Èxit de la "II travessa de la costa de la Marenda"

Cronica de neda el món

I travessa amb caiac www.mardamunt.blogspot.com

Dades de la sortida d’aquest diumenge:
Motiu: I Travessa amb caiac www.mardamunt.blogspot.com
Lloc de la sortida: Platja de la Ribera de Port de la Selva
Hora: 7 hores del mati a l’aigua!
Recorregut A: Port de la Selva-Port Lligat-Port de la Selva.
Recorregut B : En cas de meteo adversa...a convenir
Cal portar. :
Menjar per poder esmorzar i dinar pel camí, també fora bo de portar força fruita i aigua, sembla que les temperatures seran altes, molt altes.
Protecció solar.
Porteu ulleres i tub per fer alguna cabussada!
Inicialment aprofitarem l’anada per anar fent via i de tornada ja anirem fent parades per remullar-nos.
Si tot va bé tindrem samarreta de record.
També hi haurà un regal sorpresa pels participants.

British Petroleum (BP) empastifa el Cap de Creus.

Imagines llegir un titular com aquest?

Des de fa massa setmanes al golf de Mèxic està brollant petroli del fons marí. La contaminació amenaça la vida marina de tota aquesta extensa zona i, qui sap si d’altres llocs que ara per ara són inimaginables.

La cobdícia humana ens ha portat a ser víctimes dels efectes perniciosos de la nostra pròpia activitat. El mal anomenat “desenvolupament” aviat haurà de passar una revisió profunda i per força. Hi serem a temps?
Això em fa pensar en una de les classes de microbiologia de l’època universitària, el professor ens exposava la capacitat de créixer i reproduir-se dels bacteris. Ho exemplificava dient que una espècie de bacteri que s’alimenta de sucre, si es donés el cas d’infestar una fabrica d’aquest dolç element, en una sola nit seria capaç de créixer fins esgotar els seu vital recurs tròfic...! Això sí, finalment moriria ofegat pels seus propis detritus i òbviament per la manca del vital recurs. En aquell moment vaig pensar que l’home anava abocat a un final tràgic com aquest. Era l’època en que militava en els incipients moviments ecologistes... Amb el temps les meves cabòries han anat desapareixen de la meva ment, possiblement que ha estat per raons de prevenció de la salut mental. Però, sistemàticament van apareixen aquestes notícies que corroboren aquells pensaments tan catastrofistes.
Tornant al desastre generat per la companyia British Petroleum (BP), la dimensió de la catàstrofe encara no es pot avaluar, però al pas que va, pot ser una catàstrofe a nivell oceànic i intercontinental.
Si ets un morbós i vols veure la dimensió física de l’extensió de la taca de petroli, pots entrar en aquesta web i a l’introduir el nom de qualsevol poble del món veuràs aparèixer una taca negra que ho empastifa tot. Jo ho he fet i m’ha sortit això si l’ubiquem al Cap de Creus:

Les belleses submergides del Cap de Creus.

Imatge (força deficient) de fals coral (Myriapora truncata)

Una de les coses més bones que podem fer amb caiac és parar en el racó més inhòspit i de difícil accés, per un cop allà posar-nos les ulleres i el tub i accedir al món submarí de la Mar d’Amunt. És absolutament recomanable! Davant nostre se’ns obrirà un món desconegut, però d’una bellesa exquisida. En algunes zones fins i tot barroca, per no dir xorigueresca!
A partir de les properes setmanes anirem fent alguns “post” referents a tots aquests habitants que poblen els primers metres dels roquissars i fons sorrencs de la nostra costa, sota el trencall de les onades. Tot i ser una zona que està molt batuda per l’onatge, podrem anar descobrint moltes belleses que aquí s’amaguen.
Una de les sorpreses que ens hi trobarem i que dona peu a confusió és el fals coral (Myriapora truncata). Es tracta d’un briozou que forma unes colònies arbustives, les quals, es bifurquen amb l’extrem trucat. Són d’aspecte taronja o groguenc. Li podem observar els porus per on surten els petits individus (zooides) de la colònia, que tenen un color taronja o groguenc, el que els diferencia del coral autèntic que tenen els zooides blancs. La secció de les branques de la colònia és circular. Viu en petites cavitats ombrívoles i es creu que són hermafrodites. Les colònies són extremadament fràgils i si les toquem es poden trencar i si més no, es moren. Si això passa, la part de la colònia que ha mort, té un aspecte blanc com el de la imatge.

II travessa a mar obert entre Cervera i Portbou.

Estimats lectors,

Els companys nedadors a mar obert han de menester la nostra col•laboració per aquest dissabte. Resulta que organitzen una travessa entre Cervera i Portbou, l’anomenen “transfronterera”. Permeteu-me un incís: Els casposos segueixen negant-nos! Volen fer-nos desaparèixer. Sortosament, els seus atacs ens fan més forts. Caldrà escollir molt bé les paraules que emprem i, no donar ni una sola oportunitat a la seva actitud intolerant. És per això que les fronteres, desaparegudes des de fa anys, les haurem d’esborrar del nostre inconscient traïdor. Revindequem la toponimia que pertany a la nostra cultura i que està desapareixent. Personalment m’agradaria denominar a la travessa “II travessa a mar obert a la costa de la Marenda”.
Fet l’aclariment, dir-vos que ens esperen per acompanyar-los en aquesta aventura esportiva.
La sortida és a dos quarts de deu a la platja de Cervera, nosaltres podem sortir un hora abans, a les 8:30 h., de la platja de Portbou, anar fins a Cervera amb caiac i d’allà fer les tasques de guiatge i seguretat de la travessa. Tots els que vulgueu col•laborar podem trobar-nos a la platja de davant de l’ajuntament de Portbou. Si us voleu apuntar, ho podeu fer al blog de “neda el món.” Hores d'ara hi ha 60 nedadors inscrits!!!
Fins dissabte!

Una gran desgràcia

Quan fa dos setmanes sortíem de casa, amb els caiacs carregats com camionetes, i dèiem a la família que no calia que portéssim menjar, que menjaríem el que pesquéssim, les rialles encara ressonen, però bé, ens vàrem alimentar correctament. Aquest cap de setmana ha anat diferent, si haguéssim menjat el que hem pescat, segurament hauríem mort, però d’indigestió. Sort que al refugi de Cala Prona mai saps a qui trobaràs, i aquesta vegada, el divendres al vespre hi havia una parella, en Jordi i la Berta, que com a provisions per a fer la travessa del Cap de Creus portaven un pot de pebrots del piquillo, una caixa de crispis i una mini ampolla d’aigua. Les provisions de l’altra persona que passava la nit al refugi, la Montse, eren encara més sorprenents , unes llimones i una ampolla de xarop d’arç i palma, de grans propietats depuratives. Ells, al permetre’ns compartir el peix fregit, ens varen salvar de la indigestió. Mil gràcies.
Desprès de sopar i fer la xerrada, encara ens va donar per fer un passeig nocturn a la llum de la lluna quasi plena pels Forallons de Cala Prona. Estranya sensació remar cap a l’horitzó lletós i indefinit, silenciós. Els relleus de les roques es feien encara més suggerents que de dia, tot molt al•lucinogen.

L’endemà dissabte, a trencar d’alba, ja tornàvem a pescar. Si la pesca de divendres havia estat bona, la de dissabte ja era un donem donem. A les 8 ja teniem el sarró ple, i en Tavi, acreditat pescador, va certificar que havia gaudit com poques vegades de la pesca.

Abans de migdia ja érem a l’immens aquari de Cala Portaló, amb sessió d’immersió obligada. L’aigua ja no tan freda i la bona visibilitat permetien una observació de fauna marina molt gratificant, i ja de pas, 3 pops varen afegir el seu pes a la bossa de la pesquera.

Per dinar, vàrem triar Cala Galladera, perquè encara que a la cala hi havien moltes barques, la barraca era molt tranqui-la, la taula era lliure, i hi ha un pi colossal que ofereix una ombra fresca per fer la migdiada. Per acabar-nos de despertar, res millor que un altra capbussada. Els fons de cada cala és diferent, aquesta és a poc mes d’un kilòmetre de Cala Portaló, però és més fonda, amb més coves, i peixos més grans, podríem dir que és més per a exemplars adults, i la Portaló seria com una llar d’infants.

Ja de tornada comentàvem que només portàvem 24 hores d’excursió, de les qual 14 sobre el caiac i 3 sota l’aigua, i semblava que fes una setmana que havíem sortit de Port de la Selva . Les situacions viscudes intensament ens alteren la percepció del pas del temps. El viatge de tornada al Port també va servir per constatar que l’estiu ja és aquí, en forma de superpoblació d’embarcacions. El catàleg de models que vàrem contemplar era quasi be infinit, i tots tenien pressa, o potser nosaltres érem els únics que no en teníem, deu ser per la relativitat de la percepció del pas del temps.

En Tavi, pescador consumat i caiaquista novell, s’ha comportat com un pescador consumat i caiaquista consumat. Benvingut als beneficis del mon del rem.

Però tot això queda enterbolit perquè hem de lamentar una gran desgràcia. Una companya inseparable, que ens ha acompanyat a totes les sortides en caiac des d'ara fa una any, ha patit un accident greu, i potser no es podrà recuperar. Des del dolor, desitgem que la ciència faci el possible per salvar-li la vida, i pugui tornar a fer de cronista de les nostres sortides. Ens referim a la càmera de fotos de l’Eduard. Un petó i millora't. Familiars, ànim.

Patrick O'Brian i el far de Colliure

Aprofitant un dia de festa local a la feina, vaig anar a fer una volta per Colliure amb dues missions ben diferents, amb l’únic nexe del mar. La primera era contemplar el far, encara dempeus, mes antic de la costa catalana. En un context portuari preciós, si el far sembla la torre d’una església es perquè avui dia es una torre d’església. L’església es va construir l’any 1684, i va aprofitar com a campanar el far existent, que va perdre el seu us ancestral, el d’assenyalar l’entrada del port, de dia amb fum, i de nit amb foc. L’any 1809, el campanar es va cobrir amb la coberta actual. Es cert que Colliure ja havia perdut en favor de Port Vendres la supremacia com a millor port de la zona, però quan es va prendre la decisió d’emprar el far per il•luminar ànimes per compte d’il•luminar embarcacions, crec que tant els mariners com els pecadors vàrem sortir perdent amb el canvi.
L’altre motiu de la visita a Colliure era retre homenatge a Patrick O’Brian, escriptor de novel•les històriques ambientades a l’Armada anglesa en els temps de les guerres napoleòniques. Durant anys he sigut àvid lector de les aventures dels seus herois, Jack Aubrey, capità de vaixell, i del seu acompanyant, el científic Stephen Maturin, una mena de Charles Darwin d’ascendència irlandesa i catalana, mentre navegaven pels set mars. Les descripcions acurades dels navilis, de les travessies, dels combats, de la vida a bord, de l’època de la sistematització en la classificació de les especies animals i vegetals, fan que la seva obra sigui un referent imprescindible de la literatura naval. Son 21 volums que m’han fet gaudir de la lectura, m’han apropat al mon del mar i m’han fet molt llarga la espera entre la edició d’un llibre i la del següent. Com que a Colliure ja hi ha una tomba il•lustre, la d’en Antonio Machado, vaig suposar que la d’en O’Brian seria a prop. El cementiri de Colliure es molt cèntric, a 5 minuts a peu del port i de la platja, i a migdia era quasi be desert, nomes érem un homeless que menjava un bocata i jo. La tomba d’en Machado no te pèrdua, es quasi be a l’entrada, i es plena de flors, poemes emmarcats i banderes republicanes, es diguéssim, actualitzada en el seu fervor, però de la que jo cercava, ni rastre. A l’Oficina de Turisme vaig ser informat de que O’Brian es enterrat al cementiri nou, a les afores, entre un polígon industrial i una discoteque ¡?. El lloc era deixat de la ma de deu, inhòspit, i encara mes solitari. Per sort el cementiri nou es petit, així que vaig poder fer una recerca acurada, i quan ja era a punt de desistir, fart de tant granit rosa polit, lletres daurades, panteons pretensiosos i flors de plàstic, vaig veure la senzilla llosa d’esquist, nua, amb el noms d’ell i la seva senyora gravats. Ell, que va viure en terra, al segle XX, de mentre mentalment era al mar, al segle XIX, en va tenir prou amb un dia de segle XXI per adonar-se de que no era el seu. Va morir el 2 de gener del 2000. El contrast amb la resta de tombes era molt gran, i vaig pensar que havia valgut la pena portar-li des de casa una rosa de color escuma de mar com a agraïment per la seva obra. La rosa va arribar francament marcida, l’agraïment no.

“I travessa www.mardamunt.blogspot.com”

Després d’haver-ho meditat profonament i de molts dies de llargues deliberacions, els components de l’equip de redacció del blog ens veiem en cor d’organitzar una travessa per la costa de la Mar d’Amunt. La finalitat és la d’acomiadar-nos de la temporada de paleig tranquil i donar la benvinguda al frenètic estiu.

A la travessa hi esteu convidats tots els amics lectors del blog i acompanyants. Serà una travessa NO COMPETITIVA. Cadascú serà responsable de la seva seguretat. Cadascú haurà de portar els seus avituallaments de menjar i beure. L’única exigència que imposem als participants és tenir moltes ganes de passar-ho bé i portar un dels “tambuxos” ple de tolerància i bon rotllo.

Dades tècniques de la sortida:
Nom de l’activitat: “I travessa www.mardamunt.blogspot.com”
Data: 04 de juliol de 2010.
Lloc de la sortida: Platja de la Ribera de Port de la Selva
Hora: Primera hora del matí*.
Control de pas: Port Lligat
Lloc de l’arribada: Platja de la Ribera de Port de la Selva
Hora: Darrera hora de la tarda
(*L'hora de sortida la concretarem més endevant. No apta per dormilegues.)

Sortirem d’hora per aprofitar la bona llum i les millors temperatures. Hi haurà parada per esmorzar. El punt de reagrupament serà la platja de Port Lligat. Des d’allí anirem a dinar a una de les cales del camí (possiblement Galladera per tenir una excel•lent ombra).
Els participants podeu anar-vos apuntant en l’apartat de comentaris que teniu aquí sota. El nombre de places és il•limitat. Si vols la samarreta de la trobada deixa apuntada la teva talla!!!!: