--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 29 de novembre del 2009

Sortida de "Capdequers a Joncols"


El mati prometia i no ens ha fallat, sabem que aquest bon temps no pot durar i volem disfrutar-lo fins l’últim instant. Tard o d’hora arribarà el temps hivernal i serà més difícil fer aquestes sortides, les eternes tramuntanades, la pluja, aquelles inclemències meteorològiques que de vegades sembla que hagin de coincidir amb cap de setmana. Mentre això no passi, mirarem de gaudir al màxim de la nostra afició.
Hem arribat a Sa Conca, quan feia un hora que el sol havia superat la línea de l’horitzó una capa de núvols alts filtrava la seva llum i ens oferia una veritable postal en el moment de la sortida, un “marc incomparable”!, Sa Conca, Sa Sabolla, el far de Calanans, que més es pot demanar....
El grup com la passada setmana: en Miquel i la Rosa, amb un valor sense mesura, això sí, avui més ben guarnits pel fred, amb el seu biplaça descobert, en Manel i la Júlia fidels a la sortida i amb moltes ganes de descobrir aquest tram de costa i, l’Ernest disposat a seguir coneixent el comportament del seu nou “exodus”.
Els penya-segats que hi ha en el trajecte direcció al Cap Norfeu, són imponents perquè imposen molt de respecte; un incident o naufragi aquí no et deixa cap escapatòria.
La seva estructura està formada per enormes capes superposades d’un gruix de metres, aquestes estructures d’estrats superposats es fragmenten i cauen sobre l’aigua formant uns cúmuls de lloses ciclòpies que fan impossible un desembarcament. En altres trams els estrats s’apilonen formant una paret vertical on cada capa sobresurt de forma desigual i angulosa, amb un aspecte que podríem definir d’agressiu, els replants que formen aquests estrats són aprofitats com a plataformes de descans pels gavians, gavines i corbs marins.
A mig camí hem vist l’entrada de la cova del Bou marí (vellmarí o foca monjo) i com la mar està tranquil·la ens hi hem pogut endinsar. Al fons hi ha una petita platgeta on les foques devien alletar els seus cadells. Arribarà el dia que les puguem tornar a veure?....., perquè això es faci realitat, cal que canviï molt el nostre comportament com a integrants d’aquest món que volem sotmetre al nostre antull.
Passat aquest llarg tram hem girat per entrar dins de la badia de Joncols, hem passat per davant de la cova del Pelegrí, en aquest sector els penya-segats tenen un aspecte caòtic, fruit de la multitud de pressions, replegaments i trencaments que han sofert, però no per això deixen de ser bells. Ens sorprenen unes taques de vegetació que avui presentava un aspecte molt ufanós, el seu color verd-blavós ens ajuda a identificar a la lleterassa, posteriorment hem vist que a la toponímia d’aquest indret fa referència a aqueta planta. Algun dia parlarem d’aquesta espècie usada en la pesca artesanal de la costa i també als aiguamolls per estabornir els peixos tal i com fan els indígenes del Amazones (referències que la gent gran ens han explicat verbalment).
L’esmorzar l’hem fet a cala Joncols, posteriorment hem sortit per recórrer el costat nord de la paret del cap Norfeu i hem entrat a la zona d’accés reservat per a caiacs. S’entra per una escletxa estreta que tan sols permet el pas d’un caiac, un cop ets a dins quedes fora de l’abast de les mirades de la gent, de les onades de les motores i tens la sensació d’estar en un lloc “exclusiu”. Mentre hi havia la visita de l’amagatall, he aprofitat per arribar-me fins al Gat i poder veure com els corbs marins ja fan guàrdia en els nius. D’aquí poc s’ha d’iniciar la cria d’aquesta espècie, que és una de les més primerenques de l’ornitofauna catalana.
La tornada ha estat molt ràpida, un lleuger garbí amb unes onadetes, ens han empès i fet arribar molt aviat a “Capdequers” i així hem acabat la sortida més aviat del que tots volíem.

dijous, 26 de novembre del 2009

Sabies que...tenim un tresor a la mar damunt

Qualsevol navegant que hagi costejat una mica de “món”, quan navegui per la mar damunt de seguida es sorprèn per les peculiars formes, relleus, textures i colors d’aquests roquissars, de fet no s’assemblen a res abans vist. Ens trobem davant d’uns afloraments rocallosos únics!!!
El seu origen data de 400 milions d’anys enrere, del paleozoic (abans de l’aparició dels dinosaures), un període de temps inimaginable; de fet són les roques mes antigues de Catalunya.
Es van generar per dos fenòmens completament diferents, una major part és d’origen sedimentari i l’altre igni. En l’origen de la terra hi havia un “supermegacontinent” anomenat Pannotia (600 M.A.) ja desaparegut i que va donar lloc a un segon supermegacontinent conegut com a Pangea, format per materials aportats per l’erosió del primer, d’aquí que part de les roques tinguin un origen sedimentari, que és l’acumulació de capes dels materials provinents del primer continent. Aquests materials acumulats varen forma una gran carena anomenada “herciniana”. La costa del mar damunt té unes roques que formaven part de la part profunda d’aquesta antiga carena. Són les seves “arrels”, aquests materials han estat sotmesos al llarg dels mil·lennis a brutals pressions, plegaments, fregaments, cisalles, estiraments i totes aquests fets han quedat gravats en la forma de les roques i en la seva composició, la qual ha variat per les metamorfosis que han acompanyat a aquests fenòmens. Els ulls del experts geòlegs podem interpretar tot aquest seguit de fenòmens escrits al terra del Cap de Creus. Un altre dels fenòmens únics que varen passar va ser l’obertura d’escletxes per on els materials d’origen magmàtic (roques ígnies) es van escolar i al refredar-se van donar lloc a uns nous materials. Aquestes són les roques que podem veure com a grans betes blanques anomenades tècnicament “pegmatites”. Aquests materials més que fondre’s, tenien unes condicions de temperatura i pressió que els va transformar en molt dúctils. Actualment veiem com aquestes betes blanques tallen els materials més antics i d’una coloració més fosca, com són els esquistos, pissarres, gneis, etc. La mar damunt es l’únic lloc del món on existeixen afloraments de pegmatites.
Finalment aquestes roques han aflorat després de milions d’anys i les podem observar, però això no s’acaba aquí, una vegada han sortit a la superfície , sobre elles hi han actuat els meteors atmosfèrics, l’aigua, el vent, la sal i el temps.Com a resultat tenim una erosió absolutament espectacular de la superfície d’aquestes roques, que ha donat unes formes capaces de deixar-nos absolutament embadalits.
Si som capaços d’admirar la bellesa d’una pedra tallada per la mà de l’home com és un diamant i pagar-ne una barbaritat de diners, haurem de tenir la capacitat i la sensibilitat d’admirar la bellesa de les roques del cap de Creus que han estat modelades, per les tramuntanades, i l’aigua de la mediterrània durant segles per donar aquest paisatge únic.
També hauríem de poder passejar per aquesta costa i saber interpretar tots aquests fenòmens geològics que s’han anat produint durant milions d’anys, a unes profunditats respectables i que ara son a l’abast dels nostres ulls. Es per això que queda pendent una sortida per poder interpretar aquest paisatge geològic.

  • Dissabte farem sortida. Probablement un recorregut entre "Capdequers i Norfeu".

diumenge, 22 de novembre del 2009

El Bolitxe


El dia prometia i no ens ha decebut. A les 8 del mati d’un diumenge hi havia a l’aigua de la badia de Port de la Selva, 5 caiacs i 6 entusiastes palistes amb moltes ganes d’amarar-se de la “mar damunt” i es que un d’ells era doble i descobert i, tot i estar a la segona quinzena de novembre, no havia de ser un fre la temperatura per poder disfrutar d’un dia meravellós des de tots els punts de vista. El mar en un molt bon estat, ens ha gronxat suaument durant tota la travessa, la mar de fons era notable en alguns trams i tan sols els estómacs sensibles han tingut un pessigolleig lleuger. Els mascarells pescaven a una milla davant de la Tamariua fent uns espectaculars picats i penetrant la superfície del mar com una sageta en caiguda vertical; fins i tot un exemplar adult ens ha sobrevolat a una vintena de metres. A l’alçada de Cap Gros unes gotes d’aigua semblava que volien donar-li un toc de frescor a una matinada excessivament calorosa per ser de mitjans de tardor. Acabant de travessar el Golfet, veiem com la barca (la Xispa) del senyor Miquel Puignau acabava de fer una revisió del “bolitxe” i es dirigia cap al refugi de la Prona per esmorzar, nosaltres accelerem el pas per poder arribar a hora de fer una bona feina. Per sort, se m’ha girat feina i el curri que estic arrossegant sembla que ha donat resultat i un magnífic exemplar d’oblada s’hi ha quedat enganxada, el retard que m’ocasionarà està totalment excusat.
En arribar a la cala Prona hi ha més moviment de l’esperat per ser un tercer diumenge del mes de novembre. Del refugi hi surten 4 excursionistes de Terrassa que hi han passat la nit, se’n van cap a Cap de Creus on hi tenen el cotxe. El grup d’en Miquel Puignau (En Miquel i els dos “nois” i socis: tres autèntics llops de mar), ja han anat a fer un bon feix de romaní sec per poder coure unes magnífiques costelles de xai, que alleugeriran l’espera de la jornada de treball dominical. Bona manera de santificar-lo! No?
Tots ens hem disposat a esmorzar, gana no en faltava i desprès dels naturals i sentits intercanvis de productes (beure i menjar) que són la mostra de la bona voluntat de compartir un mateix sentiment, el senyor Miquel no s’ha fet pregar i de forma immediata ha desplegat totes les seves dots d’excel·lent orador per explicar-nos amb tota mena de detalls el treball dels pescadors de la mar d’amunt, de les seves costums, dels secrets d’aquest espai i s’ha fet evident la capacitat que té, primer, d’haver assimilat al llarg de tota la seva vida un coneixement oral únic, transmès de pares a fills, i que estar en perill d’extingir-se. Segon, sabedor del valor d’aquest llegat, de tenir unes ganes enormes de voler compartir i transmetre aquest coneixement als altres i en tercer lloc de traspuar un amor i una sensibilitat úniques, que tant sols les grans persones són capaces de tenir, fent-ho des de la senzillesa i la bona voluntat de la persona que s’estima el seu ofici, la seva terra i la seva mar.
Tan sols els hi queda un dia de parar l’art de bolixe a la Prona per la pesca del bonítol, haurà passat una temporada en que alguns dies han estat veritablement molt productius, treient centenars d’exemplars, alguns d’ells encara vius i d’altres no tant. On les hores d’espera s’han anat desgranant els records d’un vida farcida d’experiències i d’un coneixement, d’una cultura que està en perill d’extinció, que ara és patrimoni d’uns pocs i que s’està extingint davant de la passivitat d’una societat més preocupada de collonades que ens han de dur a la degradació més absoluta com a col·lectiu social que som.
Esperem que serveixin aquestes quatre ratlles per poder honorar a aquests lluitadors per la supervivència en un medi tan inhòspit com és la mar damunt i amb l’esperança que arribi el dia que sapiguem valorar, el treball i tot el coneixement d’aquests homes i els seus oficis, que la velocitat de l’evolució de la nostra societat esta fent desaparèixer.
Desprès d’unes tres hores de la classe magistral que hem rebut, ens hem anat tots plegats a revisar l’art amb l’esperança de que el dia hagi estat fructífer des del punt de vista de la pesca, que en definitiva aquest era l’objectiu primer del dia. La pesquera ha estat bona 40 bonítols, 2 albacores i 2 palometes grans!!!
Posteriorment hem marxat tot palejant i travessant les magnífiques aigües del Golfet envoltats pel retruny de les històries que hem sentit i una mica amb l’enyor de no haver pogut viure directament unes experiències de vida intenses, interessants i emocionants.
Com a cirereta de la jornada, a l’entrada de la badia de Port de la Selva, com si es tractés d’un acomodador d’un bell amfiteatre, ens hem trobat un magnífic exemplar de gavot que ens ha donat el comiat a una matinal inoblidable.

  • Aquest matí l’Ernest ha estrenat el seu flamant exodus i ja tenim un nou palista per recórrer aquestes aigües.
  • La Rosa i en Miquel s’han infectat del virus del caiac i va de poc que caiguin en aquest parany per poder compartir jornades de rem per la mar damunt.
  • Corbs marins, mascarells, xatracs bec llargs, gabots, gavines i gavians estan hiperactius i es deixen veure molt fàcilment aquests dies de bonança per la mar damunt.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Sortida pel diumenge 22 de novembre


Aquest diumenge finalment hi haurà una sortida especial, “si el temps acompanya…., es clar!. Sembla ser que la cosa pot estar tranquil·la i “ella” no ha de ser-hi present......psssssiiiiiiii no ho diguem gaire fort!!!!
Es tracta d’anar fins la cala Prona i veure com es para l’art per pescar els bonítols (soltes bonitoleres). Aquesta activitat la farem amb el senyor Miquel Puignau, pescador de Port de la Selva i esperem poder conèixer una mica d’aquest ofici. Descobrirem les dificultats de ser pescador a la “mar d’amunt”, cosa gens fàcil per les condicions tan dures d’aquest medi. Hi ha una dita que diu que a la mar d’amunt (Cadaquès) “hi ha 10 mesos de tramuntana i dos de mal temps”.
Aquest tipus de sortides respon a les ganes d’aprofundir en el coneixement del lloc on vivim i palegem, ara n’estem enamorats, però amb el coneixement el podrem arribar a estimar. Dit així sembla una cursilada, peroooo....., ja podem parlar del respecte al medi ambient, que si no l’acompanyem del coneixement, serà simplement una qüestió d’esnobisme, i punt.
Sabeu que diuen els pescadors referint-se a la mar d’amunt.: “Tombant Falconera nomès i van pobres i bojos”
“...a partir de Falconera és una mal país”
“lloc de rom i rac la xarxa aguanta i es trenca”
“pel gener i febrer la xarxa al galliner”
“el temps i el coneixement del temps és molt important per anar a pescar”
Això sí, nosaltres..., il·lusos de nosaltres!, hi esperem bogar TOT L’ANY!!!!

dilluns, 16 de novembre del 2009

Sabies que.....el mascarell, turista d'hivern


El mascarell (Sula bassana) es una au marina que passa l’hivern amb nosaltres, per tant es migrant, cria lluny de casa nostra, en algunes grans illes de l’Atlàntic, podem veure els primers exemplars el mes de setembre i els darrers al maig, però serà a l’hivern quan en podrem gaudir de la seva presencia. En migració se n’han arribat a comptabilitzar en un sol dia 902 exemplars (cens d’hivern de primers de novembre de 2007 PNCC). Aquest dissabte 7 de novembre se’n varen veure 224 exemplars a la punta de Cap de Creus. Sol pescar mar endins a límit de la plataforma continental aunes 5 milles de la costa, però a la punta del Cap de Creus sol ser força comú, de fet nosaltres l’altre dia varem veure un exemplar jove de l’any, amb la coloració mes fosca, entrant a la cala Tamariua de Port de la Selva. També podem veure’l seguint els vaixells de pesca quan tornen a port i llencen la morralla per la borda i es barreja amb els gavians, gavines i baldrigues.
Sol ser víctima dels palangres on hi pot quedar enganxat i morir, també pels vessaments d’hidrocarburs al mar.
Un dels grans espectacles que podem observar aquests dies per les aigües del Cap de Creus, es veure com fa els picats i es submergeix per pescar.

dijous, 12 de novembre del 2009

Incendi d’un vaixell de pesca a Cap de Creus.


Aquest mati s’ha estat a punt de viure una tragèdia humana i ambiental al Cap de Creus. Un vaixell anomenat “Nou esquitx” pertanyent a la flota pesquera de Roses s’ha incendiat i posteriorment enfonsat. Esperem que l’assegurança es faci càrrec de les pèrdues materials i que aviat puguin tornar a treballar els pescadors, també desitgem que no s’hagin de lamentar impactes ambientals per possibles vessaments dels hidrocarburs del vaixell, de fet durant una bona estona el fum que desprenia el vaixell, de color negre com es veu a la foto, i les flames feien pensar que s’estava cremant el motor i el combustible.

diumenge, 8 de novembre del 2009

La pesca artesanal ja té data d'extinció!!!

La pesca artesanal al Cap de Creus té data d’extinció. Si segueix evolucionant com ara, d’aquí tres dècades hauran desaparegut tots els pescadors que atresoren un coneixement adquirit amb la pràctica de la pesca al llarg dels segles i, que s’ha transmès de pares a fills. Aquesta era la conclusió final de la xerrada feta per l’antropòloga social Sílvia Gómez i, que va ser organitzada pel Parc Natural del Cap de Creus. També varem poder escoltar a un dels darrers pescadors, en Miquel Puignau com ens explicava d’una forma contundent, amb un allau d’exemples, de com era la pesca fa uns anys, quines eren les arts, com eren fetes, la seva durada, les quantitats i varietats de captures, les condicions del treball, l’aprofitament dels fets extraordinaris com els temporals de llevant o de l’arribada dels dofins darrera de les sèpies, per recollir-ne les sobres, ja sigui peixos abocats a la platja o, “paperines” desaprofitades per aquests populars mamífers marins. De com s’adquiria el coneixement dels bons llocs per parar l’art, mitjançant l’experiència del treball diari, de totes les senyes per la seva localització, de tantes i tantes coses que ara senzillament es perdran per una simple evolució natural i induïda per unes circumstàncies que ara hi ha, com ara la globalització, el mercat, el turisme, etc. Vist i sentit això, i després d’assistir a unes xerrades on hi havia 5 persones i cinc tècnics del parc natural, vist el poc interès que ens suscita a tots nosaltres, i que podem estar més interessats en saber la vida que hi ha a milers de quilòmetres i no veure el que passa dins de casa nostra, ens venen al cap moltes preguntes i fins i tot una mica de ràbia i ganes de fer alguna cosa per poder-ho canviar. No?

  • Aquest cap de setmana hi hagut entrada d’algunes espècies d’aus marines que ens acompanyaran durant l’hivern. Es tracta d’ocells que fan llargs viatges per venir a trobar la bonança climatològica del nostre hivern mediterrani, això donarà peu a que en propers “post” anem explicant qui són aquests turistes que es mouen de diferent manera que el turisme a que estem acostumats.

  • La sortida a la Prona per veure l'art anomenat "soltes bonitoleres" la farem d'aqui quinze dies. Es va fer una sortida pel riu i les fotos estan a l'album lateral.
  • Déntol pescat al Cap de Creus aquest cap de setmana desconeixem el nom del pescador. Fotografia cedida per en Ponç Feliu.


dimecres, 4 de novembre del 2009

Cultura i sport no estan renyits

Dissabte dia 7 a les 17:30 i a la sala de ball del Port de la Selva tenim l’oportunitat d’assistir a dues xerrades. La primera la farà La Sílvia Gomez, antropòloga social de la Universitat de Bcn el títol “Aspectes socioculturals de la pesca artesanal al Cap de Creus” i la segona va a càrrec d’en Miquel Puignau, pescador artesanal i armador de Port de la Selva el títol “ La pesca artesanal: com era ahir, com es avui”.
Si les condicions de la “Mar d’Amunt” ho permeten, el diumenge farem una palejada fins la cala Prona i, serem testimonis de com es fa la pesca amb l’art per la captura de bonítols. Tradicionalment es sorteja aquest cobdiciat punt dels farallons de la Prona on es poden fer captures de centenars d’aquest peix blau. En aquesta sortida veurem com treballa en Miquel Puignau que aquell dia li toca parar l’art.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Anticiclons temps de calmes, boires, inversions tèrmiques i alguns animalons.

Hem passat una setmana d’anticicló i això ens ha significat un mar encalmat, temps més propi de l’estiu o de ple hivern (“minves de gener”). Bons dies per poder palejar amb tranquil·litat. Escoltar la pala enfonsar-se dins de l’aigua i el seu degoteig quan surt, un veritable plaer per als sentits. El mar un mirall, la línea que el separa del cel es fon i desapareix l’horitzó. L’únic que ens pot amoïnar és la presència de la boira, per tant caldrà que fem ús del sentit comú i, no arriscar-nos a navegar en mar obert, allunyats de la costa amb el risc de perdre’ns, sempre haurem de tenir la línea de costa a la vista, més ben dit molt propera a nosaltres.
Si vivim a la plana i per saber com estan les condicions a la mar d’amunt, podrem accedir a les webcams i estacions de meteo dels clubs nàutics de Llançà i El Port de la Selva . Sabrem s’hi ha presència de boira, vent, etc.
Als esculls situats entre les poblacions de Llançà i Port de la Selva podrem veure al xatrac bec llarg (Sterna sandvicensis) descansar o pescar peixet petit sobre les aigües encalmades. El podem veure durant bona part de l’any, però a l’hivern hi ha molts més exemplars.
Aquesta espècie que de vegades es barreja amb les gavines rialleres, és un ocell marí, té el bec negre amb la punta groga, plomatge blanc o gris (els joves), amb un capell negre, de potes curtes i cua forcada.
Cria al Delta de l’Ebre, és de costums gregàries i quan vola fa un crit molt peculiar, es llança a la superfície de l’aigua per cabussar-se i caçar els peixets.
Hem vist el primer exemplar (jove) de mascarell !!!