Després de moltes setmanes mut, m'ha vingut de gust fer una
nova entrada al blog. Segurament perquè un cop ha passat l'estiu a un li sembla
que el mar podrà tornar a ser seu, pur egoisme. No cal que expliqui l'abús que
se'n fa d'aquest medi marí.
Dir-vos que aquest estiu també hem navegat però sempre
buscant la solitud i això tan sols ho aconsegueixes en les hores de foscor. Fer-ho
és absolutament màgic , i si no hi ha lluna encara més. Les fluorescències
blavoses de la noctiluca són el rastre efímer que deixes al teu pas, pura poesia
visual però, aquests records queden en la memòria i a dia d'avui no tinc la
tecnologia per poder-ho compartir, quina llàstima!
Dissabte vam fer un intent d'anar a pescar bonítol, i ho vam
provar de fer al curricà. Els bonítols no van entrar però, si que ens vàrem
endur una bona i llarga palejada.
No sé si continuaré amb una freqüència alta d'entrades, tot
dependrà de si les coses que es poden explicar siguin interessants o no, de fet
quan veus que no hi ha comentaris pot arribar a desanimar una mica. Veurem com
va aquest hivern :-)