Àguila cuabarrada, la joia dels penya-segats del Cap de Creus.

Dissabte finalment vam poder sortir a palejar després d'un mes de juny ple de compromisos socials. Ja era hora!. A 2/4 de set carregàvem els caiacs per poc després entrar a l'aigua a la platja gran de Port de la selva, el dia havia de ser calorós i nosaltres no volíem patir.

Al pocs minuts de sortir tenim el primer premi en forma d'espet que en Manel treu de l'aigua hàbilment, i li fa dibuixar un somriure entre satisfacció i entremaliadura a la cara.  El mar estava més mogut de lo normal, durant la nit una fina tramuntana l'havia atiat.

A l'esquerra el gavià captura pel jove de cuabarrada que no s'aprecia i a la dreta l'adult que observa els avenços del seu "fill" ;-) La foto s'ha fet amb una simple càmera compacta, perdoneu per la baixa qualitat.

El segon premi va parèixer al penya-segat, on vam poder testimoniar com un jove d'àliga cuabarrada havia caçat un gavià i el mascle el vigilava de ben a prop. Tot un espectacle que demostra que el Cap de Creus és un dels espais millors per albergar i catapultar aquesta espècie de rapinyaire mediterrani. que ha estat en regressió, i que fins i tot va fer pensar que podia desaparèixer de les nostres cingleres litorals.   Les del Cap de Creus tenen una dieta alimentària molt especialitzada que inclou als gavians, el que la fa d'una inestimable ajuda per regular a aquesta espècie.  Després d'aquest espectacle en Manel em mira i diu, " ara ja podem tornar cap a casa, tots dos hem aconseguit el nostre premi"...., i així va ser però....

...tot hi això, encara vam tenir temps de fer una cabussada i gaudir d'aquests magnífics fons marins de la mar d'Amunt. 

Indescriptible.

Divendres vàrem fer una sortida exprés, es tractava d'anar a fer una fotografia nocturna a un lloc de molt difícil accés. La imatge la tenia al cap però tampoc estava segur de que fora possible de fer-se tal i com estava planificat, eren molts condicionants els que hi intervenien.  Sortosament hi va haver final "feliç" i l'objectiu es va aconseguir.  em va acompanyar en Ricard, ell ja comença a ser un expert caiaquiste, i avui calia fer un desembarcament que podia ser una mica complex.  Vam sortir a les vuit del vespre amb el sol que il·luminava el Cap Norfeu, la roca tenia aquells tons torrats tan agradables a la vista,  la mar estava buida de barques i el silenci ho inundava tot. A l´ arribar a la punta, a tocar el Gat, encara hi ha una mica d'onada de la marinada que ha bufat durant la tarda. Aquí ens dediquem a cercar llocs bons per poder desembarcar un altre dia i poder fer futures imatges d'aquesta costa tan peculiar.  No és fàcil fer-ho després d'una garbinada de tarda en un lloc tan escarpat. Seguim camí travessant la badia de Jòncols i a mig camí ens creuem amb un bot (peix lluna) i l´ intentem acaronar sense èxit. Poc després arribem al nostre destí. Allí desembarcarem sense gaires dificultats i això ens permet estudiar amb la darrera claror del dia l'interior de la cova. Acabem sopant en un petit replà d'un metre quadrat i allí esperem que apareguin els estels que lluiran durant la primera hora de foscor absoluta, tan sols trencada per les pampallugues verd fluorescent que apareixen sobre l'aigua. L'espectacle està servit, davant nostre un escenari natural en un "marc incomparable".    Aprofitem aquests curts minuts  abans que surti la lluna per fer la foto somiada durant tant de temps.   La podeu veure AQUI.

Acabada la feina i passada la mitja nit iniciem el camí de tornada mentre la lluna emergeix per l'horitzó lluint un color ataronjat absolutament espectacular i increïble. El mar ja s'ha encalmat i l'espectacle de tornada és senzillament indescriptible. L'aigua il·luminada per la luminescència de la noctiluca ens acompanya durant tot el viatge, passem arran dels alts penya-segat de la punta del Cap Norfeu, és la primera vegada que ho faig de nit amb caiac, "pell de gallina". Tots dos estem emocionats per tant espectacle gratuït de pura natura.

Segona apnea i premi doble!

Estem iniciant la temporada d'apnees molt forts pel que fa a la "descoberta" de noves espècies que no havíem vist abans. Aquesta setmana ens hem traslladat amb el caiac a una zona que ens havíem fet unes grans expectatives i que no ens ha defraudat. La sortida l'hem fet en Pi, en Manel i un servidor, després de dos setmanes de tramuntana l'aigua encara era tèrbola però no tant freda. El mar estava molt encalmat i el dia ben solejat, unes condicions òptimes per fer una apnea i observar tots aquests tresors que estan amagats sota l'aigua.Als pocs minuts de iniciar-la ja hem pogut observar una densitat molt alta de planàries (cucs marins de cos aplanat) de l'espècie Yungia aurantiaca, mai l'havíem vist i la veritat que van ser moltes desenes els exemplars que vàrem poder observar amb el parell d'hores i escaig que va durar la immersió. Segons sembla no és gaire comuna al mediterrani, ja que és amant de les aigües més fredes i que per exemple si que ho és al cantàbric. Encara que també es diu que es tracta d'una espècie poc coneguda..., seguirem investigant. L'altra sorpresa de la matinal ha estat una espècie de planària que és d'una gran bellesa pel seu disseny cromàtic, es tracta de Prostheceraeus roseus, d'aquest cuc tan sols hem vist un parell d'exemplars però ens ha fet molta il·lusió.Contents pels resultats hem decidit seguir explorant aquest entorn aquest estiu per veure que ens depara. Us anirem informant.