Vàrem sortir a no veure balenes i vàrem veure 6 exemplars de dofí mular. Objectiu aconseguit! Hi haurem de tornar...
(per veure de forma òptima les imatges clica sobre elles)
Tot i l’hora inhumana de la sortida, el sol ens va guanyar i, va il·luminar el Cap de Creus abans que entréssim a l’aigua.
En el primer escamot érem 11 palistes.: 4 de l’Escola d’en Mar, 1 de Llançà, 2 de Castelló, 1 de Riumors i, 3 de Vilajuïga.Teníem planificat sortir i passar per Massa d’Oros per desprès encaminar-nos cap a mar obert. Volíem arribar just al punt on s’acaba tot, a la zona dels abismes i, fins allà vàrem arribar.
La preparació, l’espera, l’observació constant de l’horitzó, el repartiment de l’espai per escanejar, la paciència, la constància, la perseverança, la motivació, el coneixement i la sort, van fer que aquesta vegada un escamot del grup albirés cetacis 6 formosos exemplars de dofí mular varen ser interceptats i fotografiats pels elements més experts del grup. Ells, desprès de confeccionar una brillant estratègia, van ubicar-se en el punt exacte on intuïen que havien de passar els cetacis i BIMBO! (aquest és el crit que tot naturalista -especialment els ornitòlegs-, fa quan veu una espècie nova per ell). Els mascarells, els xatracs bec llarg, les baldrigues mediterrànies, les balears i la cendrosa (imatge), junt al rar ocell de tempesta varen ser vistos també durant tota la sortida.
Arribats al principi del final, ens varem trobar amb un grup de tres barques que pescaven la ictiofauna “abissal”, entre ells hi havia el bon amic Charli i en Santi. A la imatge del grup de caiaquistes podeu observar a l’horitzó la petita illa de Massa d’Oros.