Recuperació de la baldriga balear???

Com sabeu al CdC es fan censos d’aus marines. Per fer-los els ornitòlegs, també anomenats col•loquialment “titeros”, es situen a la punta del CdC, i durant unes hores van anotant totes les aus que passen per aquest indret. A part del intens plaer que els hi dona la pràctica de la contemplació dels fenòmens de la migració i d’hivernada de les aus marines, també serveix per aprofundir en el coneixement de les diferents especies d’aus.
Durant aquest hivern s’ha descobert una nova cosa, segons sembla la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) no està tan fotuda com es pensava.
Aquesta espècie d’au marina que tan sols es reprodueix a les illes Balears, concretament a les Pitiüses. Actualment està catalogada en estat crític. De fet es creu que son molt poques les parelles que es reprodueixen, varia segons els autors dels estudis i la mètode emprat. Les variacions van des de les més pessimistes, que diuen que hi ha 1750 parelles (2001) a les més optimistes que diuen que són 2400 (2005).
Quan anem amb caiac les podem veure volant arran d’aigua, just a un pam de la superfície. Solen desplaçar-se molt rapit, en un vol lineal, però quan cerquen l’aliment els hi agrada seguir a les barques de pesca, de vegades poden aproximar-se a la nostra posició, i donen un parell de voltes al nostre caiac, ho fan molt a prop, per veure si llencem alguna cosa per la borda que es pugui menjar.
Doncs els darrers censos que s’han fet aquest hivern, s’han arribat a comptabilitzar en un mateix indret concentracions de fins a 16.421 exemplars. Això ha animat molt als “titeros” i fa pensar que l’espècie estigui entrant en una fase de franca recuperació, cosa que caldrà comprovar en posteriors estudis poblacionals.

El retorn del Sant Isidre

Durant les properes setmanes i quan naveguem pel CdC ens podrem creuar amb un llaüt dotat de vela llatina. Es tracta del “Sant Isidre”. Construït a Mallorca el 1925, va ser destinat inicialment a la pesca d’arrossegament. Té una historia turbulenta, ja que va ser decomissat per l’armada espanyola quan es dedicava al contraban, mes tard va ser vaixell de guerra durant el conflicte del 36, i la crisi dels 90 el va condemnar a l’abandó al port de Palamós.
Segons informa el setmanari l’Empordà, a partir de l’u de juny torna a navegar per fer rutes turístiques pel CdC. Amb els seus disset metres d’eslora i amb capacitat per enquibir a una trentena de persones, torna a tallar les onades que aixeca el garbí. Farà rutes per difondre els valors naturals i culturals del CdC.
Benvingut i enhorabona per l’iniciativa!!!

IV simposi de caiac de mar

Aquest dissabte es fa la primera reunió preparativa del IV simposi de caiac de mar. Aquesta trobada és bianual i l'organitza el club Pagaia de Llançà i es farà del 16 al 18 d'abril del 2011, seguida de la setmana de paleig del 19 al 24. Aquesta setmana es vol fer la presentació i crear el grup de treball per iniciar els preparatius del mateix.

Tots sabem les dificultats que representa l’organització d’un acte d’aquesta tipologia, en el qual, hi participa gent vinguda d’arreu, penseu que es tracta d’una trobada “internacional”.
Tots els lectors d’aquest blog que estigueu interessats en donar un cop de mà, heu de venir el dissabte a les 18 hores a Llançà, el lloc de la reunió serà l’oficina de turisme de la localitat. Posem-nos les piles! Tenim un any per anar fent. Tampoc és tant!

Segrest a la mar d'amunt

Aquest cap de setmana haviem de fer la volta al CdC, però la mar d'amunt ens ha seduït amb els seus encants i mantingut presoners al refugi de la cala Prona.

Les postes i sortides de sol al golfet, la morfologia suggerent de les roques d'aquest indret i la riquesa faunística subaqüàtica són algunes de les raons d'aquest segrest.

Divendres vàrem estar fent el curri fins que es va fer fosc. Calia pescar per poder sopar. Finalment el menú va ser d'oblades fregides.

El falcó peregrí ens va estar vigilant des de la seva talaia i fins i tot ens va deixar veure com caçava. Amb un picat vertiginós va matar un ocell (una tortora?) d'un encertat cop d'urpa i abans que caigés a l'aigua el va recollir al vol per cruspir-se'l. 

Dissabte a punta de dia fem el curri fins cala Portaló, lloc on la pesquera va continuar, però aqui amb canya i trident.

Més tard i un cop teniem garantit el dinar vàrem anar de visita d'obres al Club Mediterranée, aqui en teniu una vista general del nou aspecte de l'indret.

Tot i que voliem dinar a cala Culip, hi havia tanta gent, que ho vam fer a la cala Gallareda. Aquest és un  indret bellíssim que convida al relax i permet fer una bona migdiada a l'ombra dels seus pins.

A mitja tarda la mar estelada ens va conduir de tornada a la cala Prona

A la cala ens hem trobat amb la companyia d'un parell de barques de furtius. Van esperar ques es fes fosc per parar les xarxes. Inicialment no ens varem creuar ni una sola paraula, quan s'actúa de nit la discreció és vital.

La nit del diumenge ens ha entrat tramuntana i el mar ha començat a picar-se, al mig del Golfet es veien onades trencades de més de mig metre, i hem donat per finalitzat un cap de semana que ens l'hem begut a xurrups.

Activitats pel cap de setmana

Aquest dissabte dia 5 de juny torna a tocar el cens mensual d'ocells marins des de la Punta de Cap de Creus. Qui vulgui venir, hem quedat a les 15:15h al Far.
Els de NINAM la setmana passada varen veure 15 dofins mulars a la punta. Aquest dissabte estaran fotoidentificant dofins i balenes. En cas d'albirar alguns exemplars avisaran al grup que fa el cens a la punta.
L'equip de redacció marxem aquesta tarda del divendres a palejar i tornarem el diumenge al migdia. Ja us explicarem!

Serà un celler el fons marí del Cap de Creus???!!!

Aquesta setmana s’ha publicat a la premsa local una notícia una mica peculiar. Resulta que un celler del nostre poble (Espelt de Vilajuïga) ha experimentat l’envelliment del vi sota les aigües del CdeC. Diuen que són experiments sense finalitats comercials, assajos copiats de francesos i xilens.
La prova ha consistit en enfonsar a 17 metres una gàbia de ferro plena d’ampolles de les diferents varietats de vi (blanc, negre, novell, reserva, cava...). Resulta que les ampolles de vi jove, que estan fermats amb taps de menys qualitat, han patit un enfonsament del tap de 8 mm i l’aigua de mar l’ha traspassat. Mentre que els vins vells, que estan en ampolles dotades de taps siliconats, han aguantat millor la pressió de l’aigua i les seves propietats no s’han perdut.
El bo del cas és que les ampolles estaven tancades dins d’una gàbia metàl•lica, i durant aquesta estada submarina de més d’un any, ha estat objecte d’un intent de robatori. El que no se sap és qui ha estat l’autor, si uns submarinistes que sorpresos per la descoberta s’han muntat un bon “fiestorro”, o si en Neptú, alertat per algun mero confident, s’ha cobrat el seu dret de cuixa emportant-se unes quantes ampolles al seu palau. També s’ha dit que una segona gàbia amb uns quants centenars d’ampolles encara la busquen ara.
El dolent del cas, ha estat que a l’hora de treure-la (s’ha convidat a la premsa), no s’ha pogut treure de l’aigua la gàbia de 500 kg de pes, i aquesta ha estat arrossegada fins la platja de cala Jòncols. Si aquest arrossegament ha estat pel fons marí, els desperfectes ocasionats han pogut ser importants, sobretot si s’ha passat per sobre de les praderies de posidònia. Com que cap autoritat ambiental ho mirarà, tot quedarà en una pura anècdota. Sort que coneixem la sensibilitat de la propietària del celler, i sabem que en cas de repetir l’experiment, vetllarà perquè no hi hagi cap error tècnic com aquest.

Toponimia de la costa. Colera.

A partir d’ara us anirem fent l’entrega de tot un seguit de imatges amb la finalitat de difondre la toponímia de la costa.

Esperem que us serveixi per anar identificant tots aquests accidents geogràfics, els quals tenen nom i una bonica historia al darrera.
En cas de trobar incorreccions o que ens hàgim deixat algun nom, us agrairíem que ens ho comuniquéssiu.
Avui fem l’entrega de la costa de Portbou.:
(Clicant sobre la imatge obtens una imatge de major qualitat per imprimir o guardar. L'ordre de les imatges és nord-sud)

Sau amb familia.

Aprofitant una trobada familiar, aquest cap de setmana hem fet una curta palejada pel pantà de Sau. Els pantans són un bon lloc per iniciar-se en el món del caiac. En el cas de Sau, la navegació no hi està limitada, cosa que no passa amb el de Susqueda, on s’ha prohibit tot tipus d’activitat.
Aquest cap de setmana l’únic onatge que es produïa al pantà era el de les barques que fan esquí nàutic. Els pantans solen trobar-se encaixonats entre muntanyes, i això els protegeix dels vents, aquest fet els fa força segurs a l’hora de navegar, i avorrits pel caiaquista temerari.
Si vas al pantà de Sau , pots fer-ho amb el teu caiac, i si vols complir amb la normativa vigent caldrà demanar el permís de l’ACA amb una antelació d’unes dues setmanes! Aquest organisme et demanarà una assegurança de responsabilitat civil, encara que sigui per navegar mig matí, en cas de no contractar-la no hi ha permís! Bona manera de fomentar el nostre esport (!). La segona opció que et queda és llogar el caiac en el mateix pantà. Hi ha dues empreses, el club nàutic lloga autobuidables, i una altra empresa, amb l’oficina al costat de l’únic hotel del lloc, té caiacs de mar (Oasis model Rainbow). Cal dir que els preus són equiparables als de la primera línea de la costa. La tercera opció és passar de tot i emportar-te el teu caiac, això sí, si vens del mar cap problema, però si has estat en un riu amb anterioritat, cal desinfectar-lo amb aigua i lleixiu, pel problema del musclo zebra.
El nostre grup va optar pels Rainbow. Després de la pertinent explicació per conèixer la tècnica bàsica del paleig i dotats d’unes pesants pales i armilles, vàrem embarcar des d’un moll flotant. Aquest va ser un dels punts més interessants des del punt de vista tècnic, personalment mai havia tingut l’ocasió d’haver d’embarcar amb aquesta tècnica. Sempre s’aprèn alguna cosa.
Actualment el pantà es troba a la seva cota màxima, tot just vèiem la punta del campanar. El recorregut guiat va iniciar-se anant cap a la línea de boies que marquen el límit de la zona navegable, que hi ha just abans de la presa. Allí es va poder practicar el domini de la direcció fen un eslàlom entre les boies. Un cop a l’altre costat del pantà, que en aquest punt és força estret, vàrem entrar per un curt tram fins la riera Major, lloc on arriba un túnel de mig quilòmetre, picat a ma, per presoners republicans en el temps de la postguerra. Posteriorment vàrem resseguir la vora oposada fins que arribats a l’alçada del campanar, el travessarem. Arribats a aquest mític punt, referència televisiva per conèixer l’estat de les reserves d’aigua dels barcelonins, ens férem la pertinent foto de grup, amb les cingleres de teló de fons. D’aquí i per via directa es va retornar al punt de sortida, en total un parell d’hores.
El millor de la sortida ha estat el guia. En Marc és un noi jove que alterna el seu treball de ramader i bosquetà, amb el dia guia turístic els cap de setmana. És un noi que traspua estima per aquesta terra i sensibilitat pel medi ambient. Tal com ell diu, els seus avantpassats van néixer al poble que ara està colgat per les aigües. Pertany a l’única família que han sobreviscut a la construcció de l’embassament. Tenen l’hotel i gestionen una bona part dels boscos de la zona, així com, unes granges de porcs i un ramat de vaques. Ell mateix s’està fent un ramat d’eugues bretones. La seva conversa és rica amb coneixement oral, d’aquell que s’aprèn a la vora del foc les llargues nits d’hivern, i del coneixement que li ha donat la possibilitat d’estudiar. Ha respòs a totes les preguntes que li he fet, fins i tot les més punyeteres, tot això ho combina amb una estima a la terra, que li ve dels vincles de sang que l’han fet arrelar a fons en aquest paratge. Un personatge jove i ric amb molts sentits, ple d’entusiasme i amb un futur molt ben encarrilat, sobre tot perquè tot el que fa i vol fer compleix una premissa elemental, són projectes sostenibles. Enveja per a molts de la seva generació, i per altres que ens agradaria haver tingut la sort d’haver nascut en un entorn privilegiat com aquest.