Tocats de l'ala...o com una cabra.

+

 Aquest cap de setmana he sortit amb un tocat de l'ala (avui sortia en el programa de TV3), en Gerard Carbonell, un joveníssim biòleg que des de ben petit ja apuntava maneres. Aquest mati m'ha recordat que quan era adolescent i feia el treball de recerca del institut sobre el bou marí (la foca mediterrània), ja vam anar amb el caiac a mesurar les coves del cap de Creus on possiblement havien criat aquest mamífers marins. No hem vist ni rastre de bous marins, però si que hem trobat a les cabres marineres*. El recorregut ha estat gravat per una nova aplicació que desconeixia i que amb un rellotge es pot guardar i representar les dades tècniques d'una excursió.  

Hem fet un recorregut de vora divuit quilòmetres, hem estat acompanyats pel cabussó emplomallat, els xoriguers, el falcó peregrí i les cuabarrades, entre altres molts ocells. Mentre en Gerard disfrutava de la placidesa del mar en ple silenci, ja anava arrossegant el curri i pescant oblades, avui estaven hiperactives, deuen sentir el temporal . N'he tocat mitja dotzena!

L'esmorzar l'hem fet a la Prona acompanyats d'un grup que feia la volta del Cap de Creus durant aquest cap de setmana. Aquí hem fet la visita d'obres de la restauració que se li està fent. Està quedant molt bé, tot sigui dit. Esperem que ara no passi a ser "coto privat" d'alguns privilegiats. Un matí rodó!

*Senyors del Parc Natural, crec que s'haurien de plantejar de fer alguna cosa amb aquestes cabres que porten més d'un any a sota de la punta del Xoriguer i que si s'animen a reproduir-se acabaran amb els endemismes dels penya-segats. Ara hi soma temps

A tot arreu i enlloc

Aquest cap de setmana s'han acumulat les activitats de mar, per un costat en Pau Calero celebrava els 15 anys d'haver-se aventurat a crear l'empresa  Sk-Kayak  a LLançà amb un munt d'activitats, algunes de tant interessants com un clínic de com muntar expedicions amb en Rai Puig (que aquest any ha fet Canada-Alaska).  FELICITATS SK-KAYAK!!. També teníem la concentració de la Fosca organitzada per l'amic Marc Adroher i tots els pirates del Baix Empordà però, feia molta mandra fer la quilometrada després d'haver baixat l'altra setmana a navegar-hi.  També hi havia la sortida setmanal amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués que fa molt que no hi anem però, finalment vam optar per una formula intermitja, abans de que claregés, quan els carrers no estan posats, entravem a l'aigua amb la intenció de retallar la costa amb tota tranquil·litat i parsimònia tot fent el curri. Fèiem el tram Llançà-Portbou amb parada a Portbou per esmorzar, cada cop en sabem més de cuidar-nos. Una suau brisa de sud va animar la sortida que sempre és molt espectacular per aquest tram de costa i que ahir va ser productiva des del punt de vista pesquer. Vaig tenir la sort de tocar tres peces que m'ajudarien a fer un bon suquet un cop arribat a casa, ja que a la nevera tan sols hi quedaven mitja dotzena de quintos ;-). La cirereta la va posar l'Albert de Selva de Mar que finalitzada la migdiada m'avisa que davant de la Casa del Mar encara hi ha el dofí que va entrar al port el divendres,  una dutxa ràpida i a contemplar la figura sempre atractiva d'aquest mamífer lliscant per l'aigua mentre la llum s'anava extingint. Un dia rodó!

P.d.: El dofí era un llistat (Stenella coeruleoalba) possiblement estava mort de gana,  va entrar a pidolar una mica de menjar i, un cop refet aquesta nit passada ha continuat camí. 

Foto Albert Rosado

De la jornada de SK-Kayak, aquest va ser un dels moments més emotius, segons diu en Pau "Recordant a tots el companys amb els que hem navegat i ja no hi son...pales amunt!!!, Tenim cendres d'ells a Cap Ras, Taballers, Punta del Cap de Creus..."

Fent el conill

Aquest cap de setmana ens hem traslladat més enllà de la Muga, del  Fluvià i del Ter! Hem anat a fer un curt però sucós recorregut entre Tamariu i cap de Begur, un del trams de costa més preuats de la Costa Brava, hi érem  el Lluís Riera i en Pi. En Lluís era el primer cop que visitava aquest tram de costa i l'ha disfrutat plenament.

Personalment feia dies que no tacava l'aigua, crec que és el primer cop amb set anys que he estat un mes seguit sense entrar al mar! malauradament he tingut una parada forçada per un petit problema físic d'espatlla, ara caldrà anar afinant el cos per preparar-nos per les palejades amb Tramuntana que començo a enyorar-les i molt!.

No escriure sobre aquesta costa que està tant ben descrita per en Josep Pla però, tant sols dir-vos que es fa estrany que en ple mes d'octubre un pugui estar navegant pràcticament en solitari per uns racons tant preciosos com aquests,  i que duri! Definitivament som una població que vivim d'esquenes al mar.  Ah! el títol és perquè en el recorregut d'avui i, com no pot ser d'altra manera, ens l'hem dedicat a entrar per tots els forats que anaven trobant pel camí.