ARTS TRADICIONALS DE PESCA. TOT UN ART.

Nosaltres, enamorats de la mar d’Amunt, i que gaudim de la seva companyia palejant dins d’un caiac, volem expressar la nostra admiració per totes aquelles generacions de pescadors, que amb mitjans rudimentaris i amb molt esforç i enginy, s’han guanyat la vida ( i de vegades l’han perdut) traient de la mar els seus fruits. Pescar no es fàcil. Hi ha aus molt ben adaptades a la pesca, sigui fent picats temeraris sobre el peix que neda superficialment, com el xatrac, o bé, amb un busseig elegant i meritori com el del corb marí, algun rèptil també s’ha especialitzat en la pesca, i fins i tot algun parent mamífer ha decidit abandonar terra ferma i fer vida al mar com cetàcis, dofins i el nostre enyorat vellmarí (la extinta a la mar d’Amunt, foca monge). Però per nosaltres els humans, separats del peix pel mirall de la superfície del mar, no hem adaptat el nostre cos al mitjà aquàtic, com ho han fet els animal especialitzats en la pesca, sinó que amb astúcia i molts fracassos, hem fet el llarg camí que porta des de l’homínid que, amb el run-run de la gana a la panxa, intenta clavar-li un pal de punta esmolada a un peix, fins a les actuals xarxes quilomètriques arrossegades per barques propulsades per motors de milers de cavalls. El poder del nostre enorme cervell ho ha fet possible. El resultat actual és devastador, no nomès perilla la supervivència de moltes espècies marines, sinó també la de les espècies que han fet de la pesca el seu modus vivendi. Tot i així, no podem deixar de meravellar-nos davant dels arts tradicionals de pesca, testimonis d’una època que ja s’acaba. Com a humil homenatge a tantes generacions de pescadors, podríem fer una forçosament breu repassada a algunes de les seves creacions, dels arts que han ideat, i han anat millorant al llarg dels temps, alguns de especialment evocadors com “l’Art Gros”, “l’Encesa” , “el Bolitxe”…continuarà

Manel