La mar enganxa

Avui  hem pujat fins a Portlligat per trobar-nos amb els companys de l’Escola d’en Mar, per sort encara hi havia un fil de tramuntana que afectava la mar d’Amunt. En el grup hi havia gent nova i m’ha fet especialment il·lusió trobar-me amb una cadaquesenca que viu a la plana, a Castelló d’Empúries, ella m’explicava la necessitat que té de veure el mar i és que quan has nascut o viscut al seu costat, es crea una mina d’addicció de per vida.

L’aigua està calenta, 19ºC ens ha dit un submarinista que ens hem creuat, com que encara quedava una mica de mar mogudeta, ens hem dirigit a fer la volta a s’Encalladora per gaudir de les emocions que sempre proporciona.

A la tornada i, en silenci, te’n adonés del privilegi que tenim els que vivim en aquest entorn. 

Migració post nupcial

Durant les darrere setmanes de l’estiu i primeres de la tardor es produeix la migració post nupcial de les aus, és aleshores quan travessen tot Europa de nord a sud per anar al les zones d’hivernada. Moltes espècies d’ardeids s’atreveixen a enlairar-se de les llacunes del litoral mediterrani francès, i fer llargues volades fins que topen amb el Cap de Creus, per ells és com un vaixell al mig del mar on poden parar per reposar. Aquest espectacle el veiem cada any i quan navegues per la mar d’Amunt pots trobar-te grups d’ardeids com el de la imatge (Bernats pescaires).

Com un pulmó o un bròquil?

A la cabussada del dissabte vam estar nedant al voltant de la medusa més gran que hi ha a la mediterrània, la Rhizostoma pulmo, té aquest nom per la forma dels tentacles que té sota l’ombrel·la però a mi em fa pensar amb un bròquil, segurament que estic més acostumat a observar la morfologia del bròquil que la d’un pulmó. 

Alimentant l’esperit

 Dissabte vàrem sortir amb la intenció de pescar i fer una palejada per la costa de Roses que de mica en mica va tornant a la normalitat. Ho vam fer d’hora per aprofitar l’entrada dels espets i el moment en que les llums alimenten l’esperit. Va ser una palejada llarga, retallant la costa, esmorzant a Canadell i traient el cap fins la Punta de Sa Figuera, allà ens vam creuar amb en Marc Vilà i el seu germà que feien la volta al Cap de Creus. Una sortida de mes de cinc hores de paleig aprofitant aquest estiu que no vol marxar. 

Fita aconseguida!

Feia molt de temps que volia veure en viu i en directe a l’orella de mar (Haliotis tuberculata lamellosa) o sabateta del nen Jesús i finalment ha caigut. Aquestes darreres cabussades estic pendent de poder observar els animalons que encara em falten a l’arxiu i vaig estar de sort. Just a l’interior d’una ostra morta vaig descobrir la clova d’una sabateta. Al ser nocturnes i tenir normalment el cos cobert d’algues, és francament molt difícil de veure i per tant de fotografiar. Aquest exemplar es va despertar del seu son diürn i va començar a córrer, cosa que em va permetre fotografiar-lo amb una certa facilitat.  Em va sorprendre les protuberàncies que tenen al mantell, així com els apèndix tàctils que els hi surten pel forats i aquests ulls pedunculats. Una passada de bitxo! 
Quan les trobo mortes, lluint el seu nàcar no puc resistir la tentació d'agafar-kles per portar-les per la meva filla i que se'n faci penjolls, a les garotes els hi passa el mateix i es guarneixen amb elles.

Allarguem l'estiu...

Ara amb la gent de casa, sortida del dissabte amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués...

Solidaritzet pel mal dolent

Els esgraons es van consolidant

Aquests dies l’aigua està molt tèrbola les darreres pluges han animat la productivitat, els nutrients que ha aportat la pluja també ha activat la productivitat primària, el fitoplàncton i això atreu als filtradors com les meduses, també es veuen moles d’una magnitud considerable de juvenils de joells, castanyoles, xucles, anxoves etc. i darrera d’ells hi ha els bonítols, bisos, espets i tonyines, i per sobre d’ells tenim al tot poderós, l’home L, l’únic que li falta a aquest superdepredador és usar bé la intel·ligència de que ha estat dotat, i fer que tot això sigui realment sostenible.