Bonics monstres

The Seas Strangest Square Mile. from Shark Bay Films on Vimeo.

Nou model de càmera per esportistes

Si estàs pensant en comprar-te una càmera per aquest estiu immortalitzar les ves activitats caiaqueres i esportives, la casa Olynpus treu un model nou AQUI el tens.:

• Water/Shock/Freeze/Crush-Proof


• 12 MP 1/2.3 BSI CMOS Sensor

• TruePic VI IHS Image Processor

• 4x Optical Zoom, 25-100mm Equivalent

• Water-Repellent, Fast f/2.0 Lens

• Dual Image Stabilization

• 3.0" 610K OLED Display

• 1080p Video, Multi-Motion Movie IS

• ISO 100-6400 - Built-In Flash,

• GPS, e.Compass, Manometer

“Domingueros”.

Darrerament fem les sortides caiaqueres en diumenge, sembla que ens vulguem entrenar a la nova setmana laboral que aviat ens imposaran. Encara que el motiu real ha estat el meteorològic.
Aquest diumenge ens hem desplaçat fins a Portlligat en un mati radiant, una lleugera tramuntana que ja anava de baixa ens ha acompanyat. Tan sols sortir de la badia hem decidit fer una navegació resseguint totes i cada una de les cales d’aquesta costa. Fent aquest tipus de navegació pots anar descobrint detalls que perdem quan anem a fer pur paleig.
Arribant a la cala Talla dofins, ens ha sorprès veure un parell de martinets rossos (Ardeola ralloides) que descansaven del seu viatge migratori. Més tard, a Guillola hem trobat al nostre amic Toni, ell és tot un llop de mar ( i de muntanya), durant els darrers anys ha restaurat el refugi de Galladera, ho ha fet amb les seves mans i pagant tots els materials de la seva migrada butxaca. En Toni, és un home esquerp i desconfiat a primer cop d’ull, la vida no li ha posat les coses fàcils, el poc que té s’ho ha guanyat a pols. A nosaltres ens agrada trobar-lo i conversar amb ell. Amant de la natura, hi viu el més a prop que pot, el mar i la muntanya són la seva llar, encara que de tant en tant es passa per la casa de Selva de Mar. El podreu identificar quan el veieu perquè navega amb una petita barca, porta sempre l’estelada penjant i un gos com a companyia. L’ interior de la seva barca és plena de versos d’autors catalans. Tot un personatge.
Arribats a la Punta del Cap de Creus hem enfrontat el canal de Sa Claveguera per anar a trobar la mar d’Amunt, allí hi havia un mar ple de blancalls, però per sort les onades estaven perdent força i alçada. L’hi hem donat la volta a l’illa de s’Encalladora per fora, avui era un d’aquells dies que, tot i la tramuntana, es podia fer amb una certa seguretat i calia aprofitar-ho. Pel costat de fora es veien moltes agrupacions de gavians que marcaven la presència de grups de tonyines, el corrent entre sa Rata i s’Encalladora era molt fort i no ens hi hem entretingut gaire.
En definitiva, seguirem a l’espera de que la temperatura nocturna pugi una mica per poder començar a fer sortides a la “belle étoile”.

Una mica bojos, no?

Falling with Authority from OGP Productions on Vimeo.

Tanca la boca!

En aquests moments aquest "veler" està passant per davant de la punta del Cap de Creus. És l'únic veler amb cinc màstils, 134 metres d'eslora, 1.800 metres quadrats de coberta, amb tres piscines i porta a 227 hòstes, el seu nom és el "Royal Clipper".

Desert marí?

Durant aquesta època de l’any es produeix un dels fenòmens més extraordinaris en el Cap de Creus, el bloom dels organismes gelatinosos però, aquest any no el veig per enlloc. Què és el que està passant? La veritat que no ho sé i m’agradaria esbrinar-ho. Algú em pot ajudar?
Fa uns dies es publicaven unes dades a França sobre la productivitat marina del nostres sector, ens mostraven uns nivells de concentració de clorofil•la “a” (productivitat) molt elevades a mar obert, davant de la costa catalana. Serà que el mar és ple de menjar i aquests organismes filtradors es troben dispersos pel que normalment és un desert?..., la veritat que és una pura especulació que faig.
Un altre paràmetre a tenir en compte és la temperatura i, aquests primers dies de maig, la temperatura de l’aigua està per sota de la que hi havia l’any passat (-1ºC). La temperatura és una variable molt important, moltes vegades els processos biològics no es desencadenen per una qüestió d’un grau..., serà aquest el motiu de la manca del bloom de les salpes o gres? Qui ho sap?..., possiblement que seran tot un seguit de motius més complexes :-(
Nosaltres aquest diumenge hem navegat per la mar d’Avall, a recers de la tramuntana, que sembla que vol fer acte de presència cada cap de setmana..., haurem de tenir paciència. La força era moderada i ens ha permès fer el recorregut des de Portlligat fins s’Encalladora, allí li hem vist la boca al llop i hem tornat a cala Bona per inspeccionar-la, aviat hi anirem a dormir, També hem esmorzat tranquil•lament pensant en les properes sortides que volem fer quan la temperatura nocturna es moderi un xic.

El mal de les àncores.

Aquests informació s’ha extret del butlletielèctrònic de l’organització Oceana.

Un informe científico al que ha tenido acceso la organización internacional de conservación marina Oceana ha hallado disminuciones de más de un 20% de la pradera de posidonia entre 2008 y 2012 en el norte de Formentera. Este retroceso ha sido causado por decenas de embarcaciones que fondean ilegalmente sobre posidonia y arrancan las plantas con el ancla. La posidonia es un hábitat protegido por la Unión Europea y la pradera del Parque Natural de Ses Salines, donde se realizó el estudio, fue declarada Patrimonio de la Humanidad en 1999.
El informe ha sido elaborado por siete biólogos marinos de la consultoría ambiental OceanSnell, que han analizado la situación de las praderas de Posidonia oceanica entre Punta Pedrera y S’Espalmador, en el área incluida en el Parque Natural de Ses Salines y en el Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) Ses Salines d’Eivissa i Formentera, de la Red Natura 2000 de la UE. El estudio compara el estado de la pradera en noviembre de 2012 con datos de 2008, cuando se realizaron, utilizando los mismos métodos que ahora, las investigaciones del proyecto LIFE financiadas por la UE y el Govern de les Illes Balears.
En estos cuatro años la pradera se ha reducido entre un 16% en la zona que mejor ha resistido y un 44% en la más castigada. Los autores del estudio afirman sin lugar a dudas que “la elevada presencia de mata muerta de posidonia y el descenso de la cobertura en todas las zonas es consecuencia directa del fondeo de embarcaciones sobre las praderas”. Esta afirmación “se basa en la presencia de gran cantidad de marcas de garreo de anclas de embarcaciones, los bloques de pradera arrancados, la distribución en manchas y localización de las zonas de mata muerta, así como en el elevado número de embarcaciones que fondean en estas zonas durante la época estival”.
Los instrumentos de investigación localizaron 209 marcas de garreo sobre la posidonia, alguna de ellas de hasta 344 metros de longitud, y se estima que el impacto directo de esas marcas es de cerca de 11.000 m2.
“La Comisión Europea desestimó en 2012 la queja planteada por Oceana sobre la destrucción de la pradera de posidonia de Ses Salines debido a que no disponíamos de un estudio científico sistemático y global de la zona, sino solo de imágenes de lugares puntuales donde los daños eran evidentes”, ha manifestado el biólogo marino Xavier Pastor, Director Ejecutivo de Oceana en Europa. “El informe que facilitamos hoy aporta las pruebas que necesita la Comisión y demuestra que la gestión que realiza el Govern en esta zona protegida y a la vez tan castigada es francamente mejorable”.
El portavoz de Oceana ha declarado que en cualquier caso el objetivo de su organización no es el de entrar en polémicas con el Govern, sino colaborar a que se solucionen los problemas con propuestas en positivo. Por ello, pide al Conseller Gabriel Company que se ponga en marcha rápidamente el proceso de instalación de boyas ecológicas, ya que son el único modo posible de permitir la presencia de un número controlado de embarcaciones de todas las esloras sin dañar las praderas.
INFORME

En Marc per l'Estartit

República del CdC News.

Si el president A. Mas esperonat per la manifestació de l’Onze de setembre va decidir tirar endavant amb el procés .... per la independència, a la “República del Cap de Creus” i per iniciativa propia hem començat ha teixir la xarxa de relacions internacionals amb les nacions ocupades de la mediterrània occidental. No demanem permís a ningú, ni a Figueres, ni a Bcn, ni a Roma , ni a Madrid. És un primer pas, i és que per alguna cosa s’ha de començar per caminar cap a la independència. Si la resta de país ens vol seguir que s’hi afegeixin, nosaltres anem fent cami.
Dissabte al mati vàrem fer una passejada per la zona marítima terrestre (ZMT) de la República del CdC., la sortida va ser molt plàcida, si exceptuem un petit ensurt a l’entrar a l’aigua. La guàrdia costanera era formada per un petit esquadró de quatre caiacs, tres vells llops de mar i un nou cadell. Vam inspeccionar des del Port de la Selva fins la punta del Furallons. La mar era encalmada i l’única activitat productiva, la portaven un parell de barques de pesca artesanal, les quals, estan patint les conseqüències de l’entrada de les tonyines d'aquestes darreres setmanes, han deixat tot el peix espantat i foragitat. Segons ens varen informar, l’únic que estan traient són alguna que altra llagosta. Un cop informats dels resultats del sector primari de la república, vàrem parar a la seu occidental del nostre parlament, altrament anomenat refugi de cala Prona i allí, varem reposar forces i fer les darreres observacions, vàrem poder observar una parella de martinets de nit (N.nicticorax) descansant al refugi i a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)volant a un centenar de metres del refugi, pels crits que feia, possiblemnet que estigués ensenyant a volar amb al(s) poll(ets) d'aquest any. 
Un cop ben menjats i descansats, vàrem anar a la reunió per contactar amb l'escamot vingut de l’illa de Sardenya. Les converses mantingudes ara no les podem fer públiques però, esperem que aquest fugaç contacte sigui el inici d’embrió del ministeri d’exteriors de l’estimada república del CdC.  Apa, siau!

On anirem a parar!

Les concentracions de clorofil•les (chla) davant de la costa catalana arriben a nivells molt elevats, serà molt interessant de veure si aquesta alta producció primària es tradueix en el que per lògica hauria de ser un increment dels diferents esglaons de la cadena tròfica, la teoria en la sabem, ara caldrà veure si això fa possible un increment de les pesqueres.

D’entrada aquests dies s’observa moles de llisses posant-se “les botes” en les zones de concentracions de micro-algues flotants.
Ho heu vist?
És bo veure que hi ha al voltant nostre.