--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 13 de desembre del 2016

Menorca amb caiac a l'hivern

Quatre dies de palejar amb els amics per un paradís ens aporta una energia que a les alçades d'any que estem va molt i molt bé.
Aquesta sortida ha durat quatre dies, els dos primers els hem fet a la costa sud, jugant a entrar per tots els forats que ens hem trobat malgrat la mica de mar de fons que hi havia. Els altres dos hem navegat per la costa nord. Per dormir anàvem a terra, en un mas de la costa nord, una meravella. Ens hem quedat dolçament cansats físicament i botits com "esgalapots" de tanta felicitat acumulada.   
El Toni Albert s'ha cuidat d'escollir cada dia el millor tram de costa per navegar segons les condicions que ens trobàvem, ell és un expert coneixedor d'aquesta costa (més de vint voltes a l'illa en el seu palmarès)  i és garantia d'èxit.
No faig entrades per la sensació de que tinc poques coses a dir de nou i també perquè el blog de fotografia em demana molt d'esforç i temps i ara em ve més de gust aquesta feina. Us remeto a aquest espai on estic treballant els darrers temps. 
























diumenge, 25 de setembre del 2016

Engeguem?

 




Després de moltes setmanes mut, m'ha vingut de gust fer una nova entrada al blog. Segurament perquè un cop ha passat l'estiu a un li sembla que el mar podrà tornar a ser seu, pur egoisme. No cal que expliqui l'abús que se'n fa d'aquest medi marí.
Dir-vos que aquest estiu també hem navegat però sempre buscant la solitud i això tan sols ho aconsegueixes en les hores de foscor. Fer-ho és absolutament màgic , i si no hi ha lluna encara més. Les fluorescències blavoses de la noctiluca són el rastre efímer que deixes al teu pas, pura poesia visual però, aquests records queden en la memòria i a dia d'avui no tinc la tecnologia per poder-ho compartir, quina llàstima!
Dissabte vam fer un intent d'anar a pescar bonítol, i ho vam provar de fer al curricà. Els bonítols no van entrar però, si que ens vàrem endur una bona i llarga palejada.
No sé si continuaré amb una freqüència alta d'entrades, tot dependrà de si les coses que es poden explicar siguin interessants o no, de fet quan veus que no hi ha comentaris pot arribar a desanimar una mica. Veurem com va aquest hivern :-)  


dilluns, 2 de maig del 2016

El Congost de Montrebei i en J. Pàmies.


Aquest cap de setmana hem estat per les terres lleidatanes, allí hi ha moltes coses que es poden fer i nosaltres hem triat dues de molt interessants, la primera va ser visitar al guru de les teràpies naturals que està revolucionant o obrint el ulls a molta gent sobre les alternatives que tenim a l'hora de tenir cura de la salut. D'entrada, trobar-te a una persona a la que  a dia d'avui li prohibeixen fer xerrades és un toc d'alerta del gran engany en el que estem immersos però, aquest no és el tema del blog, si que us deixo uns links per si és del vostre interès.: Blog d'en Josep Pàmies, la dolça revolució i labotiga.


La segona cosa que vam fer i que és absolutament recomanable, va ser la visita al congost de Montrebei i fer-ho per l'aigua. Vam anar-hi tot sortint des del poble de Corçà, passant per sota de l'ermita de la Pertusa i travessant-lo fins al final. La tarda va ser esventada però, no va ser un impediment per realitzar el trajecte que és una de les excursions més recomanables que es poden fer pels pantans de Catalunya. Aquí us deixo les imatges....