Cala Prona

Explica l’Arnald Plujà en el seu llibre “135 platges del Cap de Creus” que la cala Prona era la més preuada i desitjada pels pescadors, els de Cadaqués van arribar a pagar quantitats milionàries als de Selva de Mar per poder-hi pescar durant vint anys. Malauradament pels cadaquesencs, els de Selva la van reclamar abans d’hora i aquets fet originar un litigi que va finalment van guanyar els de Cadaqués. Aquest fet va obligar a retornar la part rebuda als de Cadaqués i això va implicar que moltes famílies de Selva haguessin de manllevar els diners d’allà on fos, fins hi tot venen propietats, cases, etc. Quins temps aquells en que tot el poble depenia d’un sol sector i tothom era subsidiari de les decisions que es prenien amb les conseqüents responsabilitats. Fos ara! dies en que ningú es responsabilitza de res, com han canviat els temps.

Aquesta barraca-refugi té el caràcter comunal entre els pescadors, al llarg de la seva història i, en anys de penúria, es va donar el cas de que no tenien diners per arreglar-la, va haver un moment en que es van veure obligats a arrendar-la a una família benestant (d’un indiano segons em varen dir). Aquest és el motiu de la divisió que té la barraca en la seva part interior, la qual és va fer en la darrera restauració. Possiblement que si tot continua igual aquesta acabarà sent una ruïna total, tot i que ara és utilitzada per un gran nombre de gent, bàsicament els estiuejants que hi venen a fer les seves xefles o a passar el dia. 

Quants dels actuals usuaris estariem decidits a fer una aportació per la seva restauració?

La desertització del mar?

La Sant Isidre  treballant 

Cova de l'infern amb dos dimonis 

Costat sud de s'Encalladora, al nord no vaig tenir valor de deixar la pala 

Martinets blancs en plena migració aturats pel vent a Jugadora

Aquest divendres hem navegat per la punta del Cap de Creus i ens ha acompanyat en Marc Adroher que tenia “mono” d’aquesta costa. Ens hagués agradat poder-ho fer per la mar d’Amunt però un filet de tramuntana ho desaconsellava. Per sort, aquesta tramuntaneta ens ha possibilitat donar-li la volta a l’illa de s’Encalladora cosa que no sempre és possible, per en Pi era el primer cop que ho feia amb mar de nord i s’ho ha passat bé, tots dos anàvem esperonats per l’adrenalina segregada per les glàndules suprarenals, mentre que en Marc, impàvid, anava fent de les “seves” arran de penya-segat.  Aquests divendres era un dia que tothom volia estar a l’exterior, intentant “fotosintetitzar”  melanina per esdevenir el que no som, o simplement per caminar i respirar aire net en llocs bells. El col·lapse a Cadaquès ha estat monumental..., sort que anàvem per mar ;-)

M’ha sorprès que encara a hores d’ara no hagin aparegut les salpes, aquests organismes filtradors tenen uns blooms poblacionals espectaculars alguns anys i, són la delícia de les tonyines, peixos lluna, tortugues i de mi mateix que també les consumeixo amb mesura, pur mar! La hipòtesis que em plantejo es que venim d’un llarg període de sequera que encara es manté i també d’una manca de tramuntanals forts durant aquest hivern, cal afegir-hi l’anomalia tèrmica en la temperatura del mar 2ºC per sobre de la mitjana per l’època. Tot plegat i amb altres variables que se’m escapen, fa que aquest any no hagin aparegut aquesta organismes i que possiblement hi hagi una manca de productors primaris, això pot afectar a la xarxa tròfica i a una bona part dels organismes aquàtics, i es tradueix amb una disminució de la pesca. Sort que els peixos poden moure’s hi desplaçar-se cap a altres zones més propicies però, els organismes que viuen fixats al substrat podrien patir si això no canvia.  Haurem d’anar observant cap a on evoluciona tot plegat.

Les darreres pluges han fet augmentar els nivells de productors primàris mar endins

El mar s’ho fa tot sol

Febrer, pocs dies desprès de l'incident

2 setmanes desprès de l'incident

Estat actual 2 mesos desprès

Itinerari que ha fet tot sol.

L’altre dia ens fèiem ressó del robatori d’un cotxe i posterior estimbat pel penya-segat que hi ha entre Montjoi i Calitjàs. Avui us deixem constància que tot continua igual, per ara sembla que no hi ha qui es responsabilitzi de treure el vehicle abandonat, creiem que els agents contaminants com l’oli del motor, els àcids de les bateries i la ferralla i plàstics que el composen són un perill per la vida dels organismes aquàtics i un atemptat al paisatge..

Aquesta noticia va sortir als diaris el seu dia però ara sembla que ha deixat de tenir interès. No hi ha morbo? Fins i tot pel teòrics responsables sembla que han deixat el tema i tot ha quedat abandonat.  

Sortosament el mar s’ha arremangat i ha començat les tasques de neteja, els dos petits temporals de l’altra setmana han dipositat el para-xocs davanter i el capó a la platja, a l’espera que algú vagi a recollir ,i el cotxe, millor dit, les restes del mateix), les ha aproximat també a la platja, pràcticament les ha traslladat uns 400 metres de distància!!!

Hi haurà algú que se’n faci el càrrec?  Companyia d’assegurances? Parc Natural? Ajuntament? Rurals? Bombers? Seprona? Veïns? ...., nosaltres ho seguirem i poder si tenim capacitat ho recollirem igual que fem amb tots els plàstics que trobem surant a l’aigua. 

Les corses i el Bulli.

La navegació primaveral amb caiac per la costa del Cap de Creus és molt agraïda, a part de gaudir d’aquests paisatges únics, tenim l’afegit de poder observar el fenomen de la migració animal. Dins l’aigua hi podem observar el pas dels rorquals i tonyines, evidentment és molt més fàcil de veure en el cas de les tonyines, aquestes queden delatades per les concentracions de gavians sobre l’aigua, anomenades en l’argot dels pescadors com a “pajareres”. També es produeixen els “blooms” d’aquests organismes gelatinosos com són les salpes o gres, són fenòmens plens de fantasia i d’una bellesa plàstica incomparables. A l’aire també hi podem observar un increment notable d’activitat en el pas dels ocells. Sense anar més lluny aquest dissabte vàrem poder gaudir dels pas d’ardeids com martinets blans, o anàtids tan espectaculars com l’ànec blanc. També es veuen volar els primers polls del corb marí emplomallat o la caça de petits fringíl·lids per part del falcó  peregrí.  Tot un xou natural  i gratuït..., per ara.

Animeu-vos a navegar i anar amb els ulls ben oberts per poder observar tot aquest moviment. Potser se us farà un xic difícil inicialment, però si us ajudeu d’una guia i amb una mica de voluntat per part vostra  veureu que és molt gratificant. Això si, cal ser molt respetuosos i curosos amb el nostre comportament, res d’aproximacions als “bitxos” i de moviments bruscos i cridòria. Els hem de contemplar d’una forma pausada i alguns fins i tot, vindran al nostre costat.

Aquest dissabte per exemple vàrem veure la còpula d’una parella de gavines corses, aquest fet és realment extraordinari perquè es tracta d’una espècie protegida, penseu que a Catalunya es concentra la major part de la població d’aquesta espècie a nivell mundial. És una espècie que fa poques dècades estava en franca regressió, per no dir camí de l’extinció i, que ara esta tenint un increment poblacional i expansió dels llocs de cria.

Esperem i desitgem que el projecte de construcció d’aquest complex de la Fundació del Bulli, el qual, pot comportar un augment de trànsit terrestre i marítim en el sector de costa on l’espècie vol instal·lar-se, sigui replantejat i traslladat al nucli de Roses. Tot sigui pel bé del Parc Natural del Cap de Creus i de les espècies que aquí hi troben un recer de pau i un hàbitat ben conservat per desenvolupar les seves poblacions.

Notícies d'en sergi des de l'Alguer

Publicació de Espai Llull. Representació de la Generalitat a l'Alguer.

Devoradors de garotes

Avui hem sortit a pescar i no sé per quin coi de raó tenia el pressentiment que seria un bon dia, de fet si que ho esperava, bàsicament perquè després de les darreres sortides a mar he observat tot un seguit de fenòmens que em feia pensar que seria relativament fàcil enganyar als pobres peixos. La necessitat ho facilita. A la vida s’ha d’experimentar i comprovar les observacions que ens permeten plantejar  hipòtesis de tota mena.

Tinc el convenciment que en aquesta època de l’any els peixos tenen molta gana, venen del període hivernal, llargues setmanes de poca activitat i ara amb l’increment de les hores de llum i temperatura tenen moltes carències, les més importants són les alimentàries. Cal iniciar el cicle de la vida. Primer cal alimentar-se per tenir la força per buscar la parella per reproduir-se. Doncs ara és el bon moment perquè un “mindundi” com jo tingui èxit en la pesca i, així ha estat.

Les víctimes han estat uns consumidors dels equinoderms més saborosos de la mar mediterrània. Han d’estar tant o més bons del que ells mengen ;-). No hi esteu d’acord?