Força 11

Noè Font una promesa del Kite surf

En Noè ha mamat de ben petit el poder-se moure per l'aire, si el seu pare ha estat tot un campió de l'ala delta ell ha agafat una modalitat més aquàtica per fer-ho. Aquí teniu un vídeo seu.:

En Marc gaudint del llevant

Els plàstics maten les baldrigues.

La baldriga cendrosa és un ocell marí que veiem pel Cap de Creus i que té una població molt important a les illes Canàries.

En un estudi fet i publicat recentment a Tenerife, s’ha comprovat que les baldrigues cendroses trobades mortes en aquesta illa havien ingerit en un 80%, plàstics.

L’estudi es va fer entre el 2009 i el 2011 i es van recollir baldrigues joves que normalment es desorienten amb les llums de les poblacions costaneres i queden al mig dels carrers, moltes d’elles es recuperen i són tornades al mar, però d’altres moren. Són aquests exemplars morts amb els que s’ha fet l’estudi del contingut estomacal, de les 85 baldrigues estudiades, 71 tenien plàstics i d’aquests plàstics, un 50% eren d’origen de l’activitat pesquera i la navegació.

Scotoplanes globosa

Aquest és el nom d'un rar animaló de les profunditats, però que familiarment el podrem anomenar porquet marí.:

El llevant de les botes.

Amb retard com l’any passat però ha arribat. Li diuen el llevant de les botes, perquè venia a l’època de treure-les dels cellers i estanyar-les abans de fer les veremes. Ara, el raïm està collit i fermentant en botes d’acer.

Aquests dies les orades i bonítols picaven amb molt de deliri, segurament que sentien l’arribada d’aquest canvi de temps. També són dies bons per anar a trenc d’ona i provar de tocar algun sard o llobarro. Qui ho sap molt bé és la gent magrebí, aquesta tarda mentre he anat a capturar aquestes imatges, han aparegut pels penya-segats alguns bons pescadors d’aquelles contrades.

Possiblement que el cap de setmana l’haurem de passar sense navegar, però l’espectacle del mar revoltat el tenim assegurat. No te’l perdis! 

Menys rorquals.

Resulta que fins ara es pensava que la població de rorquals mediterranis era de 3.500 exemplars aproximadament, però resulta que estaven mal comptats. Ara sabem que hi ha una part d’aquestes balenes, les segones més grans del món, que estaven mal censades. Ens referim a les que es mouen per la zona de l’estret de Gibraltar i el mar d’Alborà. Part d’aquesta població pertany a  l’Atlàntic, però que es solapen amb les mediterrànies a l’ entrar per l’estret .

Aquesta sobrevaloració s’ha descobert desprès de l’estudi detallat de més de 30.000 hores de gravacions dels sons emesos per aquests rorquals. S’ha pogut diferenciar els exemplars provinents de l’Atlàntic dels que són autòctons.

Esperem que aviat puguin enviar aquests reconeguts científics que estudiïn els sons emesos pels humans i, es pugui corroborar l’existència d’una població de catalanoparlants a la zona oriental de la península ibèrica, el Rosselló i algunes illes de la Mediterrània, la qual es diferencia de la resta de llengües existents.   

Perquè s'enterboleix la Fosca?

El web Recerca en Acció ens explica aquest fenòmen que succeix a la Fosca durant els mesos d’estiu.:


“A la línia de costa, els ports, espigons i estructures diverses generen una extensió d’aigües litorals confinades i tranquil•les on la dilució dels materials rebuts per part del continent (per exemple els nutrients) és difícil. A més a més, en mars com la Mediterrània, amb escassa amplitud de marea, el confinament de les aigües incrementa molt el temps de residència i redueix la turbulència. Podem dir que hem creat nous hàbitats amb característiques particulars: elevades concentracions de nutrients i baixa turbulència, condicions que afavoreixen l’establiment de proliferacions de microalgues, particularment dinoflagel•lades i determinades diatomees.
A la Fosca s’hi donen proliferacions de Alexandrium taylori , una alga microscòpica dinoflagel•lada d’unes 30 micres de diàmetre. La cèl•lula té un flagel que li dóna la capacitat de desplaçar-se verticalment. Així cada dia puja i baixa un metre i mig en qüestió d’hores. A mesura que el dia avança les cèl•lules es desplacen cap a la superfície buscant la llum i es fa evident la seva presència en forma de taques verdes ben delimitades i properes a la costa. Aquestes taques són visibles des de terra i des de l’aire”.