Una conversa que solem repetir quan sortim a la mar
és que sempre hi trobem alguna recompensa, aquests regals que ens ofereix avui
han agafat una dimensió molt gran, avui ha estat un premi dels grossos.
Quan hem arribat a la platja Gran de Port de la
Selva tot just començava a clarejar, les llums i siluetes del poble es reflectien
sobre l'aigua. Com que la maniobra de descarregar els caiacs l'hem repetida
centenars de vegades amb un tres i no rés ja érem a l'aigua. Mentre travessàvem la badia de Port hem comentat que
avui seria un bon dia per fer albiraments, el mar era una bassa d'oli,
qualsevol moviment en la superfície era un senyal que quedava fàcilment al
descobert.
Ràpidament ens hem adonat, de fet ja fa setmanes que
passa, que hi havia moltes meduses (Pelagia noctiluca), les altes temperatures
del novembre i desembre permeten un desenvolupament de fitoplàncton i amb ell
també hi ha els organismes filtradors i els que se'ls mengen. Ja sabeu, allò de
la xarxa tròfica.
Nosaltres com a superdepredadors anàvem fent el
curricà, i escanejàvem la superfície de l'aigua per si veiem alguna cosa
interessant. En Manel, que està molt fort, anava molt més endavant, uns 400
metres. De sobte veig una forma surant sobre l'aigua que la trobo estranya, no
és un objecte d'origen antròpic però, tampoc acabo de relacionar-lo en res
natural. És de forma corbada i amb unes protuberàncies com les que tenen els
dracs sobre la línea dorsal. M'hi apropo i quina és la meva sorpresa en
descobrir que es tracta d'una tortuga babaua (Caretta caretta) que està
dormint.
La resta ja us la podeu imaginar, el cor a cent per
hora, fruït de la segregació d'adrenalina de les glàndules suprarenals,
tremolor al pols, pèrdua de l'agilitat per maniobrar, total que aquesta sobreexcitació
desperta al queloni, el qual, amb una parsimònia reptiliana comença a aletejar
i anar-se perden cap al fons del mar. Miro al Manel i el veig parat a quasi mig
quilòmetre de distància, pobret s'ho ha perdut, quin greu que em sap. A
l'aproximar-me començo a explicar-li el que m'ha passat, i ell amb la seva
tranquil·litat que el caracteritza em diu.: jo l'he amanyagat, l'he intentat
agafar però se m'ha escapat. Resulta que ell n'havia trobat un altra i m'havia
estat fent senyals perquè hi anés!
Us demano perdó però les fotos d'avui no m'hi he
pogut dedicar, avui ha estat el primer cop a la meva vida que veig una tortuga
salvatge a la Mediterrània i en un acte de suprem egoisme l'he gravat en la
meva retina i no en la tarja de la càmera. La propera ho faré millor! ;-)