"Illes del Cap de Creus", un llibre per l'any que ve.

La xerrada sobre les illes del Cap de Creus ha estat un tastet del llibre que està preparant l’Arnald Plujà. L’ha iniciat amb una imatge del Cap de Creus cap per avall per denotar la semblança que té amb Grècia i com la seva costa està esquitxada d’illes, el Cap de Creus també en té un bon nombre, exactament 22 illes, centenars d’illots i milers d’esculls. Com a tastet ens ha parlat de cinc d’elles.:
Illa del Castellar de Llançà, actualment unida a terra desprès d’una polèmica decisió presa fa uns anys, encara ara i quan el llevant entra fort sembla que volgués tornar-la a separar per la seva gola, i retornar a la població la platja de les Piedraltes, que va quedar enterrada i amb ella els records dels que s’hi van banyar de jovenets. D’aquesta illa es van extreure les pedres utilitzades per la construcció de les primeres cases dels pescadors, el nom local d’aquest material és el “turo”, és molt lleuger i per tant fàcil de transportar i molt fàcil de tallar. El poblament vegetal esta representat per una vuitantena d’espècies, algunes d’elles al·lòctones. Al costat del Castellar hi havia un illot anomenat el Palandriu, aquest illot era molt interessant per tenir diversos túnels enfonsats que el travessaven i que feien les delícies dels amants del busseig, actualment l’illot es troba sota del que és l’edifici de la cofradia.
Una altra illa amb el nom de Castellar estava localitzada davant de Port de la Selva, surt dibuixada en antics mapes elaborats pels francesos que han ocupat repetidament aquesta zona. Actualment l’illa ha desaparegut, també està sota la cofradia dels pescadors del Port de la Selva, es va unir a la ribera del poble amb l’abocament de runes i, el llevant se’n cuidava de retornar-li la condició d’illa, això va passar durant el segle XIX.
S’Encalladora és una de les illes més grans del Cap de Creus, amb una longitud de 600 metres i una amplada de 160 m, està formada per quatre promontoris, amb un a alçada màxima de 33 m. Aquesta illa era de propietat privada, tal i com passa amb altres illes i que actualment han passat a ser propietat de la Diputació de Girona. A S’Encalladora s’han trobat destrals neolítiques. Està poblada per més d’una vintena d’espècies vegetals lligades als ambients salats. Existeix un bassal d’aigua dolça al seu interior que és aprofitat per les aus marines. Al ser reserva del parc natural l’accés és restringit .
Una altra de les illes privades i d’una dimensió important és l’illa del Port Lligat, un quilòmetre de llarg per 300 d’ample i una alçada màxima de 22 metres. Havia estat habitada durant molt de temps, de fet hi havia tres edificis. Durant els anys setanta es podien veure encara tots els elements de les cases de pagès.: el bestiar com les vaques, cavalls, aviram, la truja, etc. Eren els animals domèstics que poblaven l’illa. Durant els anys vuitanta i durant els mesos de bonança, va ser un lloc ocupat per gent jove de diferent procedència, fet que va escandalitzar a més d’un, fins que es va decidir “sanejar” l’espai. D’aquell temps queda avui el darrer vestigi amb un “cancerber” anomenat Juan que es dedica a facilitar l’accés a la gent que vol entrar a l’illa des del punt més estret. Malauradament l’illa es troba coberta per l’ungla de gat, i no hi ha una vegetació remarcable, sembla que aviat s’ha de fer una actuació per extreure-la.
L’Illa de s’Aranella és la darrera que ens va parlar, també és una illa edificada i que havia estat durant un temps propietat d’en Federic Rahola. En aquesta illa possiblement s’hi havia arribat a conrear vinya. Va haver-hi un projecte per fer-hi una fortificació militar amb la funció de defensar l’entrada de la badia de Cadaquès. Dins l’illa hi queda una barraca de pedra seca molt peculiar pel nivell que assoleix aquesta construcció amb escales que donen accés a la part alta de l’edificació. També hi ha un amagatall utilitzat en l’època del contraban del tabac, d’entrada molt estreta, dins té una única cambra d’uns quatre metres de fons, on s’hi podia emmagatzemar una gran quantitat de material.
Estarem a l’espera de la publicació d’aquest llibre i així poder-nos documentar i conèixer una mica més bé part de l’historia de les illes. Per part nostra, continuarem posant tota la informació a l’abast lliure de tots els amants de la “mardamunt”.