no treia res digne de ser mencionat i, avui sí, avui tocava i, un preciós dentolet ha acabat al forn de casa per il·luminar el dinar del diumenge.  He de dir que sóc una mala persona i des de fa setmanes que l’enveja em corrou per dins, veient com el company Marc no para de treure bonítols de considerables dimensions i, nosaltres ni ensumar-los. Avui m’hagués agradat poder compartir la taula amb ell ;-)

Noves imatges d'en Noé, kitesurfiste empordanés i internacional