Cabo de Gata 3

El tercer dia va ser l’etapa reina, de fet tots els dies són etapes reina, però la que havia de ser la més normal, es va convertir en l’etapa reina del periple. El responsable de que això fos així va ser el vent de ponent. Aquest vent es el dominant a Cabo de Gata. Es pot veure observant la direcció en que creixen els pocs arbres que hi ha, o de quin costat s’enfilen les dunes a les platges de la costa.

Ja sabíem que el ponent havia d’entrar fort i no per això vàrem suspendre la sortida. De fet som habituals d’una costa esventada com cap altra i, estem bregats en situacions de intensitats altes de vent, l’únic que va canviar en aquesta darrera etapa va ser la direcció. Si normalment estem acostumats a navegar amb vents de proa, avui ens ha tocat fer-ho amb vent de popa i estribord.

Vam sortir de “Las Negras” direcció nord, cap la cala de Sant Pedro, lloc on hi ha ubicat una comunitat “Hippie-okupa” des de fa molts anys. Ja en el tram d’aproximació a la cala, el vent s’ha fet present amb força 4-5 i a l’arribar a la platja decidim continuar camí  per superar  la punta que està molt exposada. A  la punta, ràfegues de vent de F7 aixecaven polsims d’aigua i a partir d’aquell moment serien les protagonistes de tot el recorregut fins a la població “d’Aguamarga”.

Si habitualment solem ser un grup que navega dispers i de forma caòtica, a partir d’aquell moment es va fer un reagrupament i els més experimentats van ajudar  als altres. En moments així cal tenir les coses molt clares i s’ha de mirar de cometre els mínims errors possibles, d’altra manera podríem convertir una situació difícil en un caos fatal. La reacció per part de tothom va ser magnífica i ens ha fet créixer individualment i com a grup, des del punt de vista tècnic vam superar la prova i des del punt de vista humà vam respondre de forma solidària i com un grup. Tots hem avançat, indiferentment del nivell de cadascú i, en arribar a la platja la sensació de satisfacció es feia ben palès en els rostres de tots. Prova superada!

Cabo de Gata 2

Si el primer dia va començar amb uns núvols amenaçadors i va acabar amb un cel radiant que ho inundava tot , el segon dia va ser al revés, va començar amb un cel transparent dins de la gran plana de les salines de cabo de Gata i va finalitzar amb un tarda fresca i tenyida amb tota la gama de tonalitats del gris.

El paisatge de la plana de Cabo de Gata, just al indret de la “Fabriquilla”, com més me’l miro, més em fa pensar amb la plana de l’Empordà mirant cap a la serra de Verdera. Quina preciositat! Sembla com si estiguessis a casa. 

La sortida va ser des de la llarga platja d’aquest veïnat. La mar de fons portava unes ones que feien d’aquest lloc un punt delicat per sortir. Vàrem haver de triar molt bé de quin punt exacte ho podíem fer amb més seguretat i altre cop, la professionalitat d’en Toni Albert es va fer patent a l’hora d’organitzar l’entrada a mar.

Gronxats com la mainada dins de bressols de plàstic, la suau mar de fons ens va acompanyar tot el dia. Primer  ens vam dirigir fins els esculls de “las Sirenas”. Allí vàrem travessar el mític punt geogràfic del cabo de Gata i posteriorment ens vam dirigir al peu de l’alt penya-segat de la “Vela Blanca”. Ens trobàvem a l’interior del que havia estat un conjunt de conus volcànics que ara constitueixen aquest paisatge tan peculiar de la punta del cap. També vàrem poder navegar la base de l’estreta i alta columna basàltica del “Dedo”, molts de nosaltres vàrem estar més d’acord en que la seva morfologia és més emblant a un penis que a un dit. En èpoques pretèrites hagués estat un bon lloc per ser convertit en un punt de peregrinatge pel culte a la virilitat masculina.  

D’aquí vam continuar palejant direcció nord per anar a dinar a la famosa platja de Monsul, escenari natural de pel·lícules com “Indiana Jones” o vídeo-clips de l’estrella local, en David Bisbal. Allí també nosaltres vàrem fer l’Indiana Jones a l’hora de sortir a terra, les onades que trencaven llarg,  van posar altre cop el punt d’emoció i on es va poder demostrar el bon nivell de tot el grup a l’hora d’afrontar aquesta delicada situació, això sí, sempre guiats de forma magistral per les ordres d’en Toni.

Cabo de Gata 1

Cabo de Gata és d’aquells llocs que mai et cansaries de navegar. A tots els que  ens agrada la contemplació, diria que representa un dels trams de la costa Mediterrània més bells que podem trobar. La seva bellesa rau amb el seu origen volcànic i d’això ja en  fa de 7 a 20 milions d’anys. En aquella època, el xoc entre la placa africana i europea va originar tot un conjunt de volcans marins. Avui dia, part d’aquest volcans del mar d’Alborà  resten emergits i , el pas del temps ha acabat els hi ha donat el darrer toc.

Hem navegat tres dies d’aquest llarg pont de Tots Sants i, hem fet un viatge complert en tots els sentits, per un costat la meteorologia en ha permès conèixer aquesta costa tan peculiar i que està declarada parc natural. Durant dos dies s’ha pogut fer l’etapa complerta i, el tercer dia el vent de ponent ha volgut estar-hi present  i tot i que no s’ha pogut completar l’etapa, hi ha posat el toc d’èpica que el mar sempre ha de tenir, i ha convertit el que hagués pogut estar una etapa més aviat normal en una de molt emocionant. Per l’altre costat també ens ha servit per poder aprofundir en el coneixement de tots els membres del grup amb la llarga i intensa convivència que representa viatjar junts. Aquesta  vegada ens hem mobilitzat divuit persones i un nen, ell ha estat l’alegria en tot moment i ha mostrat un comportament  que ens ha robat el cor a més d’un.

Us deixo aquestes imatges de la l’etapa del primer dia per així poder compartir aquest entorn tan magnífic del Cabo de Gata amb tots vosaltres.

Per poc que pugueu aneu-hi que no us en penedireu!

Nou blog.

L’amic i caiaquiste Manel Teodoro s’ha llençat a la piscina i ha començat a escriure el seu blog on ens contarà coses del mar. El felicitem per la valenta iniciativa i esperem passar unes bones estones llegint les seves històries. No defalleixis!  t’has embolicat en una magnífica aventura. Benvingut a la comunitat de blogers . Necessitem sang renovada i amb empenta. Companys disposats a compartir les experiències i coneixements sobre el mar.

El blog s’anomena “Històries de mar”. Per part nostra li hem fet un link en el lateral del nostre blog per així anar sabent tot el que ens conti de nou.

Cabo de Gata

Ja sé que no som gaire originals i que ens repetim. Aquest pont de Tots Sants havíem d'anar a Còrsega però, per problemes en el transport ens hem quedat a la “peni” i hem baixat a Cabo de Gata.
Avui estem tornant i tan aviat com pugui us en farem cinc cèntims de la sortida.

Illes del Cap de Creus.

L’altre dia us parlàvem d’un nou llibre sobre el Cap de Creus, concretament sobre les seves illes, com que ens han dit que encara no esteu segurs de comprar-lo ara podeu obtenir més informació entrant a la seva web i d’aquesta manera esvaireu tots els dubtes. Penseu que d’aquí dos dies arribarà Nadal i sou molt dignes de fer-vos un regal com aquest. Si no us cuideu vosaltres, qui ho farà?

A la boca del llop.

Aquest dissabte hem sortit amb els companys de Portlligat, erem nou i tots estàvem conscients de que era una sortida per extremar les precaucions, bé, tots, tots, no.

A les 10 h del matí entràvem a l’aigua il·lusionats com sempre i una mica temorosos per no ser sorpresos pel llop que ja udolava per la costa del Rosselló. Sabíem que de mica en mica la força de la tramuntana aniria creixen fins fer-se de força 11, això és un temporal de màxima categoria, senzillament un vent  huracanat.

Per sort a aquella hora bufava un fil de Tramuntana més aviat fluix. Hem palejat fins la punta del Cap de Creus, el mar era buit, per no haver, no havia ni ocells marins, la majoria es trobaven a redós en els penya-segats. Tan sols mar endins, a prop de Messina hem pogut albirar els empaits d’unes tonyines gegants, les quals,  han quedat delatades per un grup de gavians i mascarells. Si, avui els mascarells els vèiem arran de costa, senyal de que mar endins la navegació no estava be.

A la punta, els més agosarats han volgut fer el canal de sa Claveguera  però, del costat de fora les onades començaven a ser d’un alçada i virulència importants. La majoria hem girat cua i cap a Portlligat. Malfet! Havíem de girar tots, però, som majors d’edat i cadascú és responsable d’un mateix. A l’arribar al final del canal de sa Claveguera, just a la gola del llop, una onada ha agafat al company i l’aixecat i expulsat pels núvols, a ell i al caiac. Sort que es tracta d’un excel·lent nedador , tot i que la massa d’aigua on es trobava s'enfonsava, ell no ha perdut la calma i desprès d’ingerir una bona quantitat d’aigua ha sortit a l’exterior. El rescat ha estat difícil i ha durat mitja hora o més. Per sort,  un hora més tard, als penjadors de Portlligat, ens ho contava amb una rialla a la cara de nen entremaliat. N’ haurem après alguna cosa?

Força 11